Selecció dels últims números rebuts de revistes en paper que tenim subscrites al CRAI Biblioteca de Lletres:
Enllaços al Cercabib:
Arethusa | Banipal | Bulletin Hispanique | Grial | Ínsula | Italian Journal of Linguistics | London Review of Books | Münchener Studien zur Sprachwissenschaft | Muttersprache | Quimera | Rassegna Italiana di Linguistica Applicata | Serra d’Or | Stimmen der Zeit.
Les noves adquisicions del mes de gener ja es poden fullejar a Pinterest i a Cercabib:
Novetats destacades de professorat de la Facultat de Filologia i Comunicació
De clérigos, pícaros y caballeros: textos hispánicos medievales y de la Edad de Oro / M.ª del Mar Cortés Timoner (coord.), Marta Cristina Carbonell i Noemí Montetes-Mairal (eds.)
«La presente antología recoge una selección de textos medievales y áureos en lengua castellana que el tiempo ha legitimado en su condición de clásicos por sostener un diálogo permanente con la sensibilidad de cada momento, hasta llegar al nuestro. Más allá de la indudable utilidad que una obra de estas características tendrá en las aulas, complacerá también a cualquier lector deseoso de acercarse a la literatura española de dichos períodos, el cual comprobará hasta qué punto se mantiene viva la herencia de los clásicos.»
Estudis lul·lians (1978-2019) / Anthony Bonner ; edició a cura de Lola Badia i Eugènia Gisbert
«Aquest volum reuneix vint-i-set articles de consulta imprescindible publicats per Anthony Bonner al llarg d’una extensa dedicació als estudis lul·lians. La tria i la disposició temàtica —«El paper de l’Art lul·liana», «Llull com a autor», «Pensament diagramàtic» (en col·laboració amb Albert Soler), «Aspectes històrics, filològics i interpretatius», «Lul·lisme i altres temes»— refermen la lectura de l’opus lul·lià que Bonner sempre ha defensat: l’Art és el pal de paller que permet de comprendre la desconcertant multiplicitat i variació dels dos-cents seixanta títols d’un escriptor, Ramon Llull, que es va mantenir fidel a un programa personal de reordenació del món i d’apostolat cristià durant quaranta anys de producció incessant..»
Phrygian linguistics and epigraphy: new insights / Bartomeu Obrador-Cursach, Ignasi-Xavier Adiego (eds.)
«These are good times for research on Phrygian. More scholars than ever are focusing on this language and many novelties (including new inscriptions and innovative interpretations) are emerging relatively frequently. Promoting the diversity of starting point and focuses is a way to improve our knowledge and to achieve a better vision of the Phrygian language and the people who once spoke and wrote it. This book offers a range of approaches to Phrygian-related issues, with contributions from six relevant scholars working on this language.»
Presentació:
9 de febrer, 18:00, aula 113 de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Amb la participació del cap del CRAI Biblioteca de Lletres, Josep Turiel, el catedràtic de Filologia Llatina i curador de la mostra, Xavier Espluga i el president de La Casa dels Clàssics, Raül Garrigasait. A continuació (19:30) es farà el recorregut guiat per l’exposició.
Visites guiades:
Presentació de l’exposició, pel Dr. Xavier Espluga:
Ara fa cent anys es creava, per iniciativa de Francesc Cambó, la Fundació Bernat Metge, encarregada d’oferir al públic català traduccions dels clàssics grecs i llatins. L’empresa havia estat preparada conscientment per Joan Estelrich que dugué les regnes de la institució fins a la seva mort. Per a les traduccions gregues es va poder comptar amb la figura de Carles Riba, mentre que, per a les traduccions llatines, Joaquim Balcells fou la figura de referència. També hi col·laboraren personalitats il·lustres i eclesiàstics compromesos amb les lletres catalanes.
Des dels seus inicis, doncs, els professors de la Universitat de Barcelona, començant per Balcells, participaren en l’empresa. També ho feren els deixebles de Balcells i de Riba a mesura que anaren acabant els seus estudis durant els anys 20 i 30. Durant els anys difícils de la postguerra uns quants docents de la UB van continuar figurant en els crèdits dels volums publicats per la Fundació. Amb posterioritat i fins a l’actualitat els professors de la UB han col·laborat activament en la institució camboniana.
Per commemorar, doncs, aquest centenari i per celebrar la proximitat entre les dues institucions, el CRAI Biblioteca de Lletres ha volgut organitzar una exposició bibliogràfica commemorativa que recordi aquesta efemèride, oberta des del 1r de febrer i fins al 17 de març.
Consta de 4 vitrines dedicades a cada un dels personatges principals de la Institució: Francesc Cambó; Joan Estelrich; Carles Riba; Joaquim Balcells i la seva escola. Endemés, en 6 taules expositives s’apleguen volums, majoritàriament del fons històric de la Universitat de Barcelona, dedicats a il·lustrar les vicissituds d’aquella ‘generació perduda’, deixebles de Balcells i Riba, que no pogueren continuar la carrera acadèmica a la UB després de la desfeta de 1939 i les penalitats de la represa. També hi ha un aparat dedicat als nous col·laboradors que, formats a la UB, s’incorporaren a la FBM a partir dels anys 60 i 70. Hi ha dues seccions temàtiques dedicades respectivament als textos filosòfics traduïts per la FBM i a la participació de traductores en la tasca d’anostrament dels clàssics. Per últim, el darrer apartat vol resumir l’evolució que ha experimentat la Institució en els darrers anys i els primers balanços historiogràfics sobre la seva trajectòria.
* El curador de l’exposició bibliogràfica ha estat el Dr. Xavier Espluga, Catedràtic de Filologia Llatina de la UB, en col·laboració estreta amb el personal del CRAI-Biblioteca de Lletres de la UB (Esther Acereda).
Volem agrair la participació del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, CRAI Biblioteca Pavelló de la República i CRAI Biblioteca de Dret cedint-nos en préstec algunes de les obres exposades en aquesta mostra, i a Raül Garrigasait, president de La Casa dels Clàssics.
El servei de còpies digitals permet obtenir de manera gratuïta als membres de la Universitat de Barcelona (PDI, PAS i alumnat) una còpia digitalitzada d’articles de revistes impreses que es troben disponibles al CRAI de la UB, però que no es troben a la biblioteca de la pròpia facultat.
Aquest curs, per exemple, alumnat de la Facultat de Geografia i Història ens ha demanat mitjançant aquest servei la còpia digitalitzada de l’article de Nathalie Heinich “Para terminar con la polémica sobre el arte contemporáneo”, una lectura recomanada pel seu professorat. L’article pertany a la Revista de Occidente (n. 364, 2011), publicació que es troba al CRAI Biblioteca de Lletres i al Pavelló de la República.
Trobareu més informació sobre el servei de còpies digitals al següent enllaç: crai.ub.edu/ca/que-ofereix-el-crai/reproduccio-impressio/reproduccio-fotocopies.
El servei de préstec interbibliotecari permet l’obtenció de còpies i de documents originals que no es troben a la UB o disponibles a través del préstec consorciat PUC. El CRAI de la Universitat de Barcelona actua també com a centre prestatari, facilitant documents per a altres institucions.
Darrerament, per exemple, hem servit l’article: «El resentimiento trágico de la vida»: últimas reflexiones de Unamuno en torno a la Guerra Civil Española, de Mercedes Tasende, publicat a la revista Anales de la literatura española contemporánea (ALEC) (v. 34, n. 1, 2009). Aquesta revista forma part del fons de l’hemeroteca ubicada a l’Espai del jardí del CRAI Biblioteca de Lletres.
Teniu més informació sobre aquest servei, subjecte a tarifes, al següent enllaç: crai.ub.edu/ca/que-ofereix-el-crai/prestec/prestec-pi
Durant aquests darrers mesos hem anat incorporant a catàleg nombroses donacions bibliogràfiques rebudes al CRAI Biblioteca de Lletres que formaven part de les biblioteques personals de professors d’aquesta facultat. Us en fem un resum.
Joaquín Marco (1935-2020): més de 6000 volums catalogats o inventariats (com ara el fons de literatura de canya i cordill). Destacaríem la important presència d’edicions llatinoamericanes dels anys 60 al 80, llibres d’editorials barcelonines des dels anys 60 i especialment un gran fons de poesia en llengua castellana amb centenars de volums amb notes autògrafes. Més de cent volums anteriors al segle XIX han passat a formar part de la Biblioteca de Fons Antic. Una petita part del fons encara s’està revisant. L’arxiu personal del Dr. Marco es va dipositar a la Unitat d’Estudis Biogràfics. Més informació.
Gemma Avenoza (1959-2021): encara no totalment incorporada la donació consisteix a hores d’ara en uns 1500 volums centrats en els àmbits d’especialització de la Dra. Avenoza: la literatura i la cultura medieval, manuscrits, codicologia, paleografia, etc. Aporta una gran quantitat de bibliografia recomanada i edicions de gran format, facsímils o obres il·lustrades.
Teresa Martínez (1929-2016): prop de 500 volums centrats en la cultura, la civilització i especialment la literatura del poble hebreu. Encara queden alguns volums de gran format per incorporar al catàleg. Destacable el gran nombre d’autors contemporanis traduïts o en llengua original.
María José Sánchez-Cascado (-2021): prop de 1200 volums centrats especialment en els àmbits de treball de la Dra. Sánchez-Cascado, és a dir la literatura llatinoamericana i teatre, com a gènere o específicament el teatre en llengua castellana.
Ricardo San Vicente: encara en procés d’incorporació, la donació incorpora a hores d’ara uns 750 volums la gran majoria en rus, amb una presència important d’edicions soviètiques, obres completes d’autors clàssics russos i una bona llista de títols d’autors contemporanis.
Albert Bastardas: encara no totalment incorporada, la donació inclou un important fons de lingüística i altres àmbits com ara la sociologia o la política. Una part considerable del llegat és de bibliografia recomanada en diverses assignatures. Resten encara títols per seleccionar.
Susan Ballyn: prop de 700 volums entre monografies i revistes centrats gairebé en exclusiva en la cultura i la civilització australianes (per extensió Oceania). B ona part del fons actual de literatura del segle XIX al XX de Nova Zelanda o Austràlia que podeu trobar al catàleg el tenim gràcies a aquesta aportació.
La llista es complementa amb el fons de recerca de valuosos donatius que el professorat fa de manera habitual a títol personal. Gràcies a tothom per pensar en la vostra biblioteca i en els seus usuaris.
Més informació: Col·leccions especials del CRAI Biblioteca de Lletres.
Volem celebrar l’any nou portant-vos un dels almanacs que formen part del nostre fons, l’Almanach de la Esquella de la Torratxa. A la imatge següent podeu veure la portada de l’any 1892:
Es tracta d’un almanac que va néixer l’any 1889 gràcies a l’èxit del setmanari satíric Esquella de la Torratxa. S’hi podien trobar dades astronòmiques, pronòstics meteorològics, festes populars, santorals, mercats o fires. Amb una qualitat artística molt notable, conté composicions en prosa i en vers, així com il·lustracions i caricatures dels redactors i col·laboradors més destacats, seguint la línia editorial de la revista. Hi van col·laborar figures com Serafí Pitarra, Prudenci Bertrana o Santiago Rovira i Virgili, entre d’altres.
En podeu trobar alguns números a la nostra hemeroteca i la revista completa digitalitzada a ARCA. Per als que no coneixeu aquest recurs, ARCA, Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, és un repositori digital cooperatiu d’accés obert que inclou publicacions periòdiques tancades que han estat representatives dins la cultura i la societat catalana. Liderat per la Biblioteca de Catalunya, actualment hi col·laboren 39 institucions i entitats públiques i privades, i compta amb 473 títols.
Comencem l’any 2023 amb les noves adquisicions del mes de desembre, que ja es poden fullejar a Pinterest i a Cercabib:
Novetats destacades de professorat de la Facultat de Filologia i Comunicació
Seguint la petja de Joan Solà / Neus Nogué, Jordi Fortuny, Eulàlia Salvat (eds.)
«El 16 d’octubre del 2020, amb motiu del desè aniversari de la mort de Joan Solà, el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona va organitzar la segona jornada d’estudi de l’obra d’aquest autor des de diferents perspectives relacionades amb les seves facetes d’investigador i de divulgador. Aquest volum recull les set ponències que s’hi van presentar i les posa a disposició de lingüistes, professors, estudiants i, en general, de tothom que estigui interessat en l’obra de Solà, un dels principals referents de la lingüística catalana.»
Celebración : a través de la poesía americana / Edgardo Dobry
«En una parte sustancial de este libro se lee la poesía americana (en el sentido extenso del término) en busca de los rasgos comunes y característicos que atraviesan el continente. Uno de ellos, fundamental y no suficientemente estudiado hasta ahora, es la preponderancia del poema celebratorio. Debido al destiempo propio de su desarrollo, las literaturas nacionales de las repúblicas americanas no pudieron apoyar su fundación sobre epopeyas o poemas heroicos. Ese vigor se transmutó en una tesitura hímnica, precisamente cuando en Europa la poesía, después del romanticismo, iba a tomar la deriva opuesta, hacia lo elegíaco.»
El tejido del pensamiento árabe : la traducción en sus fases clásica y modernaundo / Abdallah Tagourramt El Kbaich
«La traducción desempeñó una función primordial en la fundamentación del pensamiento árabe. No fue una mera operación de transferencia idiomática, sino un movimiento cultural integrado en los paradigmas del registro cultural árabe, que tuvo lugar en los siglos viii, ix y x, y el proyecto cultural de la nahda moderna. Factores políticos, ideológicos, confesionales y lingüísticos condicionaron el desarrollo de ambos procesos e hicieron que el primero liderase la vida cultural árabe desde los albores del islam hasta la época moderna. La transmisión al árabe de las ciencias se sometió al escrutinio de los salaf, del mismo modo, la traducción del conocimiento desarrollado en Europa tuvo que hacer frente a dicho control. La construcción cultural en el ámbito árabe-islámico se hizo bajo la sombra del papel intermediario de otras culturas, como la siríaca y la persa en el periodo clásico, o la francesa y la turco-otomana en la época moderna. Esta diversidad cultural desarrollada entre fuerzas centrípetas y centrífugas generó fenómenos como la apropiación del conocimiento o la arabización de los textos objeto de traducción. Asimismo, dio lugar a la aparición de nuevas corrientes como el orientalismo europeo y el occidentalismo árabe, que utilizan la traducción como recurso práctico para definir respectivamente Oriente y Occidente. Siguiendo un método analítico y crítico, esta investigación aborda el estudio de los alcances y los límites de este complejo proceso traductor para identificar los rasgos que permiten entender cómo se urdieron los distintos rumbos del pensamiento árabe-islámico en sus fases clásica y moderna, sin perder de vista el patrimonio cultural de los salaf.»
El personal del CRAI Biblioteca de Lletres us desitgem un molt bon Nadal i un feliç any nou 2023!
Bloc de Lletres 