El període de tancament de tots els CRAI biblioteca durant les vacances de Setmana Santa, serà del 7 al 10 d’abril (ambdós inclosos).
Del 3 al 6 d’abril obrim la secció Central i les seccions d’Hispàniques i Llatí en l’horari habitual de 8:30 a 20:30.
El material de l’Espai del jardí es lliurarà a les següents hores: 11:30, 14:30, 17:30 i 19:30.
Gràcies a la donació del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica hem incorporat aquest mes a la col·lecció de l’hemeroteca del CRAI Biblioteca de Lletres el següent títol: Quaderni di filologia e lingue romanze. Trobareu la revista a l’Espai del jardí i podeu consultar quins números tenim a Cercabib.
Quaderni di filologia e lingue romanze és una revista acadèmica que s’adreça a investigadors, estudiosos i estudiants interessats en l’estudi de les llengües i literatures romàniques. Està oberta a contribucions en totes les llengües romàniques i se centra en l’anàlisi de les estructures lingüístiques, la història lingüística i els textos literaris.
L’Aula Carles Riba és un àmbit obert de debat entre els estudiosos de la cultura clàssica i la catalana, i es proposa, com a objectiu principal, dilucidar el paper dels autors clàssics i de l’humanisme en la nostra història literària i ideològica. L’Aula va néixer a inicis de la dècada dels anys setanta del segle xx a partir de la col·laboració entre el Departament de Filologia Grega i el de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Una col·laboració que va començar una segona època, a mitjan anys noranta, fins que el 1998 va recuperar el nom de l’Aula per a les seves activitats acadèmiques.
Aula Carles Riba: 25 anys de continuïtat (1998-2023) és una exposició virtual que commemora els vint-i-cinc anys d’aquesta iniciativa, que coincideix amb els cent anys de la Fundació Bernat Metge. La inauguració coincideix amb el simposi que aquests dies se celebra a l’Institut d’Estudis catalans i a la Universitat de Barcelona: Les traduccions catalanes dels clàssics, organitzat per l’Aula en col·laboració amb La Casa dels Clàssics de la Fundació Bernat Metge.
El curador de l’exposició commemorativa ha estat Jordi Malé, membre de l’Aula Carles Riba i professor titular de Filologia Catalana a la Universitat de Lleida.
Exposició virtual: Aula Carles Riba: 25 anys de continuïtat (1998-2023)
Febrer és curt, però el llistat de novetats de recent publicació que s’han incorporat al CRAI Biblioteca durant aquest mes és llarg. Ja es poden fullejar les novetats a Pinterest i a Cercabib:
Novetats destacades de professorat de la Facultat de Filologia i Comunicació
Escriptors africans / GELA, Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades; Pere Comellas, editor literari
«Un dels objectius d’aquest llibre és donar a conèixer una selecció d’escriptors africans i les seves obres, així com mostrar la riquesa literària de l’Àfrica. La seva lectura ens permetrà conèixer escriptors africans que escriuen en llengües europees, però també autors africans que escriuen en llengües africanes. Entre els autors seleccionats hi trobem la zimbabuesa Noviolet Bulawayo o l’egipci Naguib Mahfuz.
Catàleg de l’exposició Escriptors africans, un projecte del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), celebrada a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona del 13 d’octubre al 22 de novembre de 2022. Comissari: M. Carme Junyent.»
Palabras, textos, vidas : materiales filológicos para una historia de Europa / Juan-Pablo García-Borrón
«Cada vez que en español usamos un verbo en futuro, cada vez que mencionamos palabras como «lavabo» o «Santander», estamos recurriendo a elementos lingüísticos que tienen su origen en el cristianismo, una tradición que ha dejado profundas huellas en la gramática, el vocabulario y la toponimia. Su influencia en la lengua española es uno de los temas que trata este libro, cuyo contenido, sin embargo, abarca aspectos históricos, culturales y literarios mucho más amplios: desde el amor cortés y la feminización del cristianismo hasta el legado de figuras como Juana de Arco, Pascal o Bossuet. Palabras, textos, vidas profundiza en las raíces cristianas de Europa, que han forjado muchos de los rasgos comunes de su identidad, su historia y sus lenguas.»
Us convidem a veure la versió digital de l’exposició: La Universitat de Barcelona i la Fundació Bernat Metge: cent anys de companyia mútua, que vam inaugurar al CRAI Biblioteca de Lletres l’1 de febrer de 2023.
Ara fa cent anys es creava, per iniciativa de Francesc Cambó, la Fundació Bernat Metge, encarregada d’oferir al públic català traduccions dels clàssics grecs i llatins. L’empresa havia estat preparada conscientment per Joan Estelrich que dugué les regnes de la institució fins a la seva mort. Per a les traduccions gregues es va poder comptar amb la figura de Carles Riba, mentre que, per a les traduccions llatines, Joaquim Balcells fou la figura de referència. També hi col·laboraren personalitats il·lustres i eclesiàstics compromesos amb les lletres catalanes.
Des dels seus inicis, doncs, els professors de la Universitat de Barcelona, començant per Balcells, participaren en l’empresa. També ho feren els deixebles de Balcells i de Riba a mesura que anaren acabant els seus estudis durant els anys 20 i 30. També durant els anys difícils de la postguerra els membres de la UB van continuar figurant en els crèdits dels volums publicats per la Fundació. Amb posterioritat i fins a l’actualitat els professors de la UB es poden comptar entre els principals col·laboradors de la Institució camboniana.
Aquí teniu una selecció dels últims números rebuts al CRAI Biblioteca de Lletres de les revistes en paper que tenim subscrites:
RACO és un repositori cooperatiu des del qual es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes.
La principal finalitat de RACO és augmentar la visibilitat i consulta de les revistes que inclou i difondre la producció científica i acadèmica que es publica a revistes catalanes.
Aquesta finalitat es concreta en tres objectius:
Les revistes que s’inclouen compleixen una sèrie de requisits revisats pel comitè editorial:
RACO és un projecte del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya i de la Biblioteca de Catalunya i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
Fins al moment s’han inclòs 580 revistes que contenen un total de 262.756 articles de text complet.
També permet subscriure’s al servei d’alerta de qualsevol de les revistes que inclou per rebre per correu electrònic l’avís de nous números publicats.
El CRAI Biblioteca de Lletres us ofereix unes sessions de formació per conèixer i començar a utilitzar els gestors de bibliografia Mendeley i Zotero.
Inscriviu-vos a la sessió que preferiu:
Si us animeu a provar un d’aquests gestors per recollir referències i documents i per citar i referenciar més fàcilment als vostres treballs, aquestes guies us aniran bé per començar:
Presentació: Zotero: gestor bibliogràfic. Primers passos.
Presentació: Mendeley: gestor bibliogràfic. Primers passos.
Entre els mesos de gener i desembre del 2022, es van realitzar 227.417 entrades al CRAI Biblioteca de Lletres, es van fer 22.173 préstecs de documents i 49.975 renovacions.
Les sales de treball en grup van ser demanades 758 vegades i es van fer 404 préstecs d’aparells (auriculars, carregadors…) i portàtils.
Podeu veure les xifres de l’any 2021 i les anteriors des d’aquesta pàgina del blog.
ARCA, Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, és un dipòsit cooperatiu de preservació digital impulsat per la Biblioteca de Catalunya. Es presenta com a un portal en accés obert que inclou publicacions periòdiques que han estat representatives dins la cultura i la societat catalana i que ja no es publiquen.
Aquest projecte té el seu precedent l’any 1999, quan la Biblioteca de Catalunya realitzà un inventari de publicacions periòdiques d’àmbit català que es trobaven a diferents biblioteques, arxius i entitats públiques o privades catalanes. D’una banda, es van diferenciar aquelles que es trobaven en microforma o digitalitzades i amb aquesta informació van crear una base de dades anomenada Premsa catalana. Inventari col·lectiu de còpies digitals i microfilms, ara encara disponible però amb el nom de Premsa Catalana digitalitzada, amb l’objectiu de donar accés a la premsa catalana digitalitzada de forma centralitzada des d’un únic portal, facilitar la participació d’altres institucions en el projecte per completar col·leccions o incorporar nous títols i servir com a instrument de suport a la planificació de digitalitzacions pròpies de preservació dels originals en paper.
Per una altra banda, la Biblioteca de Catalunya va projectar la digitalització de la seva hemeroteca seguint criteris de selecció com la freqüència d’ús i de consulta, la completesa de la revista, la llengua, l’estat de conservació, etc.
Serà l’any 2006 quan s’iniciï ARCA, projecte amb el qual la Biblioteca de Catalunya posa a disposició la plataforma per a difondre les col·leccions, s’encarrega de la coordinació i selecció dels títols per evitar duplicitats i vetlla per la part tècnica del projecte, facilitant nomenclatura, estàndards de digitalització, etc.
Aspectes a destacar:
1. De cada títol hi ha una ressenya històrica que es presenta com una línia del temps.
2. La intenció de crear un espai de col·laboració com aquest de forma consorciada ha facilitat la possibilitat de poder oferir l’accés digital a col·leccions completes, en alguns casos, ja que la participació de les diferents institucions ha permès ajuntar els diferents fascicles d’un títol concret i posar-los a disposició de l’usuari en accés obert i de forma centralitzada, donant així una visió de cada títol molt més uniforme.
3. Aquest projecte permet la recuperació i preservació del patrimoni català de revistes, ja que la consulta digital de la col·lecció facilita la conservació dels originals.
4. Aquest projecte suposa una actuació de promoció de la llengua i la cultura catalanes, no només pel fet de presentar-se com a un portal digital en accés obert centralitzat, sinó també per oferir col·leccions molt més completes que les que podria oferir cada institució de forma individual i, en molts casos, només en paper.
5. La cooperació entre les diferents institucions que han participat en el projecte ha estat un dels elements més importants perquè ha permès completar col·leccions, compartir recursos, donar més visibilitat a les col·leccions i oferir serveis de més qualitat, facilitant l’accés i la consulta d’aquests fons documentals als usuaris.
Bloc de Lletres 