Bloc de Lletres

Sí. El llegat de Carles Miralles (1944-2015), la seva biblioteca, ja està disponible. I ho celebrem presentant-vos el fons, què ens aporta a tots plegats i qui fou l’home que hi ha rere tots aquests documents, en Carles Miralles.

A la notícia (amb data 29/09/2014) de la presentació del llibre d’homenatge a Carles Miralles, Som per mirar, es llegeix aquesta nota biogràfica:

Carles Miralles (Barcelona, 1944), catedràtic de Filologia Grega de la UB, hel·lenista i poeta, es va donar a conèixer l’any 1965 amb La terra humida, i el 1967 va guanyar el Premi Salvat-Papasseit amb On m’he fet home. No va tornar a publicar fins al 1981, any en què van aparèixer Camí dels arbres i de tu i Per fi la tortuga. El 1990, va sortir a la llum La mà de l’arquer, que va obtenir el Premi Nacional de Poesia, i el 1995, La ciutat dels plàtans. En el volum D’aspra dolcesa. Poesia 1963-2001, publicat l’any 2002, Miralles va aplegar i revisar la seva obra poètica apareguda fins aleshores. El 2010, va rebre el Premi de la Crítica Literària en llengua catalana amb L’ombra dels dies roja (2009). És autor, també, de l’obra narrativa Escrit a la finestra. Com a filòleg ha publicat Lectura de les «Elegies de Bierville» de Carles Riba (1978; Premi IEC – Josep Carner l’any 1980), Sobre Foix (1993; Premi Crítica Serra d’Or d’assaig l’any 1994), Homer (2005), Sobre Riba (2007) i Sobre Espriu (2013). Ha traduït al català obres de Xenofont i Heròdot, ha tingut cura de la introducció i l’edició de les tragèdies d’Eurípides i Sòfocles, i ha participat en la redacció de la Història de la literatura catalana d’Ariel. Ha estat col·laborador habitual al diari Avui, així com en les publicacions Ítaca, El Pont, Serra d’Or, Els Marges, Faventia, Reduccions, Nous Horitzons, Quimera i Arbor. És membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics.

Al pròleg de l’obra Eulàlia : estudis i notes de literatura catalana, Carles Miralles es presenta d’aquesta forma:

Professional de la filologia clàssica, i més concretament hel·lenista, catedràtic de la Universitat de Barcelona, m’he dedicat de diverses maneres, des de les classes fins a algunes publicacions i conferències, a l’estudi de diverses literatures, a més de la grega i de la llatina, sovint des de la perspectiva de la literatura comparada, i especialment, com potser ja era d’esperar, de la tradició clàssica.

Entre les literatures que no són la grega, he estudiat amb dedicació més constant la catalana, i espero poder dedicar-m’hi encara en el futur. En primer lloc, i senzillament, perquè trobo que és una literatura important i perquè m’interessa; senzillament però no únicament, al  capdavall, la meva és una generació que en un  moment determinat considerà un deure el coneixement que li havia estat sistemàticament negat del propi passat, de la pròpia literatura, sobretot, en el meu cas, en el d’una persona tocada des de ben jove d’inquietuds literàries, així en dèiem aleshores.

Aquest mateix text se cita a Argenter i Giralt, Joan Albert (2017). Carles Miralles: una llengua de cultura, una cultura de llengua. En: Carles Miralles i Solà : sessió en memòria. IEC, 2017.

La selecció que us presentem en aquesta mostra és gairebé tot el llegat rebut, que es troba catalogat amb la nota pública: Biblioteca Carles Miralles. Les separates i els fullets s’han inventariat en un sol document: Miralles : recull de separates i fullets 1965-2014.

La donació no suposa, ni molt menys, tota la seva biblioteca personal. Es tracta, fonamentalment, de la biblioteca de l’hel·lenista. Ho veureu clar amb una dada: dels 2415 exemplars que la formen (llibres, tesis, títols de revistes i separates), 659 estan identificats i disponibles a la Secció de Grec de Lletres. Tingueu present que la nostra biblioteca ja disposava d’un important fons d’obres de poesia, crítica literària, traducció, etc., donades per Carles Miralles, moltes amb dedicatòries autògrafes.

Podem afegir altres dades curioses sobre el fons: sense comptar-hi les separates, 2058 volums són posteriors a 1950, el castellà és la llengua més comú (596 ítems) seguit de l’italià (530) Entre grec antic i modern sumen 168 exemplars. Majoritàriament són publicats a Catalunya (397 exemplars), a la resta de l’estat (434) i especialment a Itàlia. Com es pot veure, parlem d’un fons modern, altament especialitzat i amb una bona presència d’hel·lenisme italià.

La  mostra que us presentem es divideix en quatre blocs temàtics: 1. El poeta, 2. L’hel·lenista , 3. El crític literari (i la literatura catalana) i 4. El seu llegat bibliogràfic.

La trobareu, fins el 30 de setembre, a les vitrines d’entrada del CRAI Biblioteca de Lletres. També a la Secció de Grec de la biblioteca, on els títols de la donació duen la nota FONS CARLES MIRALLES, hi ha exposades obres seves.

Deixeu-me acabar agraint a la família Miralles (Carmina, Laia i Roger) tota l’ajuda rebuda, les facilitats donades i l’amistat regalada.

Josep Turiel