Exposició: La Taula Periòdica: una icona científica, social i cultural

Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics

El CRAI de la Universitat de Barcelona contribueix a la celebració de l’Any Internacional de la Taula Periòdica amb una exposició dedicada a la taula periòdica i al seu valor iconogràfic més enllà del seu valor científic. En aquest sentit, l’exposició al CRAI Biblioteca de Lletres exhibeix una gran varietat de materials (llibres, música, objectes, taules, jocs, cartells, etc.) que demostren, en certa manera, l’impacte de la taula periòdica com a icona cultural i d’informació. Els materials procedeixen dels fons personals de Santiago Álvarez i Claudi Mans i de diferents biblioteques del CRAI: Belles Arts, Campus de Bellvitge, Biologia, Campus Mundet, Filosofia Geografia i Història, Física i Química, Lletres, Pavelló de la República i  Biblioteca de Reserva.

El recorregut de l’exposició comença a l’interior de la Biblioteca de Lletres, on hi trobem quatre taules dedicades als orígens de la taula periòdica: els precursors, els contemporanis i competidors, el descobriment dels elements, la figura de Mendeléiev i el sistema periòdic després de Mendeléiev. La resta d’expositors i la vitrina vertical mostren la taula periòdica com a icona cultural, representada en una gran varietat d’objectes (jocs, draps de cuina, rellotges, tasses, ventalls, corbates, etc.).

L’exposició continua a les vitrines de l’entrada de la biblioteca, on es pot seguir l’evolució de la taula periòdica seguint aquest ordre:

  • Consolidació i evolució de la taula periòdica
  • Llibres sobre els sistema periòdic
  • Els elements químics
  • Monografies sobre els elements
  • Elements de novel·la i teatre
  • Música
  • La taula com a icona
  • Elements poètics

A les quatre vitrines i a la sala de referència podeu veure exemples de diferents taules periòdiques: algunes dedicades als elements i d’altres dedicades a altres temàtiques: disseny, ciència, fotografia, ortografia, tipografia, etc.

Tant aquesta exposició, que s’inaugura avui, 15 d’octubre, com la conferència que tindrà lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric, formen part de la programació d’activitats que la Facultat de Química organitza al llarg de l’any 2019 per celebrar aquesta efemèride.

La mostra està organitzada conjuntament entre la Facultat de Química i el CRAI Biblioteca de Lletres, amb la col·laboració del Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni i estarà disponible fins el 21 de novembre.

Inauguració: 15 d’octubre, 18:15 h, Aula Magna de l’Edifici Històric.

Programa:

18:15   Obertura de portes de l’Aula Magna i projecció de fragments de pel·lícules.

18:30   Conferència: «Coberta de pols i guix: la història d’una vella taula periòdica», a càrrec de M. Pilar Gil, doctora per la Universitat de Barcelona i escriptora .

19:30   Inauguració de l’exposició sobre taules periòdiques del CRAI Biblioteca de Lletres, a càrrec del vicerector d’Arts, Cultura i Patrimoni, Dr. Salvador García Fortes.

En acabar se servirà una copa de cava i el públic podrà anar a veure l’exposició lliurement.

Us recordem que també teniu disponible la mostra Històries ocultes dels elements, que es pot visitar al CRAI Biblioteca Física i Química fins al 20 de desembre de 2019, per continuar celebrant aquest 150è aniversari de la taula periòdica.

Publicat dins de Activitats culturals, Notícies culturals | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Premi Nobel de Literatura 2018 i 2019

Si els premis Nobel de Literatura generen sempre molta expectació, enguany ho han fet per partida doble, donat que s’atorgava també el de l’any 2018 després de la cancel·lació del premi de l’any passat per l’escàndol de denúncies d’agressió sexual.

El Premi Nobel de Literatura 2018 ha estat per l’escriptora polonesa Olga Tokarczuk, “per una imaginació narrativa que amb passió enciclopèdica representa l’encreuament de fronteres com una forma de vida”.

L’autor austríac Peter Handke ha estat el guardonat de 2019, “per una obra influent que amb enginy lingüístic ha explorat la perifèria i l’especificitat de l’experiència humana”.

Publicat dins de Literatura, Notícies culturals | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Novetats de setembre (2019)

Les novetats arribades al CRAI Biblioteca de Lletres durant el mes de setembre ja es poden fullejar a Pinterest (selecció) i al catàleg (llistat complet).

Entre les novetats de setembre destaquem El siervo albedrío y otros escritos polémicos, el segon volum de les Obras reunidas de Martin Luther que publica l’editorial Trotta. L’edició ha estat a càrrec de Gabriel Tomás, bibliotecari del CRAI Biblioteca de Lletres i estudiós de l’obra de Luther.

Martín Lutero (1483-1546) desarrolló la faceta de polemista a lo largo de toda su vida. Su conocimiento exhaustivo y preciso de la Biblia y su lenguaje directo, agresivo e irrespetuoso, con frecuencia rayano en el insulto, lo convertían en un temible adversario. En El siervo albedrío (1525), obra de gran calado teológico que expone la doctrina de la justificación por la fe, la Reforma luterana se lanza en tromba contra el humanismo representado por Erasmo de Róterdam y su defensa del libre albedrío. Los otros dos escritos aquí reunidos, Sobre el papado de Roma (1520) y Contra Hanswurst (1541), son relevantes para entender el concepto de Iglesia que propugnaba Lutero.

Publicat dins de Avisos de la biblioteca, Lingüística i llengües, Literatura | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Territori lector: Mónica Cano

La Mónica Cano, que ha cursat Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona i un màster de Literatura Comparada Europea a la Universidad de Murcia, comparteix amb nosaltres la seva experiència com a estudiant de filologia. Una experiència que us interessarà tant si comenceu ara la vostra carrera universitària com si ja porteu uns anys a la facultat o bé ja heu acabat.

Què et va empènyer a triar Filologia hispànica a la UB?

Federico García Lorca. Sí, va ser ell el “culpable”. Jo vaig fer un batxillerat científic. A segon, cap allà al desembre em vaig adonar que les ciències pures no em deien res, no em feien sentir res. Pel Nadal els meus pares em van regalar un ebook (perquè em passava les nits llegint i la llum va molt cara) i no recordo quants llibres vaig llegir en aquelles dues setmanes de vacances. Però va caure a les meves mans Así que pasen cinco años, una obra de teatre poc coneguda i molt avantguardista de Lorca. Quan vaig arribar al poema que canta el Arlequín vaig decidir que estudiaria Filologia hispànica perquè necessitava entendre què significava aquella obra. Abans de graduar-me em vaig tatuar el primer vers del poema: “El Sueño va sobre el Tiempo flotando como un velero”. Ara entenc una mica més al poeta granadí.

Ah, i va ser a la UB perquè és idíl·lica. Quan vaig veure l’edifici i els jardins no vaig dubtar un moment.

Què esperaves del grau de Filologia hispànica i què has trobat?

Quan comencem alguna cosa (sobretot si es fa amb la il·lusió amb què vaig començar jo el grau), tendim a idealitzar allò que ens trobarem. Jo esperava acabar el grau amb uns coneixements magistrals de literatura universal. Sí, les expectatives eren massa altes, ho reconec. Al final, el grau m’ha ensenyat allò més inesperat per senzill i més important i essencial de tot: aprendre a llegir, llegir com a filòloga. Sempre dic que el grau m’ha donat un munt de caixes buides que jo ara omplo de tot allò que llegeixo amb les ulleres de filòloga. Si no tingués aquestes caixes seria impossible o molt més difícil poder classificar tota aquesta informació i l’aprenentatge seria molt més lent. Així que tornaria a fer Hispàniques amb els ulls tancats.

Ens pots explicar una mica l’experiència d’estudiar a una altra universitat?

Sortir de la universitat on he estat quatre anys ha tingut els seus pros i els seus contres, com és lògic. He conegut un altre espai, que sempre permet aprendre moltes coses. M’ha permès comparar (i de vegades comparar massa tampoc és la millor opció) una universitat amb una altra. Podria donar voltes i voltes vers aquest tema però crec que ho puc resumir en un sol consell, que és el següent: sortir a una altra universitat és sempre bo, però si les expectatives són altes és millor anar a parar a una universitat equivalent a nivell de prestigi o dimensió. En lletres potser diria Madrid, Salamanca, Granada…

Ara que tot just has acabat el màster, què penses fer?

Ara que he acabat el que se suposa que és el camí planell, em trobo, com crec que es troben molts estudiants que just acaben una carrera d’humanitats, en un buit en el qual ens hem d’obrir pas. Però no és un buit dens ni negatiu. És aquell buit de José Àngel Valente, un buit on qualsevol cosa pot sorgir. Ara ja no hi ha un sol camí, ara n’hi ha molts. Moltes opcions per explorar. La possibilitat de continuar estudiant, de fer una tesi. La possibilitat del món de la docència (a secundària, a ELE o a altres institucions). La possibilitat de marxar fora en un programa de lectorat… L’única cosa que fa falta és no estar quiet, moure’s, explorar i no tenir por de descobrir una altra alternativa no contemplada.

Quina ha estat la teva activitat darrerament a la Biblioteca?

He tornat llibres que parlen sobre el testimoni de l’Holocaust. He fet un TFM sobre l’element de la ficció buscada als testimonis dels camps de concentració comparant Primo Levi amb Jorge Semprún. Així que he tornat les seves obres (que ara ja les he comprades per tenir-les a la meva biblioteca personal) Trilogia de AuschwitzLa escritura o la vida de Levi i Semprún respectivament. Recomano a tothom llegir a tots dos autors. Ells van intentar escriure una cosa impossible: la memòria. Primo Levi lluitant contra l’oblit i les impossibilitats d’aquesta escriptura i Semprún acceptant el límit, però no fàcilment. Crec que ara que ja no hi són cap dels dos és el nostre deure mantenir aquesta memòria viva. Ells van intentar contestar la pregunta de com escriure Auschwitz. Nosaltres ara hem de contestar una pregunta encara més important: Com escoltar/llegir Auschwitz?

Quines webs visites habitualment o ens pots recomanar?

Sóc una gran aficionada de comprar llibres a Iberlibro.com, crec que es poden trobar joies de segona mà i és una pàgina web fiable que mai m’ha portat problemes.

Per a consultes bibliogràfiques utilitzo la web del CRAI majoritàriament i sovint Dialnet o Google Scholar, que crec que són les més bàsiques. El Cervantes Virtual també té un bon catàleg d’estudis i fins i tot obres completes i és una bona opció. 

Moltes gràcies, Mónica!

Publicat dins de Territori lector | Etiquetat com a , , ,

Juan Vernet traduït al turc


El 26 de setembre es farà la presentació a la Universitat de Barcelona de la traducció al turc de l’obra de Juan Vernet, Lo que Europa debe al Islam, realitzada per Nesrin Karavar (19 h, Sala de professors, Ed. Josep Carner).

Per aquest motiu, hem organitzat una mostra bibliogràfica d’acompanyament formada per materials seleccionats del nostre fons, de les biblioteques de Leonor Martínez i de Juan Vernet i de la Secció d’Estudis Àrabs i Islàmics. Les temàtiques exposades intenten evidenciar la importància de la traducció per facilitar l’intercanvi cultural, i el lligam de Juan Vernet amb Turquia i el Món islàmic.

La mostra es troba disposada en les vitrines ubicades a la Sala Pifarrer del CRAI Biblioteca de Lletres.

Programa:

Publicat dins de Activitats culturals | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

150 anys de la taula periòdica

Aquesta tardor, el CRAI Biblioteca de Lletres acollirà una exposició que formarà part de les activitats programades amb motiu dels 150 anys del naixement de la taula periòdica i que oferirà una visió de la taula periòdica més enllà dels elements. Properament us informarem de tots els detalls.

Mentrestant, us convidem a veure el primer capítol de la sèrie de divulgació audiovisual  “Desxifrant la taula periòdica” que acaba de presentar la Universitat de Barcelona:

150 anys de la taula periòdica: l’inventari còsmic.

Si us interessa el tema, us recomanem una visita a l’exposició organitzada pel CRAI Biblioteca de Física i Química, Històries ocultes dels elements, que disposa d’una versió virtual.

I aquí us deixem un episodi de Ciència animada dedicat a la taula periòdica:

 

Publicat dins de Activitats culturals | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Vine i coneix la teva biblioteca!

Si comenceu a la Facultat de Filologia aquest curs 2019-2020, us animem a que vingueu conèixer el CRAI Biblioteca de Lletres.

A banda de les presentacions sobre els serveis del CRAI que farem directament a les aules d’algunes assignatures comunes, us oferim aquesta formació ràpida, que es durà a terme tots els dies a biblioteca, a les 12 i a les 18 h. Us hi esperem!

Publicat dins de Avisos de la biblioteca, Biblioteques | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Manuscrit del “Diccionario” de Josep Balari i Jovany

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El CRAI Biblioteca de Lletres continua la feina de divulgació del llegat històric d’un dels més destacats filòlegs catalans del segle XIX, Josep Balari i Jovany (1844-1904). Balari va ser professor de la Universitat de Barcelona, a la càtedra de llengua grega, durant més de vint anys.

El manuscrit que presentem avui va ser un importat intent per desenvolupar la cultura catalana. En aquells anys de la renaixença diferents personalitats treballaven per sistematitzar el català, com Antoni Maria Alcover amb el seu “Diccionari català-valencià-balear” o Pompeu Fabra amb la “Gramàtica catalana”.

La biblioteca ha catalogat les fitxes manuscrites del Diccionari Balari, inventari lexicogràfic de la llengua catalana, que el professor va recollir durant anys amb definicions i citacions de paraules catalanes i el seu equivalent en castellà i que van ser endreçades, organitzades i completades pel professor Manuel de Montoliu amb la intenció de publicar-les. De fet, la Universitat de Barcelona va publicar 8 fascicles fins a la paraula “Gutaperxa”.

La feina realitzada a la biblioteca ha consistit, en primer lloc, en veure què era el que teníem exactament a les nostres mans i contrastar la part manuscrita amb l’obra publicada. El material es va rebre en forma de sobres amb fulls una mica desendreçats i empolsats, i per això la primera part de la feina ha consistit en ordenar els fulls per la numeració per fer-nos una idea del contingut. Un cop endreçats i netejats els fulls hem pogut constatar que, malgrat tenir més de 120 anys, es mantenen en un bon estat de conservació. En segon lloc, hem contrastat el manuscrit amb l’obra publicada i es pot veure que el manuscrit conté prop de la totalitat de la part publicada.

Finalment, s’ha col·locat el material en carpetes especials lliures d’àcid i amb un nivell òptim de pH per no afectar els fulls i les fitxes. Les carpetes s’han emmagatzemat en caixes de conservació tancades per evitar el desgast del manuscrit.

Un cop enllestida tota la feina física relativa al manuscrit, només quedava la seva catalogació. L’objectiu ha estat fer-ne una descripció molt acurada i concisa, de forma que tot aquell que vulgui accedir-hi es pugui fer una idea precisa del que conté. Per fer tota aquesta feina ha resultat bàsic l’accés als estudis elaborats pel Dr. Pere Quetglas, especialista en l’obra de Josep Balari.

Esperem que aquesta “joia” bibliogràfica sigui del vostre interès.

Guillermo Nicolás Leborán Fernández

Publicat dins de Avisos de la biblioteca, catàlegs, diccionaris i enciclopèdies, Lingüística i llengües | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Completa i comparteix el perfil d’ORCID ID

És molt recomanable que el personal investigador disposi d’un identificador ORCID iD.  La seva utilitat més directa és que proporciona un identificador digital únic i persistent que facilita la distinció inequívoca de la producció científica i evita confusions al voltant dels noms d’autor: noms comuns, canvis de cognom, diferents versions en la signatura dels treballs al llarg del temps, ús de diferents alfabets, etc.

Un altre dels seus avantatges és que crea una pàgina personal, a mode de currículum vitae digital, que podem editar i enllaçar amb diferents sistemes d’informació (bases de dades, sistemes de gestió de la recerca i de presentació de manuscrits per a la publicació, etc.).

Exemple: ORCID iD iconhttps://orcid.org/0000-0002-1825-0097

Per treure’n el màxim profit, no ens hem de limitar a crear el registre a la plataforma i obtenir l’identificador, sinó fer-hi el pas següent i completar el perfil, incorporar la nostra producció de recerca i connectar el registre amb bases de dades o serveis (Scopus, Crossref, Publons…) per obtenir l’atribució de l’autoria de publicacions o d’altres activitats de recerca.

A continuació, us oferim unes guies ràpides que us ajudaran a completar el perfil i a afegir-hi obres:

Un cop tinguem el registre complet, si incloem l’identificador ORCID a la nostra signatura del correu electrònic, als perfils de les xarxes i en altres documents o presentacions estarem donant visibilitat i facilitant l’accés a la nostra recerca.

Trobareu més informació sobre aquest tema a la pàgina del CRAI: Informació sobre els identificadors per a investigadors.

Publicat dins de Recursos web, Referència | Etiquetat com a , | 1 comentari

Mostra bibliogràfica sobre la biblioteca de Carles Miralles

Sí. El llegat de Carles Miralles (1944-2015), la seva biblioteca, ja està disponible. I ho celebrem presentant-vos el fons, què ens aporta a tots plegats i qui fou l’home que hi ha rere tots aquests documents, en Carles Miralles.

A la notícia (amb data 29/09/2014) de la presentació del llibre d’homenatge a Carles Miralles, Som per mirar, es llegeix aquesta nota biogràfica:

Carles Miralles (Barcelona, 1944), catedràtic de Filologia Grega de la UB, hel·lenista i poeta, es va donar a conèixer l’any 1965 amb La terra humida, i el 1967 va guanyar el Premi Salvat-Papasseit amb On m’he fet home. No va tornar a publicar fins al 1981, any en què van aparèixer Camí dels arbres i de tu i Per fi la tortuga. El 1990, va sortir a la llum La mà de l’arquer, que va obtenir el Premi Nacional de Poesia, i el 1995, La ciutat dels plàtans. En el volum D’aspra dolcesa. Poesia 1963-2001, publicat l’any 2002, Miralles va aplegar i revisar la seva obra poètica apareguda fins aleshores. El 2010, va rebre el Premi de la Crítica Literària en llengua catalana amb L’ombra dels dies roja (2009). És autor, també, de l’obra narrativa Escrit a la finestra. Com a filòleg ha publicat Lectura de les «Elegies de Bierville» de Carles Riba (1978; Premi IEC – Josep Carner l’any 1980), Sobre Foix (1993; Premi Crítica Serra d’Or d’assaig l’any 1994), Homer (2005), Sobre Riba (2007) i Sobre Espriu (2013). Ha traduït al català obres de Xenofont i Heròdot, ha tingut cura de la introducció i l’edició de les tragèdies d’Eurípides i Sòfocles, i ha participat en la redacció de la Història de la literatura catalana d’Ariel. Ha estat col·laborador habitual al diari Avui, així com en les publicacions Ítaca, El Pont, Serra d’Or, Els Marges, Faventia, Reduccions, Nous Horitzons, Quimera i Arbor. És membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics.

Al pròleg de l’obra Eulàlia : estudis i notes de literatura catalana, Carles Miralles es presenta d’aquesta forma:

Professional de la filologia clàssica, i més concretament hel·lenista, catedràtic de la Universitat de Barcelona, m’he dedicat de diverses maneres, des de les classes fins a algunes publicacions i conferències, a l’estudi de diverses literatures, a més de la grega i de la llatina, sovint des de la perspectiva de la literatura comparada, i especialment, com potser ja era d’esperar, de la tradició clàssica.

Entre les literatures que no són la grega, he estudiat amb dedicació més constant la catalana, i espero poder dedicar-m’hi encara en el futur. En primer lloc, i senzillament, perquè trobo que és una literatura important i perquè m’interessa; senzillament però no únicament, al  capdavall, la meva és una generació que en un  moment determinat considerà un deure el coneixement que li havia estat sistemàticament negat del propi passat, de la pròpia literatura, sobretot, en el meu cas, en el d’una persona tocada des de ben jove d’inquietuds literàries, així en dèiem aleshores.

Aquest mateix text se cita a Argenter i Giralt, Joan Albert (2017). Carles Miralles: una llengua de cultura, una cultura de llengua. En: Carles Miralles i Solà : sessió en memòria. IEC, 2017.

La selecció que us presentem en aquesta mostra és gairebé tot el llegat rebut, que es troba catalogat amb la nota pública: Biblioteca Carles Miralles. Les separates i els fullets s’han inventariat en un sol document: Miralles : recull de separates i fullets 1965-2014.

La donació no suposa, ni molt menys, tota la seva biblioteca personal. Es tracta, fonamentalment, de la biblioteca de l’hel·lenista. Ho veureu clar amb una dada: dels 2415 exemplars que la formen (llibres, tesis, títols de revistes i separates), 659 estan identificats i disponibles a la Secció de Grec de Lletres. Tingueu present que la nostra biblioteca ja disposava d’un important fons d’obres de poesia, crítica literària, traducció, etc., donades per Carles Miralles, moltes amb dedicatòries autògrafes.

Podem afegir altres dades curioses sobre el fons: sense comptar-hi les separates, 2058 volums són posteriors a 1950, el castellà és la llengua més comú (596 ítems) seguit de l’italià (530) Entre grec antic i modern sumen 168 exemplars. Majoritàriament són publicats a Catalunya (397 exemplars), a la resta de l’estat (434) i especialment a Itàlia. Com es pot veure, parlem d’un fons modern, altament especialitzat i amb una bona presència d’hel·lenisme italià.

La  mostra que us presentem es divideix en quatre blocs temàtics: 1. El poeta, 2. L’hel·lenista , 3. El crític literari (i la literatura catalana) i 4. El seu llegat bibliogràfic.

La trobareu, fins el 30 de setembre, a les vitrines d’entrada del CRAI Biblioteca de Lletres. També a la Secció de Grec de la biblioteca, on els títols de la donació duen la nota FONS CARLES MIRALLES, hi ha exposades obres seves.

Deixeu-me acabar agraint a la família Miralles (Carmina, Laia i Roger) tota l’ajuda rebuda, les facilitats donades i l’amistat regalada.

Josep Turiel

Publicat dins de Activitats culturals, Exposicions, Lingüística i llengües, Literatura | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari