L’escriptor Enrique Vila-Matas va participar recentment en el col·loqui «Un caos estructurado» a la Facultat de Filologia i Comunicació amb motiu de la publicació del seu nou llibre, Montevideo.
Aprofitant la visita ens va dedicar dues obres, El mal de Montano i Doctor Pasavento, cosa que li agraïm molt. Aquests llibres s’afegiran al fons d’obres amb dedicatòries manuscrites de la biblioteca.
Gràcies a un donatiu de la Montserrat Camps i Gaset, professora del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica, s’ha incorporat al nostre fons una adaptació catalana, obra de Josep Serra i Estruch, de la Batracomiomàquia. La Batracomiomàquia (Βατραχομυομαχία) és un poema epicoburlesc grec anònim, datable aproximadament del segle VI aC, del qual es conserven 303 hexàmetres. Els romans havien atribuït aquest poema paròdic que narra una batalla entre rates i granotes a Homer.
En aquest enllaç teniu diferents edicions de la Batracomiomàquia que podeu consultar dins del nostre fons. Consulteu també els estudis sobre la Batracomiomàquia de la col·lecció del CRAI de la Universitat de Barcelona clicant aquest segon enllaç.
Batracomiomàquia: pantomima del combat entre rates i granotes té format de llibreta d’espiral de només vint-i-cinc pàgines. Què té de particular aquest llibret per dedicar-li un post al nostre blog? Doncs que es tracta de l’únic llibre -juntament amb Contes de la mar exacta-, que se sàpiga, que van ser escrits i il·lustrats en una presó franquista. Ambdues obres van ser escrites per Josep Serra i Estruch i il·lustrades per Joan Josep Ferrer i Grau. Els dos activistes havien estat detinguts el 1946: el primer condemnat a sis anys de presó per formar part del Consell Nacional i de l’Executiu del Front Nacional de Catalunya i el segon a quinze per ser membre de la secció militar del Front.
En el següent enllaç podeu consultar les obres de Serra i Estruch. L’escriptor i promotor cinematogràfic es va especialitzar en cinema infantil i en crítica cinematogràfica.
L’exemplar conservat a la Biblioteca de Lletres està acolorit a mà i té el número 33 dels 100 que conformaren l’edició.
David Vivancos
Amb motiu del 150è aniversari del primer curs acadèmic celebrat a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, us mostrem una notícia publicada al Diari de Barcelona el 2 d’octubre de 1872 sobre l’acte d’inauguració del curs acadèmic que va tenir lloc el dia anterior.
Podeu accedir a la versió digitalitzada del Diario de Barcelona des del portal de l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, ARCA.
Amb més de dos-cents anys d’història (des de 1792), el Diario de Barcelona (escrit en castellà) fou una de les primeres capçaleres que sortiren al carrer. Fundat per Pablo Ussón i Lepazarán el 1792. Durant una gran part del segle XIX es va convertir en el mitjà representant de la mentalitat liberal-conservadora de la burgesia catalana. Redactat inicialment en castellà, es va passar al català i al francès durant la Guerra del Francès; posteriorment va tornar al castellà. [Viquipèdia]
Presentació, per Josep Maria Domingo Clua:
L’exposició bibliogràfica @Molas+ és complement a la jornada Entendre, explicar, fer. In memoriam Joaquim Molas (1930–2015) que l’octubre de 2021 diverses institucions (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Societat Verdaguer) dedicaven a la figura de qui va ser estudiant i professor il·lustre de la Universitat de Barcelona, i al seu llegat.
Joaquim Molas i la seva obra van ser claus per entendre la segona meitat llarga del nostre segle xx. L’ampli espectre del protagonisme de Molas és construït a partir d’unes pràctiques (els estudis literaris acadèmics, el publicisme literari, la docència) eloqüents d’uns poders disciplinaris (els de la filologia) medul·lars en construcció contemporània del país, de l’extraordinària projecció civicopolítica que obtingueren i del diàleg fecund que Molas va saber establir amb el seu temps.
A través de sis ítems (Formació, Llegats, Creadors, Seixantisme, Acadèmia, Escriptura), l’exposició proposa de resseguir un itinerari vital i professional que acumula episodis com el d’uns mestratges fructífers (M. de Riquer, J. Rubió i Balaguer, C. Riba), l’exploració apassionada del llegat literari (de la literatura antiga als contemporanis, Verdaguer inclòs), l’intens diàleg amb els creadors coetanis (de M. Rodoreda als joves de “Tarotdequinze”), les propostes i crisis que perfilen el “seixantisme”, els avatars d’una vida acadèmica plena de reconeixements o, finalment, l’obediència a “una passió d’escriptor” de què Molas no es va mai poder sostreure ―i que hem vist emergir pòstumament amb la publicació del seu dietari: El mirall de la vida. Dietari 1956-2015 (2021).
El 2012 l’arxiu i la biblioteca personals de Joaquim Molas van ingressar a la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú (la generosa contribució de la qual fa possible aquesta exposició). La ubicació del llegat de Molas en aquest espai en confirmava el valor com a gran centre documental i alhora explicitava una invitació a la continuïtat, a la reflexió i a l’acció. Per servir-les, el mateix 2012 es constituïa la interuniversitària Aula Joaquim Molas de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.
Comissariada per Josep Maria Domingo Clua (Universitat de Barcelona) i Jordi Cerdà Subirachs (Universitat Autònoma de Barcelona), amb la col·laboració de la Biblioteca Víctor Balaguer i el CRAI Biblioteca de Lletres.
Dijous 1 de desembre, a les 12:00 i a les 18:00.
Les noves adquisicions del mes d’octubre ja es poden fullejar a Pinterest i a Cercabib:
Novetats destacades de professorat de la Facultat de Filologia i Comunicació
Historia Augusta / traducció i edició de Javier Velaza.
«La “Historia Augusta” es quizá la obra más desconcertante de toda la literatura clásica. No sabemos quién la escribió. Ni cuándo. Ni con qué fin. Nos confunde su vaivén constante entre el rigor histórico y la más descarada fabulación. Pese a todo, este conjunto de biografías imperiales constituye una fuente de información fundamental para reconstruir la historia del imperio romano en los siglos II y III. Esta edición identifica los innumerables personajes auténticos o de ficción, ciudades o monumentos que se mencionan en la obra, informa sobre los acontecimientos históricos a los que se hace alusión.»
La Bíblia en la literatura catalana / edició a cura de Joan Santanach, Joan Ferrer i Sergi Dalemus Adroherde.
«La Bíblia en la literatura catalana agrupa un seguit destudis dedicats a analitzar la relació i la influència que han tingut els textos bíblics en els autors i en les obres fonamentals de cada període de la literatura catalana, des dels seus orígens fins al segle XX. Aquest vint treballs han estat elaborats pels especialistes més reconeguts en l´ambit de la filologia catalana i de la teologia que es fa al nostre país, i fan palès que la Bíblia ha estat ben present en les obres dels autors més destacats de la literatura catalana de tots els temps.»
Dolor / Zeruya Shalev ; traducció de l’hebreu d’Ana María Bejarano.
«Iris, una directora de escuela de cuarenta y cinco años, madre y esposa, goza de lo que considera una vida apacible en Jerusalén hasta que un atentado terrorista lo cambia todo. Como si el azar confabulase para que se produzca una profunda catarsis, el médico al que acude para curar las lesiones físicas es el gran amor casi olvidado de su juventud, quien le infligió heridas tan dolorosas como las que la han devuelto a su lado. Zeruya Shalev imbrica así, con una prosa magnética, el conflicto social y el personal para adentrarse en la complejidad de las relaciones humanas, reflexionar sobre la posibilidad de restañar las heridas y ofrecer un relato profundamente conmovedor.»
Lenguas y epigrafías paleohispánicas / Alejandro G. Sinner y Javier Velaza (eds.) ; traducción y revisión de Víctor Sabaté Vidal.
«Además del fenicio, el griego y el latín, entre el siglo V a.n.E. y el siglo I n.E. se utilizaron al menos cuatro sistemas de escritura para expresar las lenguas indígenas de la Península Ibérica (las llamadas lenguas paleohispánicas): el tartesio, el ibérico, el celtibérico y el lusitano. En total se conservan más de tres mil inscripciones de lo que sin duda es el mayor corpus epigráfico del Mediterráneo Occidental, a excepción de la Península Itálica. El objetivo de este volumen es presentar la investigación más reciente sobre estas epigrafías y las lenguas que transmiten. Utilizando un enfoque multidisciplinar que se sirve del dominio de destacados especialistas en la materia, el libro reúne una amplia variedad de perspectivas sobre los aspectos lingüísticos, filológicos, epigráficos, numismáticos, históricos y arqueológicos de las inscripciones conservadas, y proporciona nuevas y valiosas percepciones sobre la historia social, económica y cultural de Hispania y del Mediterráneo Occidental antiguo. El estudio de esas lenguas es esencial para nuestra comprensión de la cultura escrita colonial griega y fenicia, que constituye la raíz de su crecimiento, así como de la difusión de la cultura escrita romana, que jugó un importante papel en la expansión final de lo que se conoce como lenguas paleohispánicas.»
La medida del mundo: palabra y principio femeninos / Lola Josa
«Una obra poética y deliciosa que explora desde la mística el significado de María en los textos bíblicos y en nuestra cultura.
La medida del mundo es la emocionante oración con la que Lola Josa nos recuerda la crucial necesidad de regresar a la interpretación de los textos fundacionales de la aventura de lo humano. En su delicada voz, que cimenta una profunda intimidad con la mística y la lengua hebreas («el abrazo entre letras y números»), el viejo arte de la hermenéutica nos deslumbra con ese misterioso potencial de revelación que parece hablarnos a cada uno con las palabras justas. Cada cata explicativa, cada ida y venida alrededor de un origen, aquel que nombra lo femenino en la Biblia, nos involucra en la vitalidad lingüística de los libros sagrados, ahí donde la humanidad, más allá de la relación de cada cual con el hecho religioso, tiene su más potente arraigo.»
Camilo José Cela. La palabra y la imagen: seminario celebrado en el Centro Galego de Arte Contemporánea, 4-5 de junio de 2021 / [edición: Adolfo Sotelo Vázquez ; coordinación: Elena Expósito]
«Editado con motivo del seminario Camilo José Cela. La palabra y la imagen, que tuvo lugar en el CGAC el 4 y 5 de junio de 2021, este volumen recoge una colección de artículos que exploran la obra del premio Nobel a partir de la relación de su obra narrativa-cuentos, notas carpetovetónicos, libros de viajes, relatos pseudoemblemáticos, fotorrelatos, calidoscopios, e incluso novelas- con las artes visuales a través del diálogo con pintores (Picasso, Esplandiú, Zabaleta o Lloveras), dibujantes (Lorenzo Goñi) y fotógrafos (Wlasak, Fontserè o Palazuelo). Si hay algo que caracteriza la obra de Cela es su voluntad permanente de conversar con las imágenes, en ocasiones de modo solidario y a menudo de modo solidario y otras de modo irónico o paródico, apostando siempre por subvertirlas desde la palabra.»
Amb aquesta entrada iniciem una nova secció que dedicarem a les revistes de l’hemeroteca del CRAI Biblioteca de Lletres, recentment traslladada a l’Espai del Jardí, l’antic espai de la Secció de Romàniques.
Amb el hashtag #revistescraiublletres identificareu a les xarxes socials aquestes notícies, amb les quals volem donar més visibilitat al fons de revistes i posar a la vostra disposició totes aquelles eines i recursos vinculats que faciliten l’accés a aquest fons tan valuós.
Malgrat que la tradició gairebé ja s’ha perdut, “Don Juan Tenorio” es representava, des de la segona meitat del segle XIX, a la majoria dels teatres espanyols pels voltants de l’1 de novembre. Com els difunts tenien un paper destacat en l’argument de l’obra de José Zorrilla, les representacions es van convertir, any rere any, en una tradició més de la festivitat de Tots Sants. Va ser tan popular que va anar més enllà dels teatres professionals i fou representada a ateneus i societats culturals per grups d’aficionats i, fins i tot, a l’aire lliure, a cementiris com el del Poblenou.
La popularització del Don Juan va propiciar l’aparició de nombroses adaptacions i continuacions diverses, com El nuevo Tenorio, obra de Joaquim Bartrina i Rossend Arús publicada l’any 1885. També s’escriviren paròdies i versions burlesques, les quals jugaven amb la incorrecta pronunciació del castellà original de l’obra. Podeu veure un exemple d’aquestes adaptacions en l’obra En Joanet y en Lluiset parodia de D. Juan Tenorio que forma part de la nostra col·lecció de fullets de teatre i es troba digitalitzat a la Memòria Digital de Catalunya.
Si us interessa aquest tema, us recomanem la lectura de l’article La subversión de Don Juan: parodias decimonónicas del “Tenorio”, con una nota pornográfica, de l’hispanista nord-americà David T. Gies, publicat a les pàgines 93-102 del volum 7, número 1 de l’any 1994, de la revista España contemporánea: revista de literatura y cultura.
La revista España contemporánea: revista de literatura y cultura, especialitzada en temes relacionats amb la literatura i la cultura espanyoles contemporànies, forma part de la col·lecció de publicacions periòdiques de l’Espai del Jardí.
L’editava, amb una periodicitat semestral, el Departamento de Lingüística General e Hispánica de la Universidad de Zaragoza i el Department of Spanish and Portuguese de l’Ohio State University, des de l’any 1988 fins al 2015.
Voleu participar en el primer club de lectura interuniversitari de la Xarxa Vives?
Lletres Compartides a la Uni vol apropar autors i autores dels diversos territoris de parla catalana a tota la comunitat universitària. En aquesta primera edició es faran quatre presentacions virtuals amb dels següents escriptors i obres:
Les presentacions tindran lloc via Zoom, entre les 18 h i les 19 h, i comptaran amb Juliana Canet com a moderadora i un espai de participació i debat per a les persones assistents.
Animeu-vos i inscriviu-vos abans del 17 d’octubre. Les 20 primeres inscripcions rebran un lot de llibres dels autors completament gratuït!
Trobareu tota la informació en aquesta pàgina.
El CRAI de la Universitat de Barcelona us ofereix, amb motiu de la celebració de la Setmana Internacional de l’Accés Obert, un estat de la qüestió sobre la publicació de llibres en obert en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials.
El moviment de l’accés obert s’ha centrat, generalment, a trobar alternatives a la publicació en revistes. Tanmateix, en moltes disciplines les revistes no són la principal eina per difondre els resultats de la recerca. Les monografies continuen essent un mitjà de difusió fonamental i les opcions per publicar en accés obert no són tan conegudes.
Per tant, en aquesta sessió que us proposem, es mostraran diferents models de publicació en obert per a monografies, i les possibilitats que hi ha per difondre-les al repositori institucional.
Informació d’interès sobre la sessió:
Font: Notícies CRAI UB
Les noves adquisicions del mes de setembre ja es poden fullejar a Pinterest i a Cercabib:
Aquest mes destaquem l’obra Joan Fuster: figura d’un segle, que inclou les ponències presentades al Simposi Joan Fuster: figura d’un segle, 1922-2022. Centenari de l’intel·lectual català més decisiu del segle XX, publicada per Edicions UB amb edició a cura d’Antoni Martí Monterde i Àlex Matas Pons.
«En una carta a Josep Pla, Joan Fuster va escriure que, per quan ja no hi fos, aspirava a deixar uns quants intel·lectuals capaços de remoure una societat immersa en un estat de somnolència. Els autors aplegats en aquest volum constitueixen una prova que va reeixir a estimular tant els crítics literaris amb qui es va relacionar com les veus actuals de la crítica i de la literatura comparada que no el van arribar a conèixer personalment. El conjunt de les contribucions, deutores de la relectura de textos a què incitava de manera incansable l’escriptor de Sueca, ens conviden a replantejar-nos quina mena d’intel·lectual inauguren uns assaigs com els de Fuster, quins elements de la seva obra aporten claus d’interpretació del nostre temps i, en especial, quins aspectes de la cultura d’avui ens esperonen àvidament a rellegir-lo.»
Bloc de Lletres 