La Nobel Doris Lessing
La tria de Doris Lessing com la Premi Nobel de Literatura d’aquest any ens ho posa fàcil a l’hora de confeccionar-vos una petita guia de lectura, al tractar-se d’una autora ja consagrada (Premi Príncipe de Asturias de las Letras 2001), i ser àmpliament llegida i traduïda des de fa temps al català i al castellà (El Quadern daurat, L’Amor, una altra vegada, Martha Quest, El Somni més dolç, etc.).
Trobareu abundants obres de Doris Lessing a la biblioteca, tant en anglès com en castellà i català, així com estudis sobre l’autora i les seves obres.
Llegiu la notícia del premi als diaris: La Vanguardia, El País, L’Avui, El Periódico.
Us recomanem especialment la pàgina dedicada a l’autora des de les pàgines del New York Times : Featured Author: Doris Lessing : With News and Reviews From the Archives of The New York Times. Hi podeu accedir a partir de la notícia del premi del mateix diari.
Fa poc que aquest diari va decidir obrir els seus arxius de manera gratuïta a tothom. Només requereix que prèviament us hi enregistreu.
En aquest altre portal dedicat a l’autora, trobareu informació biogràfica, entrevistes, un munt de bibliografia i recursos d’àudio i vídeo : http://www.dorislessing.org/
Tags: Doris Lessing, Premi Nobel 2007
You can comment below, or link to this permanent URL from your own site.
12 Octubre 2007 at 20:24
Moltes gràcies per la informació
13 Octubre 2007 at 0:57
M’agrada molt Doris Lessing. Molt. Ara, em torna a la memòria un llibre que em va agradar, per ser diferent del que li havia llegit fins llavors. Parlo de Mara i Dann. Al seu moment el vaig trobar inquietant, em va remoure amb uns pressagis de futur, partint d’un escenari aparentment de molta ficció, gairebé ciència ficció. Quan els dos germans inicien la seva fugida en un món desèrtic que acabes veient com el futur que ens presagien, quan es posen en joc totes les tendències humanes, des de la solidaritat fins l’autodefensa més crua a costa del que sigui, quan llegeixes l’esperança en forma de futur d’aigua… és poesia i humanitat, és esperança i desesper, és lluita i agressió, defensa i companyia, és un llibre magnífic.
15 Octubre 2007 at 10:35
Roser,
Com molt bé el descrius, en veritat que es un llibre ‘diferent’. No diria que es tracta d’una lectura fàcil, però compensa llegir l’odisea d’aquests dos germans en un món on el nostre present (amb totes les tendències humanes com dius tú), queda tan reflectit en aquest aspre futur imaginat per l’autora.