La col·lecció Bernat Metge es fa popular

Arran de l’acord signat entre l’Institut Cambó i Grup 62, els clàssics
grecollatins de la col·lecció Bernat Metge (BM) arribaran als quioscs de tot Catalunya a partir d’aquest mes de gener de 2009. Es tracta, en definitiva, de la publicació d’una cinquantena de títols, en edició bilingüe, de la mítica col·lecció a un preu raonable, que oscil·larà entre 10 i 15 euros. Sens dubte, una bona notícia per a tots aquells amants de la cultura de Grècia i Roma, molts del quals s’han passat moltes hores de la seva vida recorrent llibreries de vell per trobar algun d’aquests títols, fa temps descatalogats, impulsats pel desig de llegir i posseir magnífiques obres de creació imperibles.

BM

Els llibres que ara es posen a la venda conformen una selecció i són edicions facsimilars dels títols històrics de la col·lecció. Enquadernats en tela, com els antics, no s’hi ha afegit res de nou al text original ni a la traducció. Per tant, hi podem trobar les introduccions, les notes, l’aparell crític,… tal i com va sortir a les edicions primigènies, llevat, és clar, del pòsit del temps que fa d’aquesta mena de llibres objectes tan singulars.

Quant al contingut, què podríem dir que no hagi estat dit mantes vegades! Aquí ens retrobem amb les peces literàries i de pensament que han servit, durant segles, de motiu de gaudi i de reflexió a persones de tota mena i condició. En diem obres mestres, ‘master pieces’, ‘chefs d’oeuvre’, en definitiva, creacions que s’alcen per sobre del temps i romanen interessants, penetrants i suggeridores generació rere generació. Els referents de la cultura grega i llatina (que molts encara anomenem “clàssica”) han estat dels més fructífers i encoratjadors a l’hora de conformar societats de ciutadans lliures i, sobretot, cultes.

En efecte, la cultura europea en particular i occidental en general s’ha anat bastint de nombrosos renaixements que l’han duta a recuperar i fer seu aquell passat esplendorós de forma conscient i fefaent, fins al punt que podem afirmar, sense que sigui exagerat, que els països més avançats del món són alhora els que més s’han dedicat a estudiar i transmetre aquells valors entre la seva gent. Per demostrar aquestes paraules, només cal donar una ullada al Capitoli de Washington, l’Arc de Triomf de Paris o rellegir els drames de Shakespeare o les comèdies de Molière (exemples entre un milió) per comprovar fins a quin punt el llegat clàssic n’és viu… palpable.

En aquesta línia de transmissió d’ideals, prou exigent, la BM pot servir com a un bon exemple per a il·lustrar fins a quin punt d’antuvi la cultura del nostre país no ha caigut en la resignació de restar reclosa dins de la petitesa de les seves fronteres físiques, sinó que més aviat s’ha volgut projectar cap enfora i tutejar-se amb la de la resta de països europeus que havien fet de la tradició clàssica un tret indispensable de la seva cultura. Pretensió un xic excessiva i malgrat tot, no exempta d’un cert afany de superació, del que tots ens podem sentir ben orgullosos. Així, i seguint l’estela de la també mítica Collection des universités de France (més coneguda com Budé), la BM ha aconseguit que el grec de Plató o el llatí de Ciceró es traslladés al català amb la més absoluta naturalitat: des de la societat i per a la societat. Ara que ningú no vingui dient que el català no és una llegua tan digna i tan “de cultura” com la que més. Què potser la BM no n’és la prova irrefutable?

Per cert, volem recordar que algunes d’aquestes traduccions van ser
enllestides per excel·lents escriptors (Carles Riba, Carles Cardó, etc.) i acadèmics (Joaquim Balcells, Josep Alsina, etc.), la qual cosa hi afegeix un grau de qualitat literària i filològica ben remarcable. I és que ja són 369 títols i més de 80 anys d’història (des de 1922) els que avalen la solvència intel·lectual d’aquest magna obra. Diuen que el franquisme, en el seu afany uniformitzador i de persecució de la llengua catalana, va voler acabar amb la col·lecció; els seus promotors, però, van aconseguir frenar la temptativa adduint que l’acabarien “tan aviat com publiquéssim els autors previstos”. L’anècdota, si fos certa, deixaria ben palesa la ignorància dels uns i l’enginy dels altres.

Per acabar, també volem ressaltar, de passada, que la importància de la col·lecció rau tant en la traducció com en el compromís d’incorporar-ne el text original (en grec i llatí). És aquest compromís el que dóna a la BM la seva volada, la fa ser una obra internacional d’alta cultura, però a la vegada en restringeix la seva popularització. Per això, l’empresa actual, de portar-la al quiosc, és també una decisió valenta que pot servir per acostar aquesta mena d’obres al gran públic. Precisament, el seu grau de penetració entre el gran públic podria ser interpretat, entre d’altres coses, com un indicador del nivell cultural del país. Però ¿serà rendible, des del punt de vista econòmic, una aposta així? No deixa de ser decebedor constatar que les subscripcions actuals a la col·lecció no depassen el nombre de mil, quan en la seva primera època (anys 20 del segle passat) n’hi havia… més de vuit mil!

Gabriel Tomàs

Enllaços:

La col·lecció BM a la Biblioteca de Lletres.

L’edició de quiosc, que distribueix Grup 62.

La notícia al vilaweb.

Quant a blocdelletres

CRAI Biblioteca de Lletres - Universitat de Barcelona
Aquesta entrada s'ha publicat en Literatura, Notícies culturals i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a La col·lecció Bernat Metge es fa popular

  1. puigmalet ha dit:

    La BM és un absolut monument de les lletres catalanes.

    Ahir anava per les Rambles i em va sorprende veure pel terra del davant dels quioscs un volum de Sòfocles de la BM al costat d’altres col·leccionables diguem-ne “diferents”… Tot és cultura, imagino.

  2. blocdelletres ha dit:

    Es podria dir que mai l’alta cultura ha estat tan arran de terra 😉

  3. Sé que no cal recordar-vos, precisament a vos, senyor Gabriel Tomàs, l’estreta vinculació que la Fundació Bernat Metge ha tingut amb Mallorca des de la seva fundació; ni que el seu primer director fou el felanitxer Joan Estelrich. Només per això –i hi ha raons culturales de més pens encara– resulta inversemblant que la distribució de la nova col·lecció als quioscs, que està en mans de Planeta-Altaya, hagi decidit prescindir de les Illes Balears. Bé, de fet, es centra només en la “Catalunya estricta”. Lamentable. Com ho és el fet que aquesta circumstància sigui gairebé desconeguda a les terres catalanes, en una prova més de desmembració nacional.

  4. blocdelletres ha dit:

    Certament trist. Gràcies per assabentar-nos-en.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s