Completa i comparteix el perfil d’ORCID ID

És molt recomanable que el personal investigador disposi d’un identificador ORCID iD.  La seva utilitat més directa és que proporciona un identificador digital únic i persistent que facilita la distinció inequívoca de la producció científica i evita confusions al voltant dels noms d’autor: noms comuns, canvis de cognom, diferents versions en la signatura dels treballs al llarg del temps, ús de diferents alfabets, etc.

Un altre dels seus avantatges és que crea una pàgina personal, a mode de currículum vitae digital, que podem editar i enllaçar amb diferents sistemes d’informació (bases de dades, sistemes de gestió de la recerca i de presentació de manuscrits per a la publicació, etc.).

Exemple: ORCID iD iconhttps://orcid.org/0000-0002-1825-0097

Per treure’n el màxim profit, no ens hem de limitar a crear el registre a la plataforma i obtenir l’identificador, sinó fer-hi el pas següent i completar el perfil, incorporar la nostra producció de recerca i connectar el registre amb bases de dades o serveis (Scopus, Crossref, Publons…) per obtenir l’atribució de l’autoria de publicacions o d’altres activitats de recerca.

A continuació, us oferim unes guies ràpides que us ajudaran a completar el perfil i a afegir-hi obres:

Un cop tinguem el registre complet, si incloem l’identificador ORCID a la nostra signatura del correu electrònic, als perfils de les xarxes i en altres documents o presentacions estarem donant visibilitat i facilitant l’accés a la nostra recerca.

Trobareu més informació sobre aquest tema a la pàgina del CRAI: Informació sobre els identificadors per a investigadors.

Publicat dins de Recursos web, Referència | Etiquetat com a , | 1 comentari

Mostra bibliogràfica sobre la biblioteca de Carles Miralles

Sí. El llegat de Carles Miralles (1944-2015), la seva biblioteca, ja està disponible. I ho celebrem presentant-vos el fons, què ens aporta a tots plegats i qui fou l’home que hi ha rere tots aquests documents, en Carles Miralles.

A la notícia (amb data 29/09/2014) de la presentació del llibre d’homenatge a Carles Miralles, Som per mirar, es llegeix aquesta nota biogràfica:

Carles Miralles (Barcelona, 1944), catedràtic de Filologia Grega de la UB, hel·lenista i poeta, es va donar a conèixer l’any 1965 amb La terra humida, i el 1967 va guanyar el Premi Salvat-Papasseit amb On m’he fet home. No va tornar a publicar fins al 1981, any en què van aparèixer Camí dels arbres i de tu i Per fi la tortuga. El 1990, va sortir a la llum La mà de l’arquer, que va obtenir el Premi Nacional de Poesia, i el 1995, La ciutat dels plàtans. En el volum D’aspra dolcesa. Poesia 1963-2001, publicat l’any 2002, Miralles va aplegar i revisar la seva obra poètica apareguda fins aleshores. El 2010, va rebre el Premi de la Crítica Literària en llengua catalana amb L’ombra dels dies roja (2009). És autor, també, de l’obra narrativa Escrit a la finestra. Com a filòleg ha publicat Lectura de les «Elegies de Bierville» de Carles Riba (1978; Premi IEC – Josep Carner l’any 1980), Sobre Foix (1993; Premi Crítica Serra d’Or d’assaig l’any 1994), Homer (2005), Sobre Riba (2007) i Sobre Espriu (2013). Ha traduït al català obres de Xenofont i Heròdot, ha tingut cura de la introducció i l’edició de les tragèdies d’Eurípides i Sòfocles, i ha participat en la redacció de la Història de la literatura catalana d’Ariel. Ha estat col·laborador habitual al diari Avui, així com en les publicacions Ítaca, El Pont, Serra d’Or, Els Marges, Faventia, Reduccions, Nous Horitzons, Quimera i Arbor. És membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics.

Al pròleg de l’obra Eulàlia : estudis i notes de literatura catalana, Carles Miralles es presenta d’aquesta forma:

Professional de la filologia clàssica, i més concretament hel·lenista, catedràtic de la Universitat de Barcelona, m’he dedicat de diverses maneres, des de les classes fins a algunes publicacions i conferències, a l’estudi de diverses literatures, a més de la grega i de la llatina, sovint des de la perspectiva de la literatura comparada, i especialment, com potser ja era d’esperar, de la tradició clàssica.

Entre les literatures que no són la grega, he estudiat amb dedicació més constant la catalana, i espero poder dedicar-m’hi encara en el futur. En primer lloc, i senzillament, perquè trobo que és una literatura important i perquè m’interessa; senzillament però no únicament, al  capdavall, la meva és una generació que en un  moment determinat considerà un deure el coneixement que li havia estat sistemàticament negat del propi passat, de la pròpia literatura, sobretot, en el meu cas, en el d’una persona tocada des de ben jove d’inquietuds literàries, així en dèiem aleshores.

Aquest mateix text se cita a Argenter i Giralt, Joan Albert (2017). Carles Miralles: una llengua de cultura, una cultura de llengua. En: Carles Miralles i Solà : sessió en memòria. IEC, 2017.

La selecció que us presentem en aquesta mostra és gairebé tot el llegat rebut, que es troba catalogat amb la nota pública: Biblioteca Carles Miralles. Les separates i els fullets s’han inventariat en un sol document: Miralles : recull de separates i fullets 1965-2014.

La donació no suposa, ni molt menys, tota la seva biblioteca personal. Es tracta, fonamentalment, de la biblioteca de l’hel·lenista. Ho veureu clar amb una dada: dels 2415 exemplars que la formen (llibres, tesis, títols de revistes i separates), 659 estan identificats i disponibles a la Secció de Grec de Lletres. Tingueu present que la nostra biblioteca ja disposava d’un important fons d’obres de poesia, crítica literària, traducció, etc., donades per Carles Miralles, moltes amb dedicatòries autògrafes.

Podem afegir altres dades curioses sobre el fons: sense comptar-hi les separates, 2058 volums són posteriors a 1950, el castellà és la llengua més comú (596 ítems) seguit de l’italià (530) Entre grec antic i modern sumen 168 exemplars. Majoritàriament són publicats a Catalunya (397 exemplars), a la resta de l’estat (434) i especialment a Itàlia. Com es pot veure, parlem d’un fons modern, altament especialitzat i amb una bona presència d’hel·lenisme italià.

La  mostra que us presentem es divideix en quatre blocs temàtics: 1. El poeta, 2. L’hel·lenista , 3. El crític literari (i la literatura catalana) i 4. El seu llegat bibliogràfic.

La trobareu, fins el 30 de setembre, a les vitrines d’entrada del CRAI Biblioteca de Lletres. També a la Secció de Grec de la biblioteca, on els títols de la donació duen la nota FONS CARLES MIRALLES, hi ha exposades obres seves.

Deixeu-me acabar agraint a la família Miralles (Carmina, Laia i Roger) tota l’ajuda rebuda, les facilitats donades i l’amistat regalada.

Josep Turiel

Publicat dins de Activitats culturals, Exposicions, Lingüística i llengües, Literatura | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Noves adquisicions (juny 2019) i préstec d’estiu

La selecció de noves adquisicions arribades al CRAI Biblioteca de Lletres durant el mes de juny ja es pot consultar a Pinterest. Al catàleg es troba detallat el llistat complet.

Durant l’estiu podreu gaudir més dies del préstec d’aquestes novetats i d’altres documents. Els CRAI Biblioteques de la UB ofereixen un préstec especial d’estiu durant tot el mes d’agost:

  • Els documents de préstec normal prestats i renovats a partir del dia 15 de juliol de 2019, tindran com a data de retorn el dia 2 de setembre de 2019.
  • Els documents de bibliografia recomanada prestats i renovats a partir del dia 24 de juliol de 2019 s’hauran de retornar el dia 2 de setembre de 2019.

Publicat dins de Avisos de la biblioteca, Literatura | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

L’edifici històric de la Universitat de Barcelona a la literatura

Gràcies a la col·laboració de dues lectores hem incorporat dos nous fragments literaris al recull L’edifici històric de la Universitat de Barcelona a la literatura. En el primer, Eva Baltasar situa una escena de Permagel al pati de Lletres i, en el segon, l’historiador Joan B. Culla evoca a les seves memòries els anys d’estudiant a l’edifici històric.

Si coneixeu altres referències literàries a l’edifici històric podeu escriure a crailletres@ub.edu.

Baltasar, Eva. Permagel. Barcelona: Club Editor, 2018.

«La vaig conèixer a la universitat, al claustre de la facultat de filologia. Havia entrat a llegir-hi una estona perquè era l’únic lloc tranquil, reclòs i gratuït que hi havia prop de casa. Ella havia anat a penjar-hi uns cartells de propaganda d’una exposició fotogràfica on mostrava el millor de la seva obra fins a aquell moment, en què tot just s’acabava de comprar una càmera professional. Però el tenia, tenia el geni per extreure bellesa del món fins i tot amb una càmera de pallasso.» (p. 153)

Culla, Joan B. La història viscuda: memòries. Barcelona: Pòrtic, 2019.

«La rentrée acadèmica d’aquell any 1972 va quedar marcada per un canvi d’escenari molt positiu: per fi se’ns aixecava la pena de desterrament a les llunyanies de Pedralbes, i podíem rebre les classes i fer tota la vida universitària a l’històric edifici de la Gran Via que havia ideat Elies Rogent a la segona meitat del segle XIX. Potser no hi guanyàrem en confort ni en espai, però sí en ubicació. Jo tenia la vella universitat a sis parades de metro des de casa i, en les hores buides o bé en les cada cop més freqüents jornades de vaga o tancament de la facultat, podies anar-te’n en un moment a treballar a la Casa de l’Ardiaca o a la Biblioteca de Catalunya, o bé, a fer una orxata i una bona tertúlia a Can Fillol o a la Valenciana…

I després hi havia el genius loci: el vell casalot vuitcentista posseïa un encant, una aura, una atmosfera que t’enganxava. Era com un gran castell medieval del qual anaves descobrint i fent teus a poc a poc els racons, des del bar del soterrani —sense llum natural, i ple de fum— fins als habitatges que encara hi tenien els bidells, mig amagats al terrat. Sense oblidar la biblioteca general, i el rònec però familiar seminari d’Història, i les aules, auletes, despatxos i despatxets que aprofitaven cada metre quadrat per absorbir un alumnat i un professorat molt més nombrosos d’allò que havia imaginat l’arquitecte. Per haver-hi de tot, fins i tot hi havia un espai, una estança de pas situada a l’esquerra del gran vestíbul central, reservat per als grisos, que hi tenien sempre un petit contingent de vuit o deu números, a punt per desembeinar les porres i demanar reforços en cas necessari.

Els espais nobles de la casa -el Rectorat amb la seva doble i majestuosa escalinata, el Paranimf, l’Aula Magna- els freqüentàvem poc, no va ser fins el curs 1974-75 que vàrem començar a fer-los nostres. En canvi, l’epicentre de la vida a la facultat era el mític pati de Lletres: allà s’exhibien els cartells subversius, i es llançaven les octavetes, però sobretot allò era l’àgora, la plaça major, on s’aglomerava la gent que entrava o sortia de classe, on qui arribava del carrer copsava l’ambient del dia, on en les estones tranquil·les hom podia conversar sobre temes acadèmics o polítics, asseguts als bancs o, a la manera dels peripatètics, donant voltes pel «claustre», durant hores i hores.» (p. 102-103)

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Estiu 2019 al CRAI Biblioteca de Lletres

Consulteu l’horari d’estiu de tots els CRAI Biblioteques de la UB.

Publicat dins de Avisos de la biblioteca | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Nova sala de treball en grup a Lletres


Com podeu veure al gràfic de les dades de préstec, durant el 2018 es van fer 2.226 préstecs de sales de treball en grup al CRAI Biblioteca de Lletres. Sempre hi ha demanda de sales de treball a les biblioteques, però aquesta necessitat es dispara sobretot en època d’examens.

Ens alegra comunicar-vos que ara disposem d’una nova sala amb capacitat per a 8 persones a la secció de Romàniques, on es troben les 5 sales d’aquest tipus que tenim a Lletres. S’ofereix amb un ordinador portàtil i aviat s’hi posarà una pissarra.

Publicat dins de Avisos de la biblioteca | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Eines per aconseguir publicacions en accés obert

Durant els darrers anys s’han multiplicat els documents que es troben disponibles en accés obert i noves eines per a descobrir-los. Però sovint ens trobem directament amb publicacions que es troben darrera d’un mur de pagament (el que s’anomena paywall en anglès) que no ens permet accedir-hi si no és prèvia identificació com a membre d’una institució i amb una subscripció vigent (vegeu les instruccions per accedir als recursos electrònics subscrits per la Universitat de Barcelona i instal·leu-vos el botó SIRE Recursos-e).

Per superar aquesta barrera de pagament, existeixen un bon grapat d’eines que ens ajuden a localitzar versions dels documents en accés obert. Algunes d’aquestes eines ja es troben integrades en algunes bases de dades, però la majoria disposen d’un connector (plug-in) que s’instal·la al navegador i que ens pot informar al moment sobre la disponibilitat o no d’una versió en accés obert de l’article al qual estem intentant accedir. A continuació us en presentem algunes de les més conegudes.

Eines per localitzar versions legals de publicacions en accés obert:

Unpaywall

Una extensió pel navegador que busca si l’article que tenim visible a la pantalla es troba en accés obert. Podeu veure el seu funcionament en aquest vídeo:

Open Access Button

Es pot fer servir tant des del lloc web com instal·lant l’extensió pel navegador. Si el sistema no el troba disponible, ens ofereix la possibilitat d’activar una sol·licitud que contacta amb els autors i els hi dona indicacions sobre les possibilitats de posar-lo en accés obert.

Eines per localitzar publicacions disponibles en accés obert o mitjançant la subscripció institucional:

Botó de Google Acadèmic

Aquest complement instal·la un botó al navegador que activa la cerca de documents a Google Acadèmic mitjançant una finestra que s’obre al navegador, sense necessitat d’abandonar la pàgina on estiguem en aquell moment. Des de la finestra del botó, ens permet citar ràpidament amb els principals estils de citació, clicant a sobre l’icona de les cometes, a la dreta de cada referència.

Com podeu veure, Google Scholar marca amb un enllaç el contingut de text complet que troba accessible i també pot mostrar l’enllaç per localitzar les publicacions disponibles mitjançant la identificació de la Universitat de Barcelona (UB. Consultat’l). Per tal que ens aparegui l’enllaç de la nostra institució, hem d’activar-ho des de l’apartat “enllaços de la biblioteca” de la configuració de Google Acadèmic.

Kopernio:

Publicat dins de Recursos web, Referència | Etiquetat com a , , , | 3 comentaris

Novetats bibliogràfiques de maig (2019)

Les novetats arribades al CRAI Biblioteca de Lletres durant el mes de maig ja es poden fullejar a Pinterest (selecció) i al catàleg (llistat complet).

Entre les novetats d’aquest mes destaquem la nova publicació d’Estrella Montolío Durán, catedràtica de la Universitat de Barcelona, titulada Tomar la palabra. Política, género y nuevas tecnologías en la comunicación:

Tomar la palabra¿Qué dicen dos especialistas en detección de mentiras al analizar las declaraciones de un político insincero? ¿Cómo saca provecho Trump del funcionamiento de nuestro cerebro? ¿De qué forma nos condiciona el género en la comunicación? ¿Por qué Sheryl Sandberg, número dos de Facebook, recomienda a las niñas y las jóvenes que levanten la mano en clase? ¿Cómo ha secuestrado el móvil la conversación familiar y qué podemos hacer para evitarlo? ¿Es posible reducir la comunicación hostil en las redes mediante diez breves reflexiones? Estrella Montolío Durán propone, en treintaitrés cápsulas periodísticas, un recorrido por el mundo de la comunicación interpersonal, social, política y profesional, observando fenómenos y problemas actuales desde la óptica del lenguaje.

 

Publicat dins de Avisos de la biblioteca, Lingüística i llengües, Literatura | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Taller sobre l’avaluació i la visibilitat de la recerca a Filologia i Comunicació

Taller adreçat a PDI i investigadors de la Facultat de Filologia (acreditat per l’ICE):

Sessió teòrica:

  • Avaluació de revistes acadèmiques: estat de la qüestió, a càrrec d’Àngel Borrego, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.
  • El suport a la recerca a la Universitat de Barcelona, a càrrec d’Ignasi Labastida, responsable de la Unitat de Recerca i Innovació del CRAI.

Taller pràctic:

  • Dipòsit Digital: bones pràctiques | Identificadors i perfils d’investigador | Mètriques de citacions, a càrrec de personal del CRAI Biblioteca de Lletres.

Inscripcions (tria l’opció d’horari que et vagi millor):

Opció 1:

Conferències: 17 de juny,  11-13 h. Aula Maragall (111, Edifici històric).
Taller pràctic: 19 de juny, 9-11 h. Aula IG (Facultat de Matemàtiques, Edifici històric).

Opció 2:

Conferències: 17 de juny,  11-13 h. Aula Maragall (111, Edifici històric).
Taller pràctic: 19 de juny, 12-13 h. Aula IG (Facultat de Matemàtiques, Edifici històric).

Publicat dins de Avisos de la biblioteca | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Nous títols de revistes electròniques: De Gruyter Journal Package

El CRAI de la Universitat de Barcelona posa a la vostra disposició el Complete Journal Package de l’editorial De Gruyter, un paquet de revistes electròniques de diverses matèries, que inclou nombrosos títols dels àmbits de les humanitats i les ciències socials: estudis clàssics, culturals i literaris, lingüística, filosofia, història, etc.

Els diferents títols es troben catalogats a Cercabib.

Publicat dins de Avisos de la biblioteca, El Recurs de la setmana, Lingüística i llengües, Literatura, Recursos electrònics | Etiquetat com a | Deixa un comentari