La novel·la espanyola de quiosc

Inaugurem una nova exposició bibliogràfica a Lletres:

novel·les de quiosc

La novel·la de quiosc va ser juntament amb la ràdio l’exponent més important a Espanya de la cultura de l’oci durant vàries dècades del segle XX, especialment des dels anys 30 als 60-70. La seva decadència coincidirà amb l’arribada massiva de la TV i de la millora general del nivell de vida del país, que comportarà un nivell cultural superior i noves maneres d’ocupar l’oci.

Els precedents més immediats d’aquesta literatura de quiosc son els fulletons europeus (novel·les editades per entregues periòdiques) i la dime novel (novel·la de 10 centaus) nord-americana, en la qual el reclam del “continuarà” es substitueix pel del la permanència del personatge protagonista.

Les dues modalitats, el fulletó i la novel·leta amb personatge que es repeteix, van tenir a Espanya molt d’èxit a finals del s. XIX i les primeres dècades del s. XX.

Amb el terme ‘novel·la de quiosc’ , excloem altres publicacions de novel·la popular de baix preu i dirigides a un públic ampli, però que tenien una ambició literària (La novela semanal, La novela de hoy, La novela corta, etc.), o bé un objectiu de formació ideològica, com la llibertària Novela ideal. També excloem les publicacions dirigides a un públic infantil o juvenil.

Aquest tipus de novel·la no tenia cap pretensió literària, formativa o intel·lectual. Era un producte industrial impulsat per les editorials, dirigit a les masses amb l’únic propòsit d’entretenir al màxim numero de lectors possible, el nivell cultural dels quals havia de ser forçosament baix.

Veiem les seves principals característiques:

El llenguatge és simple, importa més l’acció que l’estil, va directe al gra. Abunden el tòpic i la frase feta.

Com que el públic a qui van dirigides no li sobra els diners, les novel·les són barates i per tant la impressió i el paper són de baixa qualitat.

D’extensió curta, no acostumen a passar mai de les 100 pàgines. Estan pensades per a ser llegides en trajectes de metro o d’autobús (el lector acostuma a ser urbà) o a estones perdudes. El format anirà reduint-se fins arribar a una mida de butxaca.

Els autors treballen a un ritme frenètic: a novel·la per setmana, molts d’ells. Això fa que els esquemes argumentals es repeteixin i els diàlegs siguin molt previsibles. Aquests autors fan servir diferents pseudònims, sovint noms estrangers amb ressonàncies exòtiques.

Els il·lustradors tenen un gran paper per assegurar l’èxit de les novel·les, anunciant el seu contingut a les cobertes amb dibuixos impactants i coloristes.

En el seu màxim esplendor, l’èxit editorial era espectacular. Setmana darrera setmana es venien de 50.000 a 250.000 exemplars.

Quant als temes, predominen l’acció i l’aventura, amb trames per llegir sense pensar gaire, preferentment situats en ambients exòtics i protagonitzats per herois extraordinaris (destaca el gènere del Far West); l’amor, sense complicacions psicològiques i amb final feliç, destinat principalment al públic femení; i la intriga policíaca.

Com sempre, podeu visitar l’exposició a les vitrines d’entrada de la Biblioteca i als expositors mòbils de les sales de lectura fins començaments de setembre.

Quant a blocdelletres

CRAI Biblioteca de Lletres - Universitat de Barcelona
Aquesta entrada s'ha publicat en Exposicions, Literatura i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a La novel·la espanyola de quiosc

  1. Blocdedret ha dit:

    El mes de febrer vam publicar El professor que escrivia novel·les. Doneu-li un cop d’ull, és ben curiós!:

    http://blocdedret.wordpress.com/2008/02/27/el-professor-que-escrivia-novelles/

    Bones vacances

  2. Emma ha dit:

    Altre lletrat: Francesc González Ledesma: “novelista precoz, se inició escribiendo guiones de cómics para la editorial Bruguera y novelas del Oeste que entrega a un ritmo de una a la semana, bajo el pseudónimo Silver Kane, lo que le proporciona oficio y recursos literarios, además de permitirle costearse la carrera de Derecho” (wikipedia)

  3. blocdelletres ha dit:

    Si que és un cas ben curiós, i pel que veiem amb l’apunt de l’Emma (gràcies!), no és un cas aïllat. Es veu que la carrera de dret obre horitzons.
    Us agraïm el recordatori.

  4. soldevilla ha dit:

    dd

  5. soldevilla ha dit:

    Voldria felicitar-vos per aquesta inicitiva al temps que us voldria recomanar els blogs que estic construïnt sobre novel·la de quiosc i, concretament, sobre un dels grans autors del gènere, Pedro Víctor Debrigode

    http://galanteaventurero.blogspot.com/
    http://peterdebry.blogspot.com/

    Lluitar contra l’oblit d’aquests autors i d’aquest fenomen cultural és tasca complexa i accions com la vostra ajuden a recordar la seva importància

  6. blocdelletres ha dit:

    Gràcies Soldevilla, i felicitats per la tasca que has emprès amb els teus interessants blocs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s