Bloc de Lletres

Al llarg dels anys de funcionament de la biblioteca són molts els segells que s’han fet servir per marcar, tant els llibres i altres materials que formen part de les nostres col·leccions, com altres documents generats en les gestions internes que es duen a terme en el nostre dia a dia.

Tot seguit us mostrem una petita recopilació de tots aquells que hem pogut recuperar, classificats segons les diferents funcions:

1. Segells per marcar la data.

Es feien servir, principalment, per indicar la data de retorn del material prestat o la data d’entrada d’un document a la biblioteca. D’aquesta tipologia se’n conserven quatre models, que podeu veure a continuació.

El primer, permetia datar fins el 31 de desembre de 1999, el segon de l’1 de gener de 1987 al 31 de desembre de 1998, el tercer de l’1 de gener de 1986 al 31 de desembre de 1997 i l’últim, de l’1 de gener de 1994 al 31 de desembre de 2005.

2. Segells de la Biblioteca, de diferents departaments o seminaris de la Facultat de Filologia i de persones que han realitzat donatius.

L’actual Biblioteca de Lletres, ubicada a la plaça Universitat, s’anomenava Biblioteca General fins l’any 1985. Aquest mateix any, es van aprovar els Estatuts de la Universitat de Barcelona on es definia una nova estructura de la biblioteca i es creaven àrees tècniques de gestió i processament i àrees d’especialització (article 56) . Des d’aquell moment, va passar denominar-se Àrea General i de Referència, tal i com es pot veure en els dos segells de la primera columna de la següent imatge. Aquest nom es va mantenir fins el 1997.

L’any 1997 es va dur a terme la fusió entre el fons de l’Àrea General i de Referència i el de de Filologia, que fins aquell moment es trobava dispers en diferents departaments de la Facultat. D’aquesta fusió va néixer la nova Àrea de Lletres, tal i com es pot veure al segon segell. Fins aleshores, la Secció de Filologia havia estat adscrita a l’Àrea d’Humanitats, com s’aprecia en el tercer segell.

El quart segell de la imatge superior correspon a un dels departaments de la Facultat de Filologia, en concret el Departamento de Lengua y Literatura Inglesa i el cinquè al Seminari de Llengües Romàniques de la mateixa facultat.

Els dos darrers corresponen a segells de donatius: del Dr. Phil. Werner Kluxen (que apareix en la relació de donants del CRAI) i de Rudolf Grewe, especialista en gastronomia i estudis de l’alimentació, que va llegar a la Universitat de Barcelona la seva biblioteca de cuina l’any 1997. Va ser a partir d’aquest donatiu que es va crear el fons bibliogràfic Grewe[1], una col·lecció del CRAI especialitzada en alimentació i gastronomia.

3. Segells emprats en les diferents serveis que ofereix la Biblioteca

Es tracta de segells que servien per identificar cadascun dels serveis de la Biblioteca. En la següent imatge podem veure, d’esquerra a dreta, el de l’antic Servei d’Informació Bibliogràfica de l’Àrea General i de Referència, el del Servei de Préstec Interbibliotecari, el del Servei de Publicacions Periòdiques, i els dos darrers, del Servei de Préstec.

4. Segells de processos interns de gestió.

Són segells que es feien servir per desenvolupar tasques internes. Els segells de la imatge següent indiquen, d’esquerra a dreta: “Compte de Compensació”, “Enquadernar”, “Pendent”, “Exclòs de préstec”, “Recompte”, “Procedencia del Servicio de Depósito Legal”, “Cervera” i “Exemplar desafectat”.

El 1842, any en que la universitat es va restablir a Barcelona després de la seva etapa a Cervera[2], la biblioteca es va inaugurar com a biblioteca pública i universitària. Aquesta realitat responia al fet de l’aprovació de dues reials ordres. Una, de l’any 1835, preceptuava la formació de biblioteques públiques provincials amb els llibres procedents dels convents desamortitzats. L’altra, del 22 setembre 1838, establia que les biblioteques públiques havien d’estar a càrrec de les universitàries.

Per aquest motiu, des de llavors i fins el 1992, va funcionar com a biblioteca pública i provincial, receptora de Dipòsit Legal de la Província de Barcelona des de 1959. Durant tot aquest període, com veurem a continuació amb els segells de propietat, el nom de la biblioteca va canviar diversos cops (incloent-hi el d’Universitat Autònoma de Barcelona en el període previ a la Guerra Civil).

5. Segells de propietat

La marca de propietat és el segell que ens identifica com a posseïdors d’un ítem i permet diferenciar-lo d’altres fons. S’aplica a tots els documents acceptats a les nostres col·leccions per dos motius. Primer, per motius de seguretat i, segon, pel seguiment de la procedència de les col·leccions. Quan s’intenta datar un llibre antic els segells de biblioteca poden resultar molt útils per indicar com i quan aquest es va adquirir. No és cap novetat el nostre fons antic n’és ple de marques diverses que identifiquen els posseïdors o els impressors, per exemple.

Pel que fa a les diferent denominacions que ha tingut la biblioteca, a continuació us mostrem segells que hem recopilat al llarg de la nostra història, classificats atenent les diferents nomenclatures.

5.1. Període de la Universitat Autònoma de Barcelona

Durant l’etapa de la Segona República, es va atorgar l’autonomia a la Universitat de Barcelona. Al llarg d’aquesta etapa, entre 1933 i 1939[3], en què la responsabilitat del seu govern estava en mans del Patronat, s’anomenà Universitat Autònoma de Barcelona.

En aquest període els segells que s’utilitzen són els següents, amb el nom llatí de Bibliotheca Universitatis Barcinonensis.

5.2. Període franquista

Durant la dictadura es va revocar l’autonomia universitària i el castellà s’imposa com a llengua a la universitat. Durant aquest període la biblioteca tingué tres nomenclatures diferents, corresponents a diferents períodes:

• Durant la dècada dels anys 40 s’usa el nom de Biblioteca de la Universidad de Barcelona i es van fer servir dos segells diferents.

Al primer hi apareix l’escut que havia distingit la Universitat de Cervera[4], amb la divisa “Mirabilis facta est scientia tua ex me” (La teva ciència es torna admirable partint de mi) i una imatge de la Puríssima envoltada una corona de llorer, tot rematat per la corona reial. Aquest escut va ésser recuperat l’any 1939 per la voluntat del regim de “acomodar sus enseñanzas a las del dogma y de la moral catòlica”[5]

El segon, amb els blasons de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i les Illes, recupera l’escut incorporat a la UB al segle XIX[6]. Incloïa la figura de Minerva, deessa grega de la saviesa, i la llegenda “Perfundet omnia luce”.

• Des de finals de la dècada dels anys 50 i durant els 60, la biblioteca adopta el nom de Biblioteca Universitaria de Barcelona, tal i com es pot veure al següent segell.

• Durant la dècada dels 70 i inicis dels 80 va adoptar la nomenclatura de Biblioteca Provincial y Universitaria.

5.3. Democràcia

A la primera etapa de la democràcia, fins a finals de la dècada de 1980, el nom de la biblioteca va canviar a Biblioteca Pública i Universitària, amb la recuperació del català com a llengua universitària.

No va ser fins l’any 1988 que adopta la seva gairebé darrera nomenclatura, la de Biblioteca de la Universitat de Barcelona, que es va fer servir fins el 2004.

Des de 2004 i fins a l’actualitat, la biblioteca passa a ser CRAI, Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona, davant la necessitat adaptar-se al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i a l’Espai Europeu de Recerca (ERA). Integra, des d’ençà, els serveis de biblioteca, suport a la docència i suport a la recerca.

Cristina González Mañà

Notes

[1] Actualment dipositat al Campus d’Alimentació i Nutrició de Torribera.

[2] https://www.ub.edu/web/ub/ca/universitat/coneix_la_ub/historia/1835-1859/1835-1859.html

[3] https://www.ub.edu/web/ub/ca/universitat/coneix_la_ub/historia/1900-1939/1900-1939.html

[4] https://www.ub.edu/web/ub/ca/universitat/coneix_la_ub/historia/1717-1835/1717-1835.html

[5] Article 3 de la Ley de ordenación Universitaria del 29 de juliol de 1943.

[6] http://www.ub.edu/museuvirtual/visitavirtualEH/index.php/es/conoce-la-universidad-de-barcelona/historia-de-la-universidad-de-barcelona/libertas-perfundet-omnia-luce/263-el-escudo-en-el-siglo-xi