L’Edifici Iaqubian real sobre el qual es basa el llibre que us ressenyem avui, va ser construït el 1934 al centre de El Caire per un milionari armeni.
En un principi, l’immoble va ser habitat per personatges de l’antiga classe dominant (anglesos, aristòcrates egipcis i milionaris jueus).  Amb la revolució de Nasser, els membres de la burgesia militar i política van passar a ser els nous ocupants. De mica en mica, els trasters del terrat es van anar convertint en habitatges improvisats pels porters, criats i pagesos nouvinguts a la ciutat.

La novel·la transcorre centrada en aquest habitatge i en les vides dels seus abundants i variats personatges : històries d’amor, d’homosexualitat, de corrupció, fonamentalisme, etc., temes que reflecteixen la diversitat social de la capital egípcia.

Imarat Yaqubian va ser publicat per primer cop a Egipte el 2002, convertint-se en un immediat èxit de vendes que fa fer famós el seu autor. S’ha convertit en la novel·la més llegida al món àrab en els darrers quatre anys, i l’autor més traduït d’Egipte. El 2006 es va adaptar al cinema i la pel·lícula està  protagonitzada pels actors més populars del cinema egipci (podeu veure’n el tràiler a YouTube).

L’autor del llibre, Alaa al Aswani compaginava l’escriptura amb la seva professió de dentista (va tenir consulta a l’edifici Iaqubian), i és col·laborador habitual de nombrosos mitjans de comunicació. Pel seu estil i per la temàtica que tracta, sovint és comparat amb el nobel Naguib Mahfouz. 

Darrerament ha publicat una altra novel·la, Chicago, que ja es pot trobar traduïda al francès, aviat sortirà en anglès, i s’està traduint a altres idiomes.