Torna World eBook Fair, la fira anual de llibres electrònics que organitzen des de ‘The World eBook Library’ i que dóna accés de franc a més de dos milions de llibres electrònics.
L’edició d’enguany, que ja és la quarta, comença aquest mateix dissabte 4 de juliol, celebrant el 38è aniversari del naixement del Projecte Gutenberg, que es va engegar el 1971. La promoció de llibres gratis finalitza el 4 d’agost.
Hem afegit a l’àlbum de Flickr unes poques fotos més de la Biblioteca; les hem batejades com ‘Sèrie vermella’:
El catedràtic de Filologia catalana de la Universitat de Barcelona Joan Solà, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany, va fer ahir dimecres una intervenció al Parlament de Catalunya.
Era el primer cop que el parlament convidava una personalitat distingida per la seva ’significació institucional, política, social, científica o cultural’ a intervenir-hi. [Notícia al Vilaweb, amb un enllaç al text del seu discurs, titulat "La paraula"].
Es pot seguir el vídeo de la seva intervenció des del Canal Parlament:
A partir del 29 de juny i fins al setembre, les vitrines de la Biblioteca de Lletres exposen una selecció de fullets de teatre popular català, que pertanyen al nostre fons format per 1.403 impresos teatrals, majoritàriament ingressats entre 1890 i 1920 com a exemplars per al Registro de la Propiedad Intelectual, habitualment amb la signatura de l’autor a la portada.
Com es pot veure a la selecció triada, aquest fons és prou representatiu de la producció teatral que tenia èxit popular a les acaballes del segle XIX i principis del XX, definint tot plegat un gènere: peces escèniques (monólech en un acte, drama en dos quadros, quadro de costums, humorada en un acte, farsa ingènua, juguet cómich-satírich, dialegs frevols, revista cómico-lírica, etc.) generalment de durada curta (un o dos actes, o quadres), de temàtica prou lleugera (marits i mullers, nits de noces, nuvis sols a casa, la part del darrera de ca la modista, senyores soles, venjances de marits ofesos, etc.), i en paraules de Serafí Pitarra: “…en català del que ara es parla…”.
Aquest fons, convenientment catalogat, es pot consultar a la nostra biblioteca, sota les signatures F-7000 fins a la F-8403.
El nom metafòric d’aquesta entrada l’hem pres de l’immens Silva Rhetoricae: The Forest of Rhetoric, del Dr. Gideon Burton de la Brigham Young University, un dels llocs que us recomanen on podeu acudir per aclarir dubtes i trobar definicions de termes poètics i retòrics:
“Un bosc és la metàfora per a aquest lloc. Com un bosc, la retòrica proporciona recursos enormes per molts propòsits. Tanmateix, un es pot trobar fàcilment perdut en un hàbitat gran i complex (bé sigui en un bosc de fusta o d’enginy).”
Silva Rhetoricae:
http://humanities.byu.edu/rhetoric/Silva.htm
Category:Rhetoric (Wikipedia):
http://en.wikipedia.org/wiki/Category:Rhetoric
Rhetorosaurus, database of rhetorical terms:
http://www.rhetorosaurus.co.uk/rhetoric/base/home.aspx
EServer-Rhetoric and Composition:
http://www.geocities.com/ctjog/page11.html
Leteratour: Dizionario di retorica e figure retoriche:
http://www.letteratour.it/dizio/C00_dizionario_retorico.htm
A Glossary of Rhetorical Terms with Examples (University of Kentucky):
http://www.uky.edu/AS/Classics/rhetoric.html
E-Dicionário de Termos Literários (coord. per Carlos Ceia):
http://www2.fcsh.unl.pt/edtl/index.htm
Si l’altre dia parlàvem d’escurçar URLs, ara parlem d’allargar-les… incorporant-hi cites de Charles Dickens!
No és res més que un joc però, admiradors de Charles Dickens, aquí teniu un petit giny per transformar adreces URL amb una frase extreta d’alguna obra de l’autor:
Per exemple, cliqueu a la següent adreça: http://dickensurl.com/a9e3 i acompanyats d’una cita extreta de Bleak House podeu anar a parar a un mapa molt dickensià.
L’Oxford English Dictionary és un diccionari fascinant en tots els aspectes; apart de ser un model de precisió i completesa lexicogràfica, la seva història, la dels seus diferents editors, els col·laboradors, la suma de moltes qualitats excelses l’han convertit en una obra de referència única al món.
Ara, l’OED ha posat disponibles els prefacis als fascicles de la primera edició corresponents als anys 1884-1928, recollits anteriorment el 1987 per Darrell R. Raymond, i republicats amb el títol de Dispatches from the Front.
El mateix Darrell Raymond signa, com a part d’aquesta col·lecció, una introducció revisada dels Dispatches on hi remarca la importància de l’estàndard fixat en aquests prefacis pel seu primer editor, Sir James Murray:
“As in everything else, Murray’s Prefaces set the standard for the OED. While the other editors followed the general format he established, Murray’s Prefaces are always distinguishable. More than any other editor, Murray indulges in extended discussion of etymological and lexicographical curiosities, as for example with BE-, CROSS, ODD, PENNY and TAKE, and his explanation of why American was included while African was excluded (Vol. I).”
Apart del recull dels pròlegs dels 125 fascicles publicats originalment entre 1884 i 1928, es publiquen també les taules amb el recompte d’entrades per lletra, fascicle i volum:
http://oed.com/archive/oed1-preface/
Entrada relacionada:
La Biblioteca de Lletres no tanca durant l’estiu, però modifica els seus horaris. Així queden els horaris d’obertura de les diferents seccions durant aquests mesos:
|
|
Central |
Romàniques |
Llatí |
Hispàniques |
| 1 - 17 Juliol | 8,30-19,30 | 8,30-19,30 | 8,30-19,30* | 8,30-19,30 |
| 20 - 31 Juliol | 8,30-19,30 | 9-14 | Tancat | Tancat |
| 3 - 14 Agost | 8,30-19,30 | Tancat | Tancat | Tancat |
| 17 - 31 Agost | 8,30-19,30 | 9-14 | Tancat | Tancat |
| 1 – 10 Setembre | 8,30-20,30 | 8,30-20,30 | 8,30-20,30* | 8,30-20,30 |
* A la secció de Llatí s’hi accedirà aquests dies per la d’Hispàniques.
Avís important: Durant les setmanes de tancament de les Seccions d’Hispàniques i Llatí disposareu d’un horari fix per poder demanar llibres d’aquestes biblioteques i/o dels dipòsits i galeries tancades.
Com ja és habitual, durant els mesos de juliol i agost, el préstec de novel·les serà de 31 dies. Per a més informació adreceu-vos al taulell de préstec de Lletres (central) on us informaran.
Amb motiu de la del 70è aniversari de la diàspora republicana, la Biblioteca del Pavelló de la República presenta una sèrie de recursos sobre l’exili elaborats a partir dels seus fons documentals. Es poden accedir des la pàgina: Commemoració del 70è aniversari de la diàspora republicana.
Per mantenir-vos informats sobre el fons i les activitats d’aquesta biblioteca, especialitzada en història contemporània d’Espanya i Catalunya (especialment en els períodes de la Segona República, Guerra Civil, Exili, Franquisme i Transició), res millor que seguir el seu Bloc del Pavelló de la República.
I seguint amb el tema de l’exili, encara som a temps (només fins el diumenge 21 de juny) de visitar l’exposició “Literatures de l’exili. Retorn a Catalunya” al Palau Moja (Portaferrissa, 1-3, Barcelona):
“L’exposició ens presenta la vivència d’aquests exiliats en una Europa sacsejada per la Segona Guerra Mundial i reconstrueix la relació amb els països d’acollida, a l’altre costat de l’Atlàntic, en una experiència que enfronta la literatura catalana amb els grans temes de la pèrdua de la identitat, de l’«altre» i de la vida a les grans metròpolis contemporànies.”
Alguns llibres al catàleg de la biblioteca sobre la literatura catalana de l’exili:
Altres enllaços d’interès:
Estem exultants amb la notícia de la concessió del Premi Nacional de Literatura de la Generalitat al catedràtic de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Jaume Pòrtulas, atorgat per la seva obra ‘Introducció a la Ilíada: Homer entre la història i la llegenda‘.
Podeu llegir la ressenya que vam fer al bloc d’aquest llibre com a novetat destacada.
De la pàgina del Departament de Filologia Grega:
Jaume Pòrtulas (Barcelona 1949) és catedràtic de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona des de 1992. Ha treballat sobre el món grec arcaic (Píndar, Arquíloc; darrerament, també Homer), tragèdia (Eurípides, sobretot) i sobre temes de tradició clàssica a Catalunya. Autor d’una Lectura de Píndar (Barcelona, Curial, 1977) i co-autor (amb C. Miralles) de Archilochus and the Iambic Poetry (Roma, Ateneo, 1983) i The Poetry of Hipponax (Roma, Ateneo, 1988). Ha dirigit, entre 1990 i 2006, onze Tesis doctorals. Conferenciant a la Fondation Hardt de Ginebra (1984). Des de 2001, és membre del Consell directiu de la Fundació Bernat Metge. Membre de l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona. Entre 2000 i 2006 fou President de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics (filial de l’Institut d’Estudis Catalans).
Hi ha moments que ens quedem amb el desconcert, en acabar un llibre, de no saber quin llegir-nos després. Si ens trobem perduts, com sempre Internet acudeix al rescat:
Ja us vam parlar fa temps del Literature-map, que crea una constel·lació d’autors al voltant del nom que tu introdueixes, com a proposta d’altres autors a seguir.
Tenim també l’atractiu Book Seer:
En aquest cas, a partir de l’autor i el títol de la teva darrera lectura presenta les recomanacions en paral·lel d’Amazon i de LibraryThing, amb el que suposa això de valor afegit en poder comparar els suggeriments dels dos serveis.
El clàssic What should I read next, basat en resultats d’Amazon i amb l’opció d’inscriure’s per a obtenir suggeriments més acurats a partir de la seva base de dades col·laborativa.
Whichbook és un servei que enllaça amb el préstec de les biblioteques públiques britàniques. Els suggeriments es confeccionen a partir d’unes característiques preestablertes que l’usuari ha d’especificar segons l’estil de llibre que es busca: divertit, violent, curt, previsible, exigent… Fins i tot es pot cercar pels atributs concrets dels protagonistes (edat, raça, gènere i opció sexual), per les característiques de la trama i pel lloc.
De serveis per l’estil en català, tenim els següents exemples però es tracta més aviat de fòrums de recomanacions de lectures:
El que anem llegint, un web de la Biblioteca d’Humanitats de la UAB:
“El que anem llegint és un pur divertiment, un espai on els lectors recomanen i opinen sobre allò que han llegit.”
Què llegeixes? Fòrum català de llibres.
Enllaços relacionats:
Immigració i educació a Catalunya i a Califòrnia. Alguns reptes, interrogants i respostes de la recerca comparativa.
Conferència a càrrec de Sílvia Carrasco Pons (Dept. d’Antropologia Social de la UAB, grup de recerca EMIGRA)
15 de juny, 17.30h., Sala de Graus.
Organitza: Postgrau “Immigració i Acollida”.
Procesos migratorios en familias senegambianas. Una aproximación etnográfica.
Conferència a càrrec d’Adriana Kaplan Marcusán -UAB
15 de juny, 17.30h., Sala de Graus.
Organitza: Postgrau “Immigració i Acollida”.
Research Topics in SLA: Fossilization, The Interaction Hypothesis and negative feedback, The Critical Period Hypothesis, Effects of instruction on IL development.
Seminari / Curs a càrrec de Michael Long (University of Maryland)
15, 17, 19 i 22 de juny, 17.30-20h., aula 0.2
Organitza: Màster LAALCM i GRAL (Filologia Anglesa).
Locating politeness in interaction.
Conferència a càrrec de Gabriele Kasper
18 de juny, 18h., aula 1.5
Organitza: Programa de doctorat: Lingüística Aplicada.
Vegeu totes les activitats programades a l’Agenda.
|
