Bloc de Lletres

La Mónica Cano, que ha cursat Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona i un màster de Literatura Comparada Europea a la Universidad de Murcia, comparteix amb nosaltres la seva experiència com a estudiant de filologia. Una experiència que us interessarà tant si comenceu ara la vostra carrera universitària com si ja porteu uns anys a la facultat o bé ja heu acabat.

Què et va empènyer a triar Filologia hispànica a la UB?

Federico García Lorca. Sí, va ser ell el “culpable”. Jo vaig fer un batxillerat científic. A segon, cap allà al desembre em vaig adonar que les ciències pures no em deien res, no em feien sentir res. Pel Nadal els meus pares em van regalar un ebook (perquè em passava les nits llegint i la llum va molt cara) i no recordo quants llibres vaig llegir en aquelles dues setmanes de vacances. Però va caure a les meves mans Así que pasen cinco años, una obra de teatre poc coneguda i molt avantguardista de Lorca. Quan vaig arribar al poema que canta el Arlequín vaig decidir que estudiaria Filologia hispànica perquè necessitava entendre què significava aquella obra. Abans de graduar-me em vaig tatuar el primer vers del poema: “El Sueño va sobre el Tiempo flotando como un velero”. Ara entenc una mica més al poeta granadí.

Ah, i va ser a la UB perquè és idíl·lica. Quan vaig veure l’edifici i els jardins no vaig dubtar un moment.

Què esperaves del grau de Filologia hispànica i què has trobat?

Quan comencem alguna cosa (sobretot si es fa amb la il·lusió amb què vaig començar jo el grau), tendim a idealitzar allò que ens trobarem. Jo esperava acabar el grau amb uns coneixements magistrals de literatura universal. Sí, les expectatives eren massa altes, ho reconec. Al final, el grau m’ha ensenyat allò més inesperat per senzill i més important i essencial de tot: aprendre a llegir, llegir com a filòloga. Sempre dic que el grau m’ha donat un munt de caixes buides que jo ara omplo de tot allò que llegeixo amb les ulleres de filòloga. Si no tingués aquestes caixes seria impossible o molt més difícil poder classificar tota aquesta informació i l’aprenentatge seria molt més lent. Així que tornaria a fer Hispàniques amb els ulls tancats.

Ens pots explicar una mica l’experiència d’estudiar a una altra universitat?

Sortir de la universitat on he estat quatre anys ha tingut els seus pros i els seus contres, com és lògic. He conegut un altre espai, que sempre permet aprendre moltes coses. M’ha permès comparar (i de vegades comparar massa tampoc és la millor opció) una universitat amb una altra. Podria donar voltes i voltes vers aquest tema però crec que ho puc resumir en un sol consell, que és el següent: sortir a una altra universitat és sempre bo, però si les expectatives són altes és millor anar a parar a una universitat equivalent a nivell de prestigi o dimensió. En lletres potser diria Madrid, Salamanca, Granada…

Ara que tot just has acabat el màster, què penses fer?

Ara que he acabat el que se suposa que és el camí planell, em trobo, com crec que es troben molts estudiants que just acaben una carrera d’humanitats, en un buit en el qual ens hem d’obrir pas. Però no és un buit dens ni negatiu. És aquell buit de José Àngel Valente, un buit on qualsevol cosa pot sorgir. Ara ja no hi ha un sol camí, ara n’hi ha molts. Moltes opcions per explorar. La possibilitat de continuar estudiant, de fer una tesi. La possibilitat del món de la docència (a secundària, a ELE o a altres institucions). La possibilitat de marxar fora en un programa de lectorat… L’única cosa que fa falta és no estar quiet, moure’s, explorar i no tenir por de descobrir una altra alternativa no contemplada.

Quina ha estat la teva activitat darrerament a la Biblioteca?

He tornat llibres que parlen sobre el testimoni de l’Holocaust. He fet un TFM sobre l’element de la ficció buscada als testimonis dels camps de concentració comparant Primo Levi amb Jorge Semprún. Així que he tornat les seves obres (que ara ja les he comprades per tenir-les a la meva biblioteca personal) Trilogia de Auschwitz i La escritura o la vida de Levi i Semprún respectivament. Recomano a tothom llegir a tots dos autors. Ells van intentar escriure una cosa impossible: la memòria. Primo Levi lluitant contra l’oblit i les impossibilitats d’aquesta escriptura i Semprún acceptant el límit, però no fàcilment. Crec que ara que ja no hi són cap dels dos és el nostre deure mantenir aquesta memòria viva. Ells van intentar contestar la pregunta de com escriure Auschwitz. Nosaltres ara hem de contestar una pregunta encara més important: Com escoltar/llegir Auschwitz?

Quines webs visites habitualment o ens pots recomanar?

Sóc una gran aficionada de comprar llibres a Iberlibro.com, crec que es poden trobar joies de segona mà i és una pàgina web fiable que mai m’ha portat problemes.

Per a consultes bibliogràfiques utilitzo la web del CRAI majoritàriament i sovint Dialnet o Google Scholar, que crec que són les més bàsiques. El Cervantes Virtual també té un bon catàleg d’estudis i fins i tot obres completes i és una bona opció. 

Moltes gràcies, Mónica!