Bloc de Lletres

El Codex seraphinianus es una mena d’enciclopèdia d’unes 400 pàgines, escrita en un alfabet inventat d’inspiració semítica que descriu un univers imaginari i al·lucinogen.

Profusament il·lustrada, consta d’11 capítols que tracten diferents matèries: la flora, la fauna, les màquines, la física, etc.; així com diferents aspectes de la vida humana en aquest món fascinant (com ara la indumentària, la cuina, o l’arquitectura).

El seu autor, Luigi Serafini, és un arquitecte italià. Va començar el manuscrit a la tornada d’una estada a Califòrnia. Li va dedicar 30 mesos, entre 1976 i 1978. Havent finalitzat el llibre, el va oferir a diferents editors que, desconcertats per una obra tan inclassificable, el van rebutjar. Per fortuna el Codex va caure a les mans de Franco Maria Ricci, el millor editor de llibres d’art i bibliofília de l’època, que no el va deixar escapar i el va editar en dos volums el 1981.

Des d’aleshores l’interès pel Codex no ha deixat d’anar en augment i sobre ell han escrit, entre d’altres, Roland Barthes, Federico Fellini o Italo Calvino.
El Pais semanal li ha dedicat un article recentment (11 novembre de 2007). També de molt interès és l’assaig de Justin Taylor “The Codex seraphinianus: how mysterious is a mysterious text if the author is still alive (and emailing)?” (The Believer, maig 2007).

Si cerqueu “codex seraphinianus” a google, a la wikipedia o a Flickr trobareu moltíssims comentaris i gran quantitat d’imatges, però si el voleu admirar de més a prop, es troba actualment exposat a les vitrines de la Biblioteca.

L’exemplar exposat es pot consultar a la Secció de Reserva i a la Biblioteca de Geografia, Filosofia i Història.