Exposició: 40 anys del Laboratori de Fonètica

El Laboratori de Fonètica de la Universitat de Barcelona, que aquest any celebra els seus 40 anys, és el laboratori universitari de fonètica més antic de l’estat. Per celebrar aquest esdeveniment us presentem l’exposició XL Aniversari del Laboratori de Fonètica. 

La mostra, que podeu visitar al CRAI Biblioteca de Lletres fins el 28 de juny, es desenvolupa en dos espais expositius:

Vitrines exteriors, on hi podeu trobar:

– La revista del Laboratori.

– Una petita mostra de la producció d’especialitat dels seus investigadors.

– Fitxes il·lustratives sobre alguns dels aparells que s’utilitzen o s’han utilitzat per mesurar i teoritzar amb els resultats.

– Làmines del llibre en fitxes Album Phonetique, de Georges Straka, que intenten donar una imatge més gràfica de la fonètica com a ciència experimental i aplicada.

Sala de referència:

Instrumental que es remunta en alguns casos als inicis del laboratori i que ha deixat una petjada en la manera de treballar, tot i que en molts casos hagin estat ja superats per una tecnologia més eficient.

– Magnetòfon model X-2000R de la Marca TEAC de 1984.

– Sonògraf model Sona-Graph 6061B de la marca Kay Elemetrics de 1968.

– Sonògraf digital de la marca Sona-Graph 7800 de la marca Kay-Elemetrics de 1982.

També trobareu una vitrina amb alguns instruments de dimensions més petites però no per això menys importants:

– Maqueta de l’estructura de l’orella (1976).

– Micròfon i alimentador (196?).

– Diapasó (1985).

– Placa de la segona seu del Laboratori (1983).

– Gravadora i cinta de casset (1989).

L’exposició virtual complementària us permetrà conèixer una mica més a fons el Laboratori de Fonètica, fent un recorregut per la seva història, els seus instruments i intentant fer visible l’aplicabilitat de la fonètica en totes les seves variants i la seva utilitat en la nostra vida quotidiana.

Es farà un acte d’inauguració el dijous 23 de maig a les 11 h. Comptarà amb la presència del degà de la Facultat de Filologia, Dr. Javier Velaza i el vicedegà de Recerca i Relacions Internacionals, Dr. Josep Solervicens.

Publicat dins de Activitats culturals, Exposicions, Lingüística i llengües | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Día das Letras Galegas 2019: Antonio Fraguas Fraguas

Des de l’any 1963 la Real Academia Galega celebra cada 17 de maig el Día das Letras Galegas, que enguany homenatja la figura d’Antonio Fraguas Fraguas (1905-1999). Fraguas defensà la validesa de la llengua gallega per abordar qualsevol àrea del coneixement i estudià la realitat cultural del seu entorn des de diferents àmbits, incloent-hi la història, la geografia, l’art i l’etnografia de Galícia.

La Secció d’Estudis Gallecs i Portuguesos de la Universitat de Barcelona i el CRAI Biblioteca de Lletres organitzen amb motiu del Día das Letras Galegas una mostra bibliogràfica sobre Antonio Fraguas, que es pot visitar fins el 31 de maig a la Secció Central de la biblioteca i que inclou material gràfic proporcionat per la Xunta de Galicia.

Publicat dins de Exposicions | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Una guia dels segells del CRAI Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona

Al llarg dels anys de funcionament de la biblioteca són molts els segells que s’han fet servir per marcar, tant els llibres i altres materials que formen part de les nostres col·leccions, com altres documents generats en les gestions internes que es duen a terme en el nostre dia a dia.

Tot seguit us mostrem una petita recopilació de tots aquells que hem pogut recuperar, classificats segons les diferents funcions:

  1. Segells per marcar la data.

Es feien servir, principalment, per indicar la data de retorn del material prestat o la data d’entrada d’un document a la biblioteca. D’aquesta tipologia se’n conserven quatre models, que podeu veure a continuació.

El primer, permetia datar fins el 31 de desembre de 1999, el segon de l’1 de gener de 1987 al 31 de desembre de 1998, el tercer de l’1 de gener de 1986 al 31 de desembre de 1997 i l’últim, de l’1 de gener de 1994 al 31 de desembre de 2005.

2. Segells de la Biblioteca, de diferents departaments o seminaris de la Facultat de Filologia i de persones que han realitzat donatius.

L’actual Biblioteca de Lletres, ubicada a la plaça Universitat, s’anomenava Biblioteca General fins l’any 1985. Aquest mateix any, es van aprovar els Estatuts de la Universitat de Barcelona on es definia una nova estructura de la biblioteca i es creaven àrees tècniques de gestió i processament i àrees d’especialització (article 56) . Des d’aquell moment, va passar denominar-se Àrea General i de Referència, tal i com es pot veure en els dos segells de la primera columna de la següent imatge. Aquest nom es va mantenir fins el 1997.

L’any 1997 es va dur a terme la fusió entre el fons de l’Àrea General i de Referència i el de de Filologia, que fins aquell moment es trobava dispers en diferents departaments de la Facultat. D’aquesta fusió va néixer la nova Àrea de Lletres, tal i com es pot veure al segon segell. Fins aleshores, la Secció de Filologia havia estat adscrita a l’Àrea d’Humanitats, com s’aprecia en el tercer segell.

El quart segell de la imatge superior correspon a un dels departaments de la Facultat de Filologia, en concret el Departamento de Lengua y Literatura Inglesa i el cinquè al Seminari de Llengües Romàniques de la mateixa facultat.

Els dos darrers corresponen a segells de donatius: del Dr. Phil. Werner Kluxen (que apareix en la relació de donants del CRAI) i de Rudolf Grewe, especialista en gastronomia i estudis de l’alimentació, que va llegar a la Universitat de Barcelona la seva biblioteca de cuina l’any 1997. Va ser a partir d’aquest donatiu que es va crear el fons bibliogràfic Grewe[1], una col·lecció del CRAI especialitzada en alimentació i gastronomia.

3. Segells emprats en les diferents serveis que ofereix la Biblioteca

Es tracta de segells que servien per identificar cadascun dels serveis de la Biblioteca. En la següent imatge podem veure, d’esquerra a dreta, el de l’antic Servei d’Informació Bibliogràfica de l’Àrea General i de Referència, el del Servei de Préstec Interbibliotecari, el del Servei de Publicacions Periòdiques, i els dos darrers, del Servei de Préstec.

4. Segells de processos interns de gestió.

Són segells que es feien servir per desenvolupar tasques internes. Els segells de la imatge següent indiquen, d’esquerra a dreta: “Compte de Compensació”, “Enquadernar”, “Pendent”, “Exclòs de préstec”, “Recompte”, “Procedencia del Servicio de Depósito Legal”, “Cervera” i “Exemplar desafectat”.

El 1842, any en que la universitat es va restablir a Barcelona després de la seva etapa a Cervera[2], la biblioteca es va inaugurar com a biblioteca pública i universitària. Aquesta realitat responia al fet de l’aprovació de dues reials ordres. Una, de l’any 1835, preceptuava la formació de biblioteques públiques provincials amb els llibres procedents dels convents desamortitzats. L’altra, del 22 setembre 1838, establia que les biblioteques públiques havien d’estar a càrrec de les universitàries.

Per aquest motiu, des de llavors i fins el 1992, va funcionar com a biblioteca pública i provincial, receptora de Dipòsit Legal de la Província de Barcelona des de 1959. Durant tot aquest període, com veurem a continuació amb els segells de propietat, el nom de la biblioteca va canviar diversos cops (incloent-hi el d’Universitat Autònoma de Barcelona en el període previ a la Guerra Civil).

5. Segells de propietat

La marca de propietat és el segell que ens identifica com a posseïdors d’un ítem i permet diferenciar-lo d’altres fons. S’aplica a tots els documents acceptats a les nostres col·leccions per dos motius. Primer, per motius de seguretat i, segon, pel seguiment de la procedència de les col·leccions. Quan s’intenta datar un llibre antic els segells de biblioteca poden resultar molt útils per indicar com i quan aquest es va adquirir. No és cap novetat el nostre fons antic n’és ple de marques diverses que identifiquen els posseïdors o els impressors, per exemple.

Pel que fa a les diferent denominacions que ha tingut la biblioteca, a continuació us mostrem segells que hem recopilat al llarg de la nostra història, classificats atenent les diferents nomenclatures.

5.1. Període de la Universitat Autònoma de Barcelona

Durant l’etapa de la Segona República, es va atorgar l’autonomia a la Universitat de Barcelona. Al llarg d’aquesta etapa, entre 1933 i 1939[3], en què la responsabilitat del seu govern estava en mans del Patronat, s’anomenà Universitat Autònoma de Barcelona.

En aquest període els segells que s’utilitzen són els següents, amb el nom llatí de Bibliotheca Universitatis Barcinonensis.

5.2. Període franquista

Durant la dictadura es va revocar l’autonomia universitària i el castellà s’imposa com a llengua a la universitat. Durant aquest període la biblioteca tingué tres nomenclatures diferents, corresponents a diferents períodes:

  • Durant la dècada dels anys 40 s’usa el nom de Biblioteca de la Universidad de Barcelona i es van fer servir dos segells diferents.

Al primer hi apareix l’escut que havia distingit la Universitat de Cervera[4], amb la divisa “Mirabilis facta est scientia tua ex me” (La teva ciència es torna admirable partint de mi) i una imatge de la Puríssima envoltada una corona de llorer, tot rematat per la corona reial. Aquest escut va ésser recuperat l’any 1939 per la voluntat del regim de “acomodar sus enseñanzas a las del dogma y de la moral catòlica”[5]

El segon, amb els blasons de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i les Illes, recupera l’escut incorporat a la UB al segle XIX[6]. Incloïa la figura de Minerva, deessa grega de la saviesa, i la llegenda “Perfundet omnia luce”.

  • Des de finals de la dècada dels anys 50 i durant els 60, la biblioteca adopta el nom de Biblioteca Universitaria de Barcelona, tal i com es pot veure al següent segell.

  • Durant la dècada dels 70 i inicis dels 80 va adoptar la nomenclatura de Biblioteca Provincial y Universitaria.

5.3. Democràcia

A la primera etapa de la democràcia, fins a finals de la dècada de 1980, el nom de la biblioteca va canviar a Biblioteca Pública i Universitària, amb la recuperació del català com a llengua universitària.

No va ser fins l’any 1988 que adopta la seva gairebé darrera nomenclatura, la de Biblioteca de la Universitat de Barcelona, que es va fer servir fins el 2004.

Des de 2004 i fins a l’actualitat, la biblioteca passa a ser CRAI, Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona, davant la necessitat adaptar-se al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i a l’Espai Europeu de Recerca (ERA). Integra, des d’ençà, els serveis de biblioteca, suport a la docència i suport a la recerca.

Cristina González Mañà

Notes

[1] Actualment dipositat al Campus d’Alimentació i Nutrició de Torribera.

[2] https://www.ub.edu/web/ub/ca/universitat/coneix_la_ub/historia/1835-1859/1835-1859.html

 

[3] https://www.ub.edu/web/ub/ca/universitat/coneix_la_ub/historia/1900-1939/1900-1939.html

[4] https://www.ub.edu/web/ub/ca/universitat/coneix_la_ub/historia/1717-1835/1717-1835.html

[5] Article 3 de la Ley de ordenación Universitaria del 29 de juliol de 1943.

[6] http://www.ub.edu/museuvirtual/visitavirtualEH/index.php/es/conoce-la-universidad-de-barcelona/historia-de-la-universidad-de-barcelona/libertas-perfundet-omnia-luce/263-el-escudo-en-el-siglo-xi

Publicat dins de Biblioteques | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Noves adquisicions de Lletres (abril 2019)

La selecció de novetats de recent publicació arribades al CRAI Biblioteca de Lletres durant el mes d’abril ja es pot fullejar a Pinterest i a Youtube.

Al llistat complet de les noves incorporacions destaquen les obres sobre literatura i cultura d’Austràlia, gràcies al donatiu de la professora Susan Ballyn, fundadora i directora honorària del Centre d’Estudis Australians i Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Publicat dins de Avisos de la biblioteca | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Bibliotheca Teubneriana Latina (BTL) Online

El CRAI de la Universitat de Barcelona disposa de la consulta en període de prova a la Bibliotheca Teubneriana Latina a través de l’editorial De Gruyter.

Aquest recurs proporciona accés electrònic a totes les obres llatines publicades a la col·lecció Bibliotheca Teubneriana, que van des de l’antiguitat fins a textos medievals i neo-llatins, actualitzant-se anualment amb les noves obres publicades.

L’avantatge d’un producte com aquest es troba en les seves eines de cerca, que permeten fer cerques simples per paraules o frases i cerques avançades per autor, títol, segle, període o gènere. Es pot buscar pel codi TLL (sigles o acrònims utilitzats en el Thesaurus Linguae Latinae) i el LLA, els números de referència utilitzats al Handbuch der lateinischen Literatur der Antike per a autors o grups d’autors.

Accés: pàgina de productes electrònics en prova fins el 28 de juny de 2019.

Us recordem que podeu accedir també al Thesaurus Linguae Latinae (TLL) en prova fins el 30 de juny de 2019.

Publicat dins de Avisos de la biblioteca, Bases de dades, Lingüística i llengües, Literatura, Recursos electrònics, Referència | Etiquetat com a , | 1 comentari

Novetats a la Guia TFG: estil APA i test sobre plagi

Portada Guia TFG

Us comuniquem les darreres incorporacions a la Guia TFG de Lletres.

Full informatiu amb exemples sobre el format de les citacions dins el text i les referències bibliogràfiques segons l’estil APA:

Citacions i referències bibliogràfiques – Estil APA 6a ed.

Citas y referencias bibliográficas – Estilo APA 6a ed.

 

 

Test: És plagi?   |  ¿Es plagio?

Publicat dins de Avisos de la biblioteca, Referència | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Exposicició: “Los Libros de Suertes”

Us presentem aquesta exposició dedicada a “Los Libros de Suertes” com a part de les activitats que realitza el CRAI Biblioteca de Lletres per Sant Jordi, juntament amb el concurs ¿Has leído el Quijote? organitzat pel Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació de la Facultat de Filologia de la UB.

Però, què son els llibres de sorts o de fortuna? Són llibres d’entreteniment de cort amb els quals jugaven els cortesans, per fer consultes sobre algun aspecte concret del futur, seguint les instruccions i acceptant les limitacions pel que fa al tipus de preguntes que s’hi podien fer, que variaven segons la versió.

Entre els primers d’aquests tipus d’obres tenim la de Lorenzo Spirito, Libro del juego de las suertes, que crearà una tradició de llibres de sorts i la derivació en diferents versions amb possibilitats i formats diversos:

El Libro de las suertes es un divertido juego cortesano del siglo XVI, aunque fue creado a fines del XV, en 1482, por el perugino Lorenzo Spirito. Jugando a averiguar el futuro, se puede llegar a saber si la persona amada va a corresponder con el engaño o la fidelidad, si la fortuna está a punto de regalar riquezas o si se conseguirá lo que tanto se desea. [Los Libros de Suertes – exposició virtual]

L’exposició, que es troba a les vitrines interiors de la biblioteca, segueix aquest itinerari:

  1. Edició italiana i edició valenciana del llibre. Una introducció al concepte de sort, fortuna i endevinació.
  2. Una introducció a l’interès per l’endevinació i els jocs d’atzar al món.
  3. Diferents versions del Libro de las suertes i bibliografia sobre el tema.
  4. El Libro de las suertes en la literatura i el procés inquisitorial: el registre dels llibres prohibits.
  5. El tarot de Don Quijote de Yolanda Ramírez Michel inspirat en l’obra de Miguel de Cervantes i dissenyat seguint l’estructura dels arcans majors del Tarot de Marsella pel que fa a la representació de les cartes. És un joc també de preguntes que el participant pot fer sobre un aspecte concret del seu futur. Us deixem el vídeo de la conferència de presentació del tarot:

La mostra estarà disponible fins al 16 de maig, el mateix dia en que se celebrarà el concurs ¿Has leído el Quijote? i la conferència de Rosa Navarro Durán: “Un juego prohibido: los Libros de suertes ¿Quiere usted jugar?” (10:30 a l’aula Capella de la Facultat de Filologia). Us convidem a assistir-hi!

Volem agrair la col·laboració desinteressada i la total disponibilitat de Rosa Navarro en la confecció dels textos de l’exposició virtual i en tots els aclariments que ens ha fet per tal de poder il·lustrar amb claredat la singularitat d’aquest tipus de materials. Agraïm també a Yolanda Ramírez Michel la seva col·laboració i el donatiu de la seva obra al CRAI Biblioteca de Lletres. Les dues han estat una font d’inspiració per aquesta exposició.

Publicat dins de Activitats culturals, Exposicions, Literatura | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Mostra bibliogràfica itinerant: #noemratllis

Presentem una mostra bibliogràfica que és una actuació més de la campanya #noemratllis, i que té com a objectiu sensibilitzar i conscienciar sobre la importància de respectar el fons bibliogràfic. Un fons que és de tots i que mantenim i fem créixer per tal de donar suport a la comunitat universitària i a la societat en general.

La mostra il·lustra el mal ús que se’n fa dels llibres: documents ratllats, tacats, amb notes al marge, trencats, perduts, “tunejats”, amb comentaris de valoració de l’obra, amb dibuixos, etc. En la recollida dels materials exposats han participat diferents biblioteques del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La mostra comença el 23 d’abril, amb motiu de la Diada de Sant Jordi, i romandrà disponible fins al 16 de maig al CRAI Biblioteca de Lletres, per passar posteriorment per les diferents biblioteques del CRAI.

Al material malmès, cal afegir el material robat i també els llibres prestats i no retornats. Els mitjans informen periòdicament sobre el perjudici econòmic que representen pel Sistema de Lectura Pública aquests actes incívics. El 2013, en una informació de TV3 es deia que “la xarxa de biblioteques de la ciutat ha calculat que li falten almenys 59.000 documents, per un valor de 700.000 euros”. Altres mitjans s’han fet ressò dels robatoris al CRAI Filosofia Geografia i Història, de la recuperació de fons patrimonial de la Biblioteca Pública Arús i de llibres no retornats o robats a altres biblioteques de la xarxa pública.

Sebastià Benassar deia a Vilaweb el passat 02.01.2019 en un article titulat Lladres de llibres, adeu al romanticisme:

Els lladres de llibres de Barcelona no tenen res de romàntic. Com a mínim els que s’hi dediquen a l’engròs tant a biblioteques com a llibreries. Fora dels paràmetres que els equiparen tot sovint a pobres escriptors joves sense recursos i amb moltes ganes d’escriure o a àvides lectores que no poden esperar a satisfer els seus impulsos, la majoria de lladres de llibres que operen a la capital de Catalunya ho fan per encàrrec o per pura subsistència i sol ser gent amb un historial delictiu prou ample en el món dels furts i amb uns nivells econòmics i ensems culturals força baixos.

El mateix Benassar comenta en el seu article que alguns lladres podrien estar actuant per encàrrec: són selectius, fan seves edicions esgotades o molt noves i de temàtiques concretes, etc. A les biblioteques universitàries i a les públiques voldríem que tot allò que s’ha adquirit amb diners públics continuï sent de tothom per sempre, que com a molt es faci malbé per l’ús, però que no acabi mai en mans privades.

Publicat dins de Activitats culturals, Biblioteques, Exposicions | Etiquetat com a , | 3 comentaris

Horaris de Setmana Santa 2019 al CRAI Biblioteca de Lletres

Horaris especials de Pasqua 2019

El període de tancament de tots els CRAI Biblioteques i Unitats del CRAI durant les vacances de Setmana Santa, serà del 18 al 22 d’abril (ambdós inclosos).

  • Pàgina d’horaris del CRAI UB.
  • Informació sobre el préstec especial de Setmana Santa 2019.
Publicat dins de Avisos de la biblioteca | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Concurs: ¿Has leído el Quijote? (3a edició)

El Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació de la Facultat de Filologia ha organitzat pel proper 16 de maig, la tercera edició del concurs¿Has leído el Quijote?”, que posa a prova els coneixements dels participants sobre la novel·la de Miguel de Cervantes, El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha.

Aquesta activitat s’acompanyarà d’un recital poètic de passatges d’aquesta obra i d’una conferència, “Un juego prohibido: los Libros de suertes ¿Quiere usted jugar?”, a càrrec de la catedràtica de Literatura Espanyola de la Universitat de Barcelona, Rosa Navarro.

Per anar escalfant motors i celebrar al mateix temps la diada de Sant Jordi, us avancem que el CRAI Biblioteca de Lletres inaugurarà, el proper 23 d’abril, l’exposició “Los Libros de suertes“, sobre la qual us informarem amb més detall properament.

El període d’inscripció al concurs ja s’ha obert (8 d’abril – 10 de maig). Consulteu les bases i animeu-vos a participar!

Publicat dins de Activitats culturals, Avisos de la biblioteca, Exposicions | Etiquetat com a , , , | 1 comentari