Amb Gastón potser heu compartit algun cop la taula d’estudi, o l’heu vist estudiant per la Biblioteca amb el seu MacBook. Deixem que el nostre convidat d’avui es presenti ell mateix:

Em dic Gastón Omar Oberti Oddi, tinc 26 anys i sóc estudiant de la Universitat de Barcelona. Vaig néixer a l’Argentina, per això vaig fer el meu primer any d’universitat en aquell país. La carrera que vaig començar va ser Traducció d’Anglès, però de seguida ens vam traslladar a Espanya i aquí em van convalidar el que havia fet a l’Argentina per assignatures de la Llicenciatura en Filologia Anglesa, una carrera que no existeix al meu país d’origen.

Quins han estat els teus estudis a Espanya?

Vaig estudiar la llicenciatura a la Universitat de Jaén. Des que era petit he estudiat anglès, a més a més, a la carrera em va cridar molt l’atenció la teoria literària.

Quan vaig acabar els meus estudis de grau, vaig decidir continuar amb els estudis de tercer cicle. Així, vaig fer els cursos de doctorat a la Universitat de Jaén. Però, necessitava un canvi a la meva vida personal i també a l’acadèmica, doncs, vaig decidir continuar els estudis a la UB.

Què et va empènyer a triar la Universitat de Barcelona?

Vaig triar aquesta universitat i aquesta ciutat per moltes raons. En primer lloc, volia viure en una ciutat més gran amb més oportunitats d’oci, culturals, acadèmiques, etc. En segon lloc, vaig triar aquesta casa perquè coneixia el que seria el meu director de treball de recerca, el Dr. Rodrigo Andrés González i volia que ell em dirigís la tesi de llicenciatura.

La meva intenció era continuar la recerca al voltant de la literatura gai contemporània escrita en llengua anglesa. Finalment, em van convalidar els cursos de doctorat i em vaig matricular al màster: Construcció i Representació d’Identitats Culturals dins l’especialitat Estudis de Parla Anglesa. Vaig fer algunes assignatures del màster i finalment vaig acabar el treball de recerca que dóna accés a la tesi doctoral.

Aquest treball de recerca el vaig escriure sobre l’anàlisi d’una novel·la autobiogràfica de l’escriptor americà Edmund White. Els temes amb els quals he estat treballant han estat: els límits de l’autobiografia (escriptor vs. narrador), l’escriptura de supervivència (el narrador té la SIDA i molts del seus contemporanis també la pateixen i acaben morint, però no ell) i la malenconia del narrador des d’un punt de vist freudià i de gènere.

Quins estudis que estàs cursant actualment?

Actualment, he pres la decisió de descansar una mica del món acadèmic (és a dir, de la investigació) i he començat un altre màster, però per a ser professor d’espanyol per estrangers (Màster Expert en Espanyol com a Llengua Estrangera en Àmbits Professionals). Em trobo molt còmode en aquest nou màster i, a més a més, tindré una nova sortida professional amb aquests estudis. De totes maneres, com que no vull deixar la recerca, tinc la intenció de continuar amb la tesi més endavant.

Quina ha estat la teva activitat darrerament a la Biblioteca?

La veritat és que no recordo quin va ser l’últim llibre que vaig demanar en préstec a la biblioteca, però segur que tenia a veure amb el meu treball de recerca que vaig acabar fa un mes. Vaig demanar en préstec interbibliotecari un llibre de la Judith Butler que va ser fonamental per al meu assaig, hi havia un capítol sobre la relació entre la formació del gènere (i també de la sexualitat) i la malenconia, es diu The Psychic Life of Power. Theories in Subjection (1997).

També he demanat articles a altres universitats espanyoles i he treballat amb la base de dades MLA per buscar articles sobre l’Edmund White. Ara estic consultant llibres que parlen sobre el gènere del substantiu en castellà ja que he triat aquest tema per a un dels treballs que he de fer pel nou màster.

Per plaer estic llegint The Married Man de l’Edmund White (en anglès) i La Clau Gaudí, d’Esteban Martín i Andreu Carranza, aquest últim ha estat un regal perquè no és el tipus de llibre que jo normalment llegiria, però em va molt bé per practicar català.

Quins web visites habitualment o ens pots recomanar?

En relació amb les webs que visito normalment, he de dir que solc llegir els diaris per Internet, especialment El País i Clarín (de l’Argentina). Utilitzo el Facebook per estar en contacte amb els meus companys de màster. També miro sèries de televisió (ja que per elecció no tinc televisió a casa meva) per YouTube o altres pàgines. Moltes gràcies!

Gràcies a tu, Gastón. Ens veiem per la biblioteca!

La nostra protagonista d’avui és Carme Chaler Telmo, estudiant de Filologia alemanya a la UB, llicenciada en Filologia anglesa i professora d’anglès.

La Carme és una lectora molt constant que es nodreix habitualment de la nostra col·lecció de llibres, tant en traducció com en l’idioma original (especialment en anglès i alemany).

Quin llibre ens retornes de préstec?

La chica de seda artificial, d’Irmgard Keun, que he trobat deliciós.

Quins altres llibres t’enduus?

Les amants, d’Elfriede Jelinek i Zona de Tránsito, de Julia Franck.

Per aquest Sant Jordi, et compraràs o desitges algun llibre en concret?

Estic entre On beauty de Zadie Smith i Theft, la darrera novel·la de l’australià Peter Carey.

Quins webs visites habitualment?

gutenberg.spiegel.de/ textos de literatura alemanya.

www.icatfm.cat, m’agrada escoltar jazz i aquí en tenen una bona selecció.

www.cinesubtitulado.cl, bones pel.lis subtitulades.

Moltes gràcies per col·laborar amb nosaltres, Carme!

Si esteu interessats en aparèixer en aquesta secció, ens ho podeu fer saber amb un correu-e a l’adreça pilletres @ ub . edu o directament als nostres taulells d’atenció al públic.

Us presentem avui la Carolina, estudiant de Filologia Hispànica i usuària habitual de la Biblioteca de Lletres.

Quin llibres ens has retornat de préstec?

Dos llibres de l’obra completa de l’autor argentí Oliverio Girondo.

I te n’emportes algún altre?

El grito silencioso, de l’autor japonès Kenzaburo Oé.

Ens pots dir quines web visites habitualment?

http://www.cervantesvirtual.com/  Crec que tothom d’aquesta universitat la visita!

http://www.juliocortazar.com.ar/  L’autor de Historias de cronopios y de famas és un dels meus autors preferits, encara que ja no gaudeixo de la mateixa curiositat, el seu llibre Rayuela va ésser durant molt de temps el meu llibre de capçalera i, de vegades, rellegeixo passatges que són bons del tot.

Ara que acabo la carrera aquest any, me n’adono que idolatrar un autor, deixant de banda d’altres, és un greu error. El meu univers literari s’ha expandit molt i me’n sento orgullosa.

http://www.mundohispano.info  Actualment em dedico a la traducció al català dels articles d’aquesta pàgina web. És un diari gratuït per als immigrants però ara volen que la realitat llatinoamericana es difongui també per als catalans, i em sembla una molt bona idea.

http://www.tribunalatina.com/  M’interessa la realitat llatinoamericana pel que fa a la seva política, història, cultura i literatura. Recomano aquesta pàgina a tothom que li interessi aquesta realitat.

http://www.palabravirtual.com/ 

http://www.amediavoz.com/  M’ha servit per escoltar la veu dels escriptors que m’interessen. Recentment he realitzat un treball d’Oliverio Girondo i escoltar la seva veu ha estat realment útil per posar-me una miqueta més en la seva pell.

I també:

http://www.grec.net/

http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm

http://www.rae.es

http://www.cervantes.com/

Gràcies Carolina per la teva interessant aportació i per compartir aquest espai amb tots nosaltres !

Si esteu interessats en aparèixer en aquesta secció, ens ho podeu fer saber amb un correu-e a l’adreça pilletres @ ub . edu o directament als nostres taulells d’atenció al públic.

Què és?

Scrittori d’Italia és la reproducció en format digital de la col·lecció fundada el 1910 per l’editorial italiana Laterza, de Bari, sota la direcció de Benedetto Croce.

La Biblioteca italiana ha estat l’encarregada de dur a terme aquest projecte de digitalització.

Per a què pot ser-me útil?

Tenir disponible per poder consultar en qualsevol moment el format electrònic dels títols d’aquesta col·lecció. Aquest tipus de format permet navegar de forma ràpida i amigable d’una banda a una altra del text.

El sistema ofereix diferents opcions de cerca per a la localització dels textos; es pot consultar el catàleg per:

paraula clau | autors | gèneres | període

Cada entrada inclou la descripció bibliogràfica de la versió original en paper i des de la mateixa fitxa, es pot accedir a la consulta de la versió electrònica.

A continuació podeu veure un exemple d’un dels números de la col·lecció: Marino, Giambattista. Adone (Scrittori d’Italia, 259)
trobareu sempre un esquema del document a la esquerra per poder anar d’una part a una altra del document de forma ràpida i fàcil:

Voleu més informació?

Plana principal de recurs: http://www.bibliotecaitaliana.it/exist/ScrittoriItalia//index.xml
La Biblioteca italiana:
http://www.bibliotecaitaliana.it/
Biblioteca Digitale Italiana:
http://www.librari.beniculturali.it/genera.jsp?s=31
Editorial LATERZA:
http://www.laterza.it/
Internet culturale:
http://www.internetculturale.it/

Avui us volem presentar Lola Nieto, estudiant de Filologia Hispànica.

Quin llibre ens has tornat de préstec?

Anthony Mann de Alonso Barahona, un llibre de la biblioteca de Filosofia, Geografia i Història.

I te’n emportes algun altre?

Sí, m’enduré el llibre que he demanat també de la mateixa biblioteca, El crimen perfecto. Aproximación a la estética india de Chantal Maillard.

Comparteix amb nosaltres alguns dels lloc web que visites habitualment:

La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, la Biblioteca de la Culturas hispánicas;

La Casa Amèrica Catalunya “Una institución que, desde 1911, genera, impulsa, organiza y colabora en actos, proyectos y programas para difundir e intercambiar conocimientos de las realidades culturales, económicas e históricas de los distintos paises de América Latina con la finalidad de ampliar, fortalecer y aproximar, desde los diversos ámbitos de la cooperación, las relaciones entre la comunidad iberoamericana y Cataluña“ ;

i el web del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el CCCB.

Quin regal literari demanes als Reis?

La vida del espíritu, de Hannah Arendt.

Moltes gràcies per la teva col·laboració, Lola!

Si esteu interessats en aparèixer en aquesta secció, ens ho podeu fer saber amb un correu-e a l’adreça pilletres @ ub.edu o directament als nostres taulells d’atenció al públic.