Ara fa aproximadament un any vam acollir al CRAI Biblioteca de Lletres l’exposició: La Modernitat del discurs de Dante, una activitat que formava part dels actes en commemoració dels 700 anys de la mort del gran poeta italià Dante Alighieri. La mostra, realitzada en col·laboració amb L’Istituto Italiano di Cultura di Barcellona (IICB), havia d’acompanyar el congrés programat per les mateixes dates, però que en aquell moment es va haver de posposar per la pandèmia.
Ara es reprèn aquesta activitat i el congrés “La modernità di Dante. Il pensiero” tindrà lloc a l’Istituto Italiano di Cultura di Barcellona (26 de setembre) i a la Universitat de Barcelona (27 de setembre), oferint l’oportunitat de fer un reconegut per la faceta més filosòfica del poeta: l’home d’estat, el pensador i la seva doctrina.
Consulteu el programa. No es requereix inscripció per assistir-hi.
Organitzat per: l’Istituto Italiano di Cultura di Barcellona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Societat Catalana d’Estudis Dantescos.
Us informem que hem programat unes visites a la Biblioteca de Lletres per donar a conèixer els diferents espais i serveis que teniu al vostre abast. Les sessions, d’uns trenta minuts de durada, són un complement a la presentació que vam fer durant les sessions oficials d’acollida als estudiants de nou accés de la Facultat de Filologia i Comunicació.
Qui conegui una mica l’entrellat del CRAI Biblioteca de Lletres i faci algun temps que no ens visiti segurament notarà alguns canvis en la distribució dels fons i en la funció dels espais a la secció Central i a l’Espai del jardí (Romàniques): pot ser que trobi alguna cosa a faltar o que es trobi amb llibres on abans hi havien revistes o una gran sala d’estudi on abans hi havia prestatgeries.
En una biblioteca com la nostra no és fàcil, però feia temps que era necessari fer canvis i amb un sol objectiu: millorar en la mesura del possible l’atenció, els serveis i l’accés als documents. Així doncs, comencem aquest curs amb els canvis següents:
Espai del Jardí
La secció de Romàniques ara passarà a dir-se —pel lloc on es troba— l’Espai del jardí. Calia reubicar una part dels nostres fons per tal d’aproximar el fons de llengua amb les seves literatures, facilitar el diàleg entre ambdues i l’accés a l’usuari. A l’Espai del jardí hi trobareu l’hemeroteca (les revistes modernes), la zona de consulta d’atles lingüístics, un fons de diccionaris i hi haurà un espai dedicat a fons especials on ara hi ha bona part del llegat de Joan Solà.
Hem aprofitat el trasllat per renovar l’aire condicionat, restaurar i pintar les sales, canviar una part de les cadires i s’ha creat una única gran sala d’estudi i treball (Sala 3) que es complementa amb les cinc sales de treball existents que esperem que aviat en siguin set.
Recordeu que a Romàniques teníem els fons de llengües i lingüística a més d’algunes literatures, com ara la catalana, la provençal, la portuguesa, la brasilera o la basca. Aquests documents, un cop seleccionats abans de passar-los a la seva nova ubicació, es troben ara a la Secció Central. Els menys usats s’han reubicat als dipòsits tancats de la biblioteca.
Secció Central
La distribució dels fons a la Secció Central, que ja es veu reflectida en les ubicacions del catàleg, és la següent:
Sala de consulta: referència, generalitats, cultura, comunicació, filosofia i religió (0 a 2 de la classificació).
4t pis: estudis de gènere, art, lingüística i llengües modernes (3 a 809 de la classificació).
5è pis: teoria i crítica literària, literatura en anglès (82 a 820 de la classificació).
6è pis: altres literatures modernes (catalana, portuguesa, alemanya, francesa, italiana, russa, àrab, etc.), història i biografies (del 830 al 92).
Des del passat 29 de juliol, la base de dades Patrologia Latina es consulta des de la plataforma de ProQuest, oferint així una interfície més moderna que conserva tots els camps i funcions de cerca.
Fins a finals d’octubre, l’accés a la base de dades encara podrà fer-se mitjançant la plataforma de Chadwyck Healey, però a partir de l’1 de novembre tots els enllaços seran redirigits a la plataforma ProQuest. Recomanem actualitzar els enllaços directes i favorits.
Per tal de conèixer el nou funcionament de la base de dades a ProQuest, podeu inscriure-us a la formació en línia en castellà que es farà el dimarts 27 de setembre.
La Patrologia Latina Database és una versió electrònica de la primera edició de l’obra de J.P. Migne publicada en 217 volums entre 1844 i 1855, més 4 volums d’índexs publicats entre 1862 i 1865. Comprèn les obres dels Pares de l’Església llatins des de Tertulià (200 dC) fins a la mort del papa Innocenci III (1216 dC), mil anys d’escrits llatins de teologia, filosofia, literatura i història que tenen a veure amb l’àmbit cultural europeu. La base de dades conté tot el material preliminar, glossaris, notes, índexs i accés al document complet. S’hi inclouen també els números de columna de Migne, referències essencials per als estudiosos.
El CRAI LLetres disposa també de l’obra completa en paper del XIX, una versió que amb aquesta base de dades podem preservar.
No és el primer cop que escollim el teatre com a motiu d’una mostra o d’una celebració. Ja ho vam fer al Sant Jordi de l’any 2013 o per festejar la col·lecció digital de Fullets de Teatre de la Biblioteca de Lletres.
Ara us presentem una petita selecció de fons d’arts escèniques que conservem a la biblioteca. L’hem organitzat al ritme que ens ha marcat una col·lecció privada de programes de mà que ens han prestat i que ben segur que portarà bons records a més d’una persona.
Però, què són els programes de mà? Segons Patrice Pavis, al seu Diccionario de teatro (Paidós, 1998):
(…) A partir del siglo XVI se inició la costumbre de repartir hojas volantes para informar de una función. Los folletones propiamente dichos, dados o vendidos (…) datan del XIX. Fundamentalmente, el programa está destinado a informar al público del nombre de los actores, director, a veces con un resumen de la acción (…).
El Vocabulari de les Arts Escèniques defineix així els programes de mà: Programa que sol repartir-se, imprès en un fullet, a l’entrada del teatre, que inclou informació sobre l’obra.
Hem organitzat el fons de programes de mà en 4 blocs:
1. Companyies teatrals: des de Dagoll Dagoll al Lliure o la Compañia del Centro Dramático Nacional.
2. Teatres com a espai: els que ja no hi són, com ara el Capsa, la Cúpula Venus o el Barcelona i els que encara ens acompanyen, com el Romea, el Fortuny o el Teatreneu.
3. Obres: una selecció de textos, molts dels quals estan en la memòria dels amants del teatre, com la Bella Helena, més d’una Antígona, més d’un Hamlet, d’un Manelic o d’un Tirano Banderas.
4. Dramaturgs: com ara Espriu, Strindberg, Lorca, Shaw, Pinter, Ionesco o Lope.
5. A la sala d’entrada teniu una selecció de fullets o programes de mà de finals del s. XIX i inicis del XX, en molts casos amb el text de l’obra, especialment els llibrets d’òperes i sarsueles.
Podeu visitar la mostra de l’1 de setembre al 26 d’octubre.
Us hi esperem!
Enllaços:
Podeu trobar reproduccions i informació ampliada sobre programes de mà a Escena digital.
Altres col·leccions de programes de mà que podeu consultar en línia són:
Entre els dies 1 i 19 d’agost les biblioteques del CRAI UB romandran tancades. Si t’afanyes encara pots agafar en préstec especial d’estiu alguna de les novetats que s’han incorporat al CRAI Biblioteca de Lletres durant el mes de juliol:
Aquesta revista la feien a mà estudiants de l’Institut d’Educació Secundària, quan aquest institut compartia espai amb la Universitat a l’edifici que aquesta ocupava a l’antic convent del Carme. La col·lecció sencera de la revista consta de dotze números i és successora d’una altra revista estudiantil de molt curta durada, El Mosquito Estudiantil.
El hijo de El Mosquito és una publicació molt interessant perquè ajuda a fer-se una idea del món estudiantil del moment a la capital catalana. Hi surten diversos articles de crítica als professors i també es pot llegir poesia i diverses creacions artístiques dels estudiants. La revista generalment comença amb un article editorial i continua amb un article de tipus científic o històric. Els articles són en castellà, encara que de vegades apareixen paraules en català en algun dibuix o article. Els dibuixos, fets a llapis, li donen un toc distintiu. Els exemplars solen ser de vuit pàgines (amb un màxim de 12 o 16) de mides diverses i el cost de la subscripció era de mig real català.
Cal dir que Josep Balari i Jovany va ser un professor destacat de la Universitat de Barcelona. Va començar com a catedràtic de taquigrafia i posteriorment va estar al capdavant de la càtedra de Grec. És autor de l’obra Orígenes históricos de Cataluña i també ha fet una labor filològica destacada de la qual ens queda el Diccionario Balari.
A les pàgines del llibret que teniu a les mans hi trobareu articles, anècdotes, poemes, il·lustracions, passatemps…, els continguts diversos d’una revista manuscrita que van crear, fa més de 150 anys, un grup d’estudiants de l’Institut d’Educació Secundària de Barcelona, quan compartia seu amb la Universitat de Barcelona a l’antic convent del Carme. Entre els temes que s’hi tracten, abunden les crítiques als professors i a l’estat ruïnós de l’edifici, així com les crides a favor de l’enderrocament de les restes de les muralles. Aquest volum inclou la col·lecció completa de la revista i, també, l’únic número d’una publicació anterior, El Mosquito Estudiantil, de la qual El Hijo de El Mosquito és la continuació. És, sens dubte, una feliç coincidència el fet que aquesta edició aparegui precisament ara que l’antiga Facultat de Filosofia i Lletres de la UB s’ha convertit en Facultat de Filologia i Comunicació.
L’estiu i les vacances conviden a la lectura: és el moment de triar els llibres que t’acompanyaran aquests mesos de calor! Al CRAI Biblioteca de Lletres hi trobaràs molts dels títols més buscats a les llibreries, ja que compta amb un fons especialitzat en literatura que incorpora regularment les novetats en llibres de ficció, a més d’estar també especialitzat en lingüística i comunicació. Aquestes novetats es presenten mensualment al Bloc de Lletres, a Pinterest o es poden cercar en qualsevol moment al catàleg Cercabib.
A continuació presentem alguns exemples de novetats bibliogràfiques que acaben d’arribar al CRAI Biblioteca de Lletres. Amb el préstec especial d’estiu no les hauràs de retornar fins al 13 de setembre.
Ja pots fullejar si entre les noves adquisicions rebudes al CRAI Biblioteca de Lletres durant el mes de juny hi trobes les lectures per les vacances. Amb el préstec especial d’estiu no hauràs de retornar els documents fins al 13 de setembre.
«El miedo es, según Lucrecio, el «aguijón invisible» que nos nubla la mente, nos roba el sueño, nos aparta del mundo y nos hace egoístas y crueles. No es extraño que tantos filósofos lo hayan visto como el principal obstáculo para alcanzar una buena vida buena, esto es, placentera y al mismo tiempo bondadosa. Siguiendo los cuatro momentos de la filosofía clásica, este libro nos muestra de qué modo el miedo nos lleva a exagerar las amenazas, minusvalorar nuestras resistencias y confundir nuestra razón (cognoscitiva); de qué modo nos aparta del mundo, impidiéndonos conocerlo, recorrerlo e inscribirnos en él (ontología); de qué modo multiplica las pasiones tristes, como la ira, la vergüenza o la desesperanza, llegando a hacernos crueles, pues es natural desear destruir o apartar aquello que sentimos como una amenaza (ética); y de qué modo erosiona el lazo político, volviéndonos desconfiados y solitarios, para arrojarnos, finalmente, a los brazos de los traficantes del miedo, que prometen protegernos de las amenazas que ellos mismos exageran o provocan, a cambio de que les entreguemos nuestra libertad (política).»
«¿Qué tenemos en común y qué nos separa de los animales? ¿Somos un animal más? Las humanidades clásicas, basadas en el excepcionalismo humano, han dado paso a las posthumanidades, que incluyen los estudios animales, así como otras perspectivas que desafían la noción tradicional del sujeto humano, como los estudios de género, poscoloniales y decoloniales, la ecocrítica o la teoría queer. Pensarnos en nuestra relación con los animales tiene consecuencias filosóficas en ámbitos como la ciencia, los afectos, el trabajo y el desarrollo de políticas concretas de salud y de alimentación; todas ellas, zonas de contacto entre humanos y animales. Sobre estos encuentros, aunque nunca reparemos en ello, edificamos nuestro mundo. Este ensayo imprescindible aglutina parte de los conocimientos desarrollados hasta ahora por quienes se han acercado a la relación humano-animal, y los vincula con la historia, los movimientos políticos y sociales, las nuevas concepciones del género, de la ciencia y del conocimiento. Los argumentos, contradicciones, contextos e incluso tabúes que acoge este debate interdisciplinar ayudan a imaginar y a matizar unos presupuestos éticos posibles sobre los que replantear nuestra relación con los animales y, en último término, con nosotros mismos.»
«Entre una realidad inefable y la ficción literaria fluctúan las vidas de cinco mujeres de habla alemana, de orígenes y trayectorias muy dispares pero todas ellas supervivientes del infierno carcelario y concentracionario estalinista: Susanne Leonhard, Trude Richter, Zensl Mühsam, Angela Rohr y Mara Jakisch. Son ejemplos prototípicos de las incontables vidas robadas, silenciadas y censuradas, de las no vidas y de las vidas noveladas de las víctimas de una de las dictaduras más cruentas. A ellas, y al estudio del relato de unas vivencias degradantes y destructivas, de esclavitud, que aún hoy permanecen en el limbo de lo inoportuno, se dedica este volumen, dirigido tanto al mundo académico como al público en general, a quien se interese por la memoria escrita de la experiencia del Gulag soviético. El foco de atención se centra en los ámbitos ideológico, político y cultural, y se fija además en el implícito componente de género, proyectando un halo de luz sobre un episodio de la Historia del siglo XX que ha permanecido en un espacio oscuro de los estudios literarios y culturales, el socialismo carnívoro o caníbal.»
«El Poema de Gilgamesh és l’epopeia més important que ens van llegar les civilitzacions sumèria i babilònica, i l’obra culminant de més de tres mil anys d’escriptura cuneïforme. En aquesta primera fita de la literatura universal, la vellesa del text harmonitza com en cap altra creació amb la bellesa i la força de les imatges. No es tracta només d’un poema èpic que exalça les proeses de Gilgamesh, rei d’Uruk, i del seu company Enkidu, sinó també d’una obra que ens mostra amb tota justesa alguns dels temes que sempre han inquietat els éssers humans: la presència ineluctable de la mort, els lligams indissolubles de l’amistat, l’assoliment del poder, la cerca sempiterna de la immortalitat… En aquest volum presentem, a més de la traducció filològica —directament de la llengua accàdia— de tots els textos conservats, una versió poètica d’aquesta magna epopeia.»
«A les pàgines del llibret que teniu a les mans hi trobareu articles, anècdotes, poemes, il·lustracions, passatemps…, els continguts diversos d’una revista manuscrita que van crear, fa més de 150 anys, un grup d’estudiants de l’Institut d’Educació Secundària de Barcelona, quan compartia seu amb la Universitat de Barcelona a l’antic convent del Carme. Entre els temes que s’hi tracten, abunden les crítiques als professors i a l’estat ruïnós de l’edifici, així com les crides a favor de l’enderrocament de les restes de les muralles. Aquest volum inclou la col·lecció completa de la revista i, també, l’únic número d’una publicació anterior, El Mosquito Estudiantil, de la qual El Hijo de El Mosquito és la continuació. És, sens dubte, una feliç coincidència el fet que aquesta edició aparegui precisament ara que l’antiga Facultat de Filosofia i Lletres de la UB s’ha convertit en Facultat de Filologia i Comunicació.»
El Taller de Restauració del CRAI ha restaurat la col·lecció de la revista El Loro, que compta amb un total de 272 números. Es tracta d’una revista il·lustrada editada a Barcelona entre 1879 i 1885. De caràcter polític i satíric, era una publicació liberal i republicana que es va posicionar contra la restauració borbònica d’Alfons XII. Criticava tant el canovisme com el “progressisme” de Sagasta. A la seva capçalera s’autodefineix com un “periódico ilustrado joco-serio”. Se centrava en la política espanyola, però també tractava temes internacionals i disposava de corresponsals a diverses ciutats europees.
El Lororecull a les seves pàgines l’agitació política i social de l’època. Crítica als governs, al repartiment de favors, les contradiccions dels polítics quan eren a l’oposició i després al govern… Això i moltes coses més que podem descobrir a les seves pàgines. I tot i que és una publicació de finals del segle XIX, es poden trobar paral·lelismes amb l’actualitat que fan pensar molt.
Els exemplars són de quatre pàgines, impreses a 3 columnes. Destaquen els dibuixos de l’actualitat política del moment de Tomàs Padró en les pàgines centrals i en color. Els articles en castellà generalment els trobem a les primeres i últimes pàgines.
Els exemplars d’aquesta edició en paper formen part del donatiu de la biblioteca de la Sra Henriette Roller Fagianelli. La publicació també es pot consultar en línia a l’Arxiu de Revista Catalanes Antigues (ARCA). Encara que els dibuixos es poden gaudir amb molta més precisió a l’edició en paper consultable al CRAI Biblioteca de Lletres.
Agraïm el donatiu a la Sra. Henriette Roller Fagianelli i al Taller de Restauració del CRAI la feina feta, que ajudarà a preservar millor els exemplars d’aquesta publicació històrica.
Bloc de Lletres 