Això és el que ens proposa l’escriptora Empar Moliner com a mesura radical per a incentivar la lectura. Fa gràcia i tampoc no costa tant d’imaginar-se les llibreries (i per extensió les biblioteques) com a “llocs clandestins com les tavernes a l’època de la llei seca”.
Llegiu-ho des de les pàgines de la revista de Lletres L’Illa, un butlletí gratuït que publica Edicions Bromera, al qual us podeu subscriure i rebre a casa vostra, o llegir-lo en línia des de la web de l’editorial. Aquest darrer número hi porta per exemple una entrevista amb John Banville (autor d’ El mar, Premi Man Booker) i amb l’autor valencià Joan Olivares, un petit dossier sobre la Fira de Frankfurt, i altres informacions sobre les novetats de Bromera.
Crec que la idea li vaig llegir ja a la Carme Riera fa uns anys. I de segur que no és tampoc seva exclusiva (no ho dic com a desmèrit, sinó com a simple suposició factual). Suposo que la reflexió apareix una i altra volta perquè l’escola ha de complir massa feines: ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre, ensenyar a resumir i analitzar, i ensenyar a gaudir… Tot amb el mateix llibre? És complicat, certament…
Bé, el mateix director de la revista L’Illa, Joan Carles Girbés, té publicat un llibre sobre la motivació a la lectura :
“Llegir per a créixer guia pràctica per a fills lectors” (disponible a la biblioteca de Biblioteconomia de la UB). També manté el recomanable bloc ‘Tirant al cap’, com tú Darabuc ja saps bé:
http://tirantalcap.blogspot.com
Al meu parer, Llegir per a créixer és un llibret (per l’extensió ho dic; avui deu ser el meu dia de les aclaracions) clar, senzill, directe i útil per a quan els arbres de les lletres no ens deixen veure el bosc dels llibres. Jo el vaig disfrutar. I a més, amb el plaer afegit d’anar a una biblioteca (en el meu cas, la d’Elx) i trobar una pileta d’ENDU-TE’M I MENJA’M, com si fossin galetes d’Alícia.