Amb motiu de l’aniversari de la mort de Juan Ramón Jiménez, el 29 de maig de 1958, volem recordar la revista Índice, la primera que va fundar i dirigir. Tot i que només se’n van publicar quatre números (entre 1921 i 1922), va adquirir una importància cabdal en ser la plataforma que va donar a conèixer la generació “Índice”, més endavant coneguda com la del 27.
A les seves pàgines es donaren cita, per tant, autors desconeguts en aquell moment com Pedro Salinas, Jorge Guillén, Gerardo Diego, Dámaso Alonso o Federico García Lorca, juntament amb altres escriptors, crítics i poetes consagrats com Ortega y Gasset, els germans Machado, Gómez de la Serna, Azorín, Eugeni D’Ors o el mateix Juan Ramón Jiménez.
Entre els molts volums de la nostra biblioteca és bastant probable que en algun moment us hàgiu trobat amb llibres que porten anotacions escrites a mà. Poden ser correccions, notes d’estil, notes marginals, comentaris del lector (molt habituals en llibres que formen part de fons personals d’algun filòleg, com ara Joan Solà).
Un cas especial són els llibres dedicats, dels quals en tenim prop de sis mil. Un fons, sense cap dubte, especial i únic. Trobareu exemplars que contenen autògrafs, notes manuscrites i dedicatòries. Una petita part van dedicades a la biblioteca o al seu personal, semblants a les notes d’agraïment que alguns autors que han tingut a bé dedicar-nos les seves obres.
La gran majoria formen part d’alguna de les magnífiques donacions que hem rebut durant tots aquests anys. Trobem firmes de Rafael Alberti, Manuel Vázquez Montalbán, Joan Margarit, Luis García Montero, Bernard Shaw, John Updike, Mario Vargas Llosa, Joan Brossa, Enrique Vila-Matas, José Manuel Caballero Bonald, Carmen Martín Gaite, Alfredo Bryce Echenique, Montserrat Roig, Carmen Laforet, Pere Gimferrer, Salvador Espriu, Maria Aurèlia Capmany, J. V. Foix, i un llarg etcètera d’autors que han volgut dedicar un llibre amb la seva signatura, o afegint un text que personalitzi més la dedicatòria, un petit poema o fins i tot un dibuix. Tal com feia Rafael Alberti en aquests tres exemples que formen part de la Biblioteca Joaquín Marco.
Us convidem a visitar l’exposició al voltant de l’autor homenatjat amb motiu del Día das Letras Galegas 2023:
‘Fernández del Riego e a Editorial Galaxia: a resistencia cultural baixo o franquismo’ (17 – 31 de maig de 2023. CRAI Biblioteca de Lletres).
Presentació:
Francisco Fernández del Riego (Vilanova de Lourenzá,1913-Vigo, 2010) va ser autor de llibres de referència com el Manual de historia da literatura galega (1971) i el Diccionario de escritores en lingua galega (1990), així com de monografies sobre Pondal, Otero Pedrayo, Álvaro Cunqueiro, Blanco Amor ou Luis Seoane. Però sobretot és corresponsal de molts epistolaris amb figures clau del seu temps i cronista d’una generació que representa la resistència cultural gallega sota la dictadura franquista: O río do tempo(1990), A xeración Galaxia (1996). Va ser president de la Fundación Penzol des de 1963 i de la RAG (1997-2001). Però sobretot va ser l’impulsor del projecte de creació de l’editorial Galaxia, que va codirigir de 1950 a 1989. Amb Ramón Piñeiro crea la Col·lecció Grial (1950), i després Grial, Revista de Cultura Galega (1963-), i també el 1963 des de la Real Academia Galega posa en marxa la celebració del día das Letras Galegas. Des dels anys quaranta escriu sobre cultura gallega a la premsa, des d’El Pueblo Gallego i La Noche, la revista Galicia que dirigia Seoane a Buenos Aires, de Galicia Emigrante al Faro de Vigo, i va treballar especialment per mantenir els lligams amb els galleguistes de l’exili.
Francisco Fernández del Riego (Vilanova de Lourenzá,1913-Vigo, 2010) foi autor de libros de referencia como o Manual de historia da literatura galega (1971) e o Diccionario de escritores en lingua galega (1990), e de monografías sobre Pondal, Otero Pedrayo, Álvaro Cunqueiro, Blanco Amor ou Luís Seoane. Pero sobre todo é correspondente de moitos epistolarios con figuras clave do seu tempo e cronista dunha xeración que representa a resistencia cultural galega baixo a ditadura franquista: O río do tempo(1990), A xeración Galaxia (1996). Foi presidente da Fundación Penzol desde 1963 e da RAG (1997-2001). Pero sobre todo foi quen impulsou o proxecto da editorial Galaxia, que codirixiu de 1950 a 1989. Con Ramón Piñeiro crea a Colección Grial (1950), e despois Grial, Revista de Cultura Galega (1963-), o mesmo ano en que desde a Real Academia Galega pon en marcha a celebración do día das Letras Galegas. Desde os anos 40 escribe sobre cultura galega na prensa, desde El Pueblo Gallego e La Noche á revista Galicia que dirixía Seoane en Bos Aires, de Galicia Emigrante ao Faro de Vigo e traballou arreo para manter os lazos cos galeguistas do exilio.
María Xesús Lama López – Facultat de Filologia – Secció d’Estudis Francesos, Italians, Gallecs i Portuguesos.
La “Revista de Occidente”, fundada l’any 1923 per José Ortega y Gasset, és una publicació cultural i científica que des dels seus inicis fou un referent tant a Espanya com a Hispanoamèrica.
A la primera etapa de la revista (1923-1936) van formar part de les seves pàgines les principals figures de les quatre generacions literàries (98, 14, 27, 36): Alberti, Vicente Aleixandre, Dámaso Alonso, Manuel Altolaguirre, Francisco Ayala, Pío Baroja, Borges, Luis Cernuda, Rosa Chacel, Lorca, Ramón Gómez de la Serna, Jorge Guillén, Juan Ramón Jiménez, Gregorio Marañón, Julián Marías, Pablo Neruda, Victoria Ocampo o María Zambrano, entre d’altres. Les seves pàgines van retre homenatge a Mallarmé, s’hi va parlar de Rimbaud i Saint-Pol-Roux, de Breton i altres surrealistes, de Freud, de l’Ulysses de Joyce, d’Alberto Savinio o d’Henri Michaux.
El 2023 és un any important per a la revista, ja que celebra el seu centenari. Per commemorar-lo, la Biblioteca Nacional li ha dedicat l’exposició “Revista de Occidente o la modernidad española”, que es pot visitar fins al 4 de juny:
Tot i que es remunten a l’edat mitjana, els Jocs Florals de Barcelona tal com els coneixem ara van començar l’any 1859, gràcies a les iniciatives d’Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer. Molts dels intel·lectuals de l’època hi van donar suport, i el certamen va contribuir al prestigi de la literatura catalana a l’inici de la Renaixença.
Amb la guerra civil es va interrompre i es va celebrar a l’exili fins a l’any 1977. L’any 2006 passà a dir-se “Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona” i s’emmarca dins el festival Barcelona Poesia, que enguany se celebra del 9 al 16 de maig.
Entre 1859 i 1936 es va editar la revista “Jocs Florals de Barcelona” que podeu consultar a Arca i a la nostra biblioteca amb números publicats per l’Ajuntament de Barcelona fins al 1997.
Novetats destacades de professorat de la Facultat de Filologia i Comunicació
Los novios / Alessandro Manzoni; prólogo de Francesco Luti
«Enmarcada en la ocupación española de Lombardía durante el siglo XVII, Los novios cuenta la historia de Lucía y Renzo, dos enamorados de origen campesino que se ven cruelmente separados y que, en sus intentos por reunirse, se enfrentarán a los peligros e iniquidades de una época despiadada. Con temas como el amor, la fe y el poder, la obra perdura no solo como la más importante de Alessandro Manzoni, sino como el primer y mejor ejemplo de la novela italiana moderna.»
«Un hombre y su hija en un complejo turístico semiabandonado. El viento, la arena y el paisaje volcánico de la isla son omnipresentes. Durante sus paseos, el hombre redacta algo parecido a un informe y rememora, a través de sus propios recuerdos y los testimonios de su padre, la historia del complejo y la radical transformación del territorio en apenas cinco décadas. Simultáneamente, se suceden una serie de episodios en el complejo: un sabotaje a un polígono industrial anexo al resort, unos jóvenes que reivindican una llamada “ecología gris”, unas conferencias en una agrupación fantasmagórica y un volcán siempre vigilante de fondo.
El complejo se revelará entonces como una suerte de geografía metafórica, una cosmogonía desmitologizada, un enclave liminal en el que lo real, el pasado, lo imaginario y la utopía se entrecruzan sin aparentes sobresaltos.»
Si teniu curiositat per explorar noves plataformes acadèmiques que utilitzen la intel·ligència artificial i veure de quina manera estan evolucionant, podeu experimentar amb els exemples següents. Veureu que van més enllà del que estem acostumats a trobar en un buscador acadèmic tradicional:
Perplexity.ai és un assistent de recerca que fa servir models de llenguatge natural per identificar les idees principals i generar una resposta amb enllaços a les fonts. Es pot triar entre diferents nivells de cerca segons interessi a cada moment (Internet, academic, news, Wikipedia, Youtube, Reddit). Ofereix una opció de cerca ràpida i una de millorada (amb nombre d’usos limitats) per a les preguntes més difícils amb respostes més completes. També disponible com a extensió de Chrome: Perplexity – Ask AI.
Elicit.org ens permet de la mateixa manera introduir directament preguntes de recerca i també ens pot ajudar a reformular-les o a trobar-ne de noves. Confecciona un resum automàtic amb les conclusions extretes de les primeres quatre publicacions de la llista de resultats.
Disposa de filtres per paraules clau, data de publicació i tipus d’estudi per afinar la cerca. Els resultats inclouen els articles que considera més semblants semànticament a la nostra qüestió, extrets de la base de dades de Semantic Scholar, i dels quals ofereix una anàlisi, que serà més o menys completa depenent de la disciplina i del tipus d’article. Podem pujar els nostres PDF per ser processats de la mateixa manera.
Scholarcy és un assistent que extrau la informació de les publicacions per facilitar-nos la seva lectura i anàlisi. El programa analitza els documents i genera un informe que inclou diferents fitxes: les idees principals, el resum, frases i contribucions destacades del treball, les conclusions, la bibliografia, etc. També pot localitzar i extraure les taules i figures del document. Pel que respecta a la bibliografia, enllaça les referències bibliogràfiques per poder accedir fàcilment a les fonts i es pot descarregar. Tot i que és un servei de pagament, ofereixen una extensió gratuïta per Chrome amb la qual podem per analitzar documents individuals i descarregar l’anàlisi en format Word o PowerPoint, entre d’altres.
Existeixen altres eines semblants a aquestes, com per exemple SciSpace i la seva extensió pel navegador, SciSpace Copilot.
Per a celebrar la diada de Sant Jordi, des d’avui i fins al 28 d’abril podreu triar i endur-vos llibres que trobareu exposats i etiquetats com a regal a les diferents seccions de la biblioteca.
La revista Compàs d’amalgama és una revista de la Universitat de Barcelona que s’interessa per la contemporaneïtat i participa en els debats culturals del moment tant en el camp divulgatiu com en l’àmbit més acadèmic.
La revista no cobra taxes per l’enviament de treballs ni quotes per la publicació de textos, i el preu de venda té l’única finalitat de fer-la una publicació sostenible. Els articles es publiquen sota llicència Creative commons i la versió digital és en accés obert.
Fins al moment s’han publicat 8 números, ja que és una revista jove que va començar a publicar l’any 2020.
Bloc de Lletres 