Entre els dies 1 i 19 d’agost les biblioteques del CRAI UB romandran tancades. Si t’afanyes encara pots agafar en préstec especial d’estiu alguna de les novetats que s’han incorporat al CRAI Biblioteca de Lletres durant el mes de juliol:
Aquesta revista la feien a mà estudiants de l’Institut d’Educació Secundària, quan aquest institut compartia espai amb la Universitat a l’edifici que aquesta ocupava a l’antic convent del Carme. La col·lecció sencera de la revista consta de dotze números i és successora d’una altra revista estudiantil de molt curta durada, El Mosquito Estudiantil.
El hijo de El Mosquito és una publicació molt interessant perquè ajuda a fer-se una idea del món estudiantil del moment a la capital catalana. Hi surten diversos articles de crítica als professors i també es pot llegir poesia i diverses creacions artístiques dels estudiants. La revista generalment comença amb un article editorial i continua amb un article de tipus científic o històric. Els articles són en castellà, encara que de vegades apareixen paraules en català en algun dibuix o article. Els dibuixos, fets a llapis, li donen un toc distintiu. Els exemplars solen ser de vuit pàgines (amb un màxim de 12 o 16) de mides diverses i el cost de la subscripció era de mig real català.
Cal dir que Josep Balari i Jovany va ser un professor destacat de la Universitat de Barcelona. Va començar com a catedràtic de taquigrafia i posteriorment va estar al capdavant de la càtedra de Grec. És autor de l’obra Orígenes históricos de Cataluña i també ha fet una labor filològica destacada de la qual ens queda el Diccionario Balari.
A les pàgines del llibret que teniu a les mans hi trobareu articles, anècdotes, poemes, il·lustracions, passatemps…, els continguts diversos d’una revista manuscrita que van crear, fa més de 150 anys, un grup d’estudiants de l’Institut d’Educació Secundària de Barcelona, quan compartia seu amb la Universitat de Barcelona a l’antic convent del Carme. Entre els temes que s’hi tracten, abunden les crítiques als professors i a l’estat ruïnós de l’edifici, així com les crides a favor de l’enderrocament de les restes de les muralles. Aquest volum inclou la col·lecció completa de la revista i, també, l’únic número d’una publicació anterior, El Mosquito Estudiantil, de la qual El Hijo de El Mosquito és la continuació. És, sens dubte, una feliç coincidència el fet que aquesta edició aparegui precisament ara que l’antiga Facultat de Filosofia i Lletres de la UB s’ha convertit en Facultat de Filologia i Comunicació.
L’estiu i les vacances conviden a la lectura: és el moment de triar els llibres que t’acompanyaran aquests mesos de calor! Al CRAI Biblioteca de Lletres hi trobaràs molts dels títols més buscats a les llibreries, ja que compta amb un fons especialitzat en literatura que incorpora regularment les novetats en llibres de ficció, a més d’estar també especialitzat en lingüística i comunicació. Aquestes novetats es presenten mensualment al Bloc de Lletres, a Pinterest o es poden cercar en qualsevol moment al catàleg Cercabib.
A continuació presentem alguns exemples de novetats bibliogràfiques que acaben d’arribar al CRAI Biblioteca de Lletres. Amb el préstec especial d’estiu no les hauràs de retornar fins al 13 de setembre.
Ja pots fullejar si entre les noves adquisicions rebudes al CRAI Biblioteca de Lletres durant el mes de juny hi trobes les lectures per les vacances. Amb el préstec especial d’estiu no hauràs de retornar els documents fins al 13 de setembre.
«El miedo es, según Lucrecio, el «aguijón invisible» que nos nubla la mente, nos roba el sueño, nos aparta del mundo y nos hace egoístas y crueles. No es extraño que tantos filósofos lo hayan visto como el principal obstáculo para alcanzar una buena vida buena, esto es, placentera y al mismo tiempo bondadosa. Siguiendo los cuatro momentos de la filosofía clásica, este libro nos muestra de qué modo el miedo nos lleva a exagerar las amenazas, minusvalorar nuestras resistencias y confundir nuestra razón (cognoscitiva); de qué modo nos aparta del mundo, impidiéndonos conocerlo, recorrerlo e inscribirnos en él (ontología); de qué modo multiplica las pasiones tristes, como la ira, la vergüenza o la desesperanza, llegando a hacernos crueles, pues es natural desear destruir o apartar aquello que sentimos como una amenaza (ética); y de qué modo erosiona el lazo político, volviéndonos desconfiados y solitarios, para arrojarnos, finalmente, a los brazos de los traficantes del miedo, que prometen protegernos de las amenazas que ellos mismos exageran o provocan, a cambio de que les entreguemos nuestra libertad (política).»
«¿Qué tenemos en común y qué nos separa de los animales? ¿Somos un animal más? Las humanidades clásicas, basadas en el excepcionalismo humano, han dado paso a las posthumanidades, que incluyen los estudios animales, así como otras perspectivas que desafían la noción tradicional del sujeto humano, como los estudios de género, poscoloniales y decoloniales, la ecocrítica o la teoría queer. Pensarnos en nuestra relación con los animales tiene consecuencias filosóficas en ámbitos como la ciencia, los afectos, el trabajo y el desarrollo de políticas concretas de salud y de alimentación; todas ellas, zonas de contacto entre humanos y animales. Sobre estos encuentros, aunque nunca reparemos en ello, edificamos nuestro mundo. Este ensayo imprescindible aglutina parte de los conocimientos desarrollados hasta ahora por quienes se han acercado a la relación humano-animal, y los vincula con la historia, los movimientos políticos y sociales, las nuevas concepciones del género, de la ciencia y del conocimiento. Los argumentos, contradicciones, contextos e incluso tabúes que acoge este debate interdisciplinar ayudan a imaginar y a matizar unos presupuestos éticos posibles sobre los que replantear nuestra relación con los animales y, en último término, con nosotros mismos.»
«Entre una realidad inefable y la ficción literaria fluctúan las vidas de cinco mujeres de habla alemana, de orígenes y trayectorias muy dispares pero todas ellas supervivientes del infierno carcelario y concentracionario estalinista: Susanne Leonhard, Trude Richter, Zensl Mühsam, Angela Rohr y Mara Jakisch. Son ejemplos prototípicos de las incontables vidas robadas, silenciadas y censuradas, de las no vidas y de las vidas noveladas de las víctimas de una de las dictaduras más cruentas. A ellas, y al estudio del relato de unas vivencias degradantes y destructivas, de esclavitud, que aún hoy permanecen en el limbo de lo inoportuno, se dedica este volumen, dirigido tanto al mundo académico como al público en general, a quien se interese por la memoria escrita de la experiencia del Gulag soviético. El foco de atención se centra en los ámbitos ideológico, político y cultural, y se fija además en el implícito componente de género, proyectando un halo de luz sobre un episodio de la Historia del siglo XX que ha permanecido en un espacio oscuro de los estudios literarios y culturales, el socialismo carnívoro o caníbal.»
«El Poema de Gilgamesh és l’epopeia més important que ens van llegar les civilitzacions sumèria i babilònica, i l’obra culminant de més de tres mil anys d’escriptura cuneïforme. En aquesta primera fita de la literatura universal, la vellesa del text harmonitza com en cap altra creació amb la bellesa i la força de les imatges. No es tracta només d’un poema èpic que exalça les proeses de Gilgamesh, rei d’Uruk, i del seu company Enkidu, sinó també d’una obra que ens mostra amb tota justesa alguns dels temes que sempre han inquietat els éssers humans: la presència ineluctable de la mort, els lligams indissolubles de l’amistat, l’assoliment del poder, la cerca sempiterna de la immortalitat… En aquest volum presentem, a més de la traducció filològica —directament de la llengua accàdia— de tots els textos conservats, una versió poètica d’aquesta magna epopeia.»
«A les pàgines del llibret que teniu a les mans hi trobareu articles, anècdotes, poemes, il·lustracions, passatemps…, els continguts diversos d’una revista manuscrita que van crear, fa més de 150 anys, un grup d’estudiants de l’Institut d’Educació Secundària de Barcelona, quan compartia seu amb la Universitat de Barcelona a l’antic convent del Carme. Entre els temes que s’hi tracten, abunden les crítiques als professors i a l’estat ruïnós de l’edifici, així com les crides a favor de l’enderrocament de les restes de les muralles. Aquest volum inclou la col·lecció completa de la revista i, també, l’únic número d’una publicació anterior, El Mosquito Estudiantil, de la qual El Hijo de El Mosquito és la continuació. És, sens dubte, una feliç coincidència el fet que aquesta edició aparegui precisament ara que l’antiga Facultat de Filosofia i Lletres de la UB s’ha convertit en Facultat de Filologia i Comunicació.»
El Taller de Restauració del CRAI ha restaurat la col·lecció de la revista El Loro, que compta amb un total de 272 números. Es tracta d’una revista il·lustrada editada a Barcelona entre 1879 i 1885. De caràcter polític i satíric, era una publicació liberal i republicana que es va posicionar contra la restauració borbònica d’Alfons XII. Criticava tant el canovisme com el “progressisme” de Sagasta. A la seva capçalera s’autodefineix com un “periódico ilustrado joco-serio”. Se centrava en la política espanyola, però també tractava temes internacionals i disposava de corresponsals a diverses ciutats europees.
El Lororecull a les seves pàgines l’agitació política i social de l’època. Crítica als governs, al repartiment de favors, les contradiccions dels polítics quan eren a l’oposició i després al govern… Això i moltes coses més que podem descobrir a les seves pàgines. I tot i que és una publicació de finals del segle XIX, es poden trobar paral·lelismes amb l’actualitat que fan pensar molt.
Els exemplars són de quatre pàgines, impreses a 3 columnes. Destaquen els dibuixos de l’actualitat política del moment de Tomàs Padró en les pàgines centrals i en color. Els articles en castellà generalment els trobem a les primeres i últimes pàgines.
Els exemplars d’aquesta edició en paper formen part del donatiu de la biblioteca de la Sra Henriette Roller Fagianelli. La publicació també es pot consultar en línia a l’Arxiu de Revista Catalanes Antigues (ARCA). Encara que els dibuixos es poden gaudir amb molta més precisió a l’edició en paper consultable al CRAI Biblioteca de Lletres.
Agraïm el donatiu a la Sra. Henriette Roller Fagianelli i al Taller de Restauració del CRAI la feina feta, que ajudarà a preservar millor els exemplars d’aquesta publicació històrica.
La Real Academia Galega dedica el Día das Letras Galegas d’aquest any 2022 a la figura de Florencio Delgado Gurriarán.
Autor poc conegut fins ara, la celebració d’aquest homenatge serveix com a reivindicació d’una veu fonamental per entendre un capítol importantíssim a la literatura gallega com és el de l’exili polític. Delgado Gurriarán, original de Valdeorras, però establert a Mèxic per causa de l’amenaça del franquisme, no va ser només un poeta de merescuda atenció, també va ser una de les figures dinamitzadores més importants de l’exili gallec fora del nucli argentí: actiu crucial al govern exiliat de la República defensant el nacionalisme gallec, participant en el tractat GalEusCa de 1944, editor de revistes clau com Vieiros i, en definitiva, agitador incessant de la comunitat gallega exiliada.
Anton Blanco
La mostra bibliogràfica que us presentem fa un recorregut per la vida i l’obra de Florencio Delgado Gurriarán i per la producció literària gallega a l’exili. Organitzada per Estudis Gallecs i Portuguesos de la Facultat de Filologia i Comunicació amb la col·laboració de l’equip del CRAI Biblioteca de Lletres, aquesta mostra complementa l’exposició virtual que ja vam publicar amb motiu del Día das Letras Galegas 2022.
Lloc i dates: CRAI Biblioteca de Lletres, del 13 de juny al 29 de juliol de 2022.
L’Oxford University Press ha organitzat una formació en línia on s’explicaran les principals funcionalitats de l’Oxford English Dictionary(OED). És una bona oportunitat per conèixer millor aquesta monumental obra lexicogràfica i veure com podem explotar les possibilitats de la versió digital d’aquest diccionari.
«Este libro narra la más espectacular de todas las epopeyas marítimas, la celebérrima primera circunnavegación del globo terrestre liderada por Fernando de Magallanes, cuya armada zarpó de Sanlúcar de Barrameda en septiembre de 1519 y regresó a la península, exitosa pero trágicamente mermada, tres años después. Su histórica hazaña cambió para siempre la imago mundi que había gobernado el pensamiento occidental durante siglos, pero también estuvo llena de claroscuros con frecuencia ignorados en el relato oficial. En Magallanes & Co., Isabel Soler parte de los testimonios de navegantes, aventureros y mercaderes, además de otras numerosas fuentes sobre la empresa de las Molucas, para dar forma a un relato exhaustivo y vívido de su travesía, incluidos los ocho años, fundamentales para su posterior empresa, que Magallanes pasó al servicio de la armada de la India en tierras orientales. Un relato vibrante que trasladará al lector a la época de los grandes viajes y descubrimientos de la mano de una de sus principales especialistas..»
Timandra / Theodor Kallifatides ; traducció del grec modern de Montserrat Camps Gaset.
«En aquesta novel·la de Theodor Kallifatides, considerada pel seu autor com potser la millor que ha escrit, és Timandra qui ens explica en primera persona la seva vida i l’Atenes del seu temps, en plena Guerra del Peloponès contra Esparta. Figures, llocs, temps, l’Atenes de l’Àgora i els ports, gimnasos i camps de batalla: tot és real. Però Timandra és molt més que una novel·la històrica. El centre de gravetat és l’amor: explorat, debatut, codificat -com era costum entre els grecs de l’època-, acceptat sempre com a regal i condemna, entre rialles i llàgrimes, en un simposi, un ritu misteriós, a un minut de la mort.»
«Al cap de tres dies del seu retorn a la regió del sud-oest de París, després de passar anys viatjant, el protagonista ja sent la necessitat de tornar a marxar. Vol acomplir un objectiu indefugible: venjar-se d’una periodista que havia acusat la seva mare d’haver aplaudit l’annexió del seu país a Alemanya. L’autora d’aquestes falses afirmacions viu als turons del voltant de París, a un dia de distància. «”Així doncs, aquesta és la cara d’un venjador!”, vaig dir-me el matí en qüestió quan, abans de posar-me en camí, em vaig mirar al mirall.» Tanmateix: «Jo no m’havia fixat cap mena de pla. Havia de succeir. D’altra banda: n’hi havia un, un pla. Però aquest pla no era meu.» I així, la venjança desemboca en una festa, una decisió deliberada del narrador Peter Handke: a la història escrita, només hi té accés allò que existeix a la història real. I a la inversa: la història que s’esdevé només adquireix realitat si és digna de ser narrada..»
«La sociedad líquida que en su momento anticipó Zygmunt Bauman vive mostrándose en los discursos públicos, manifestándose en todos los formatos adaptables a una pantalla o eclosionando sin fin en las redes sociales. Y todo este contenido, por líquido que pueda llegar a ser, necesita un relato. El mensaje se convierte en un objetivo en sí mismo y poco importa si se adorna, se exagera o se sustenta en pura conjetura: lo relevante es que disponga de una arquitectura propia y que persiga ciertos fines estratégicos. Se trata, en definitiva, de orientar activamente la interpretación de la ciudadanía. En este contexto, la comunicación política es uno de los ámbitos en los que con mayor ahínco se aplican tácticas para generar opiniones a partir, precisamente, de la creación de relato(s). Las aportaciones de este volumen ahondan en los engranajes de esos relatos para deconstruirlos y analizarlos desde las perspectivas del lenguaje, la imagen, la retórica, la ficción y la falsificación con el fin de contribuir a desvelar el paradigma que rige actualmente la comunicación política.»