Somrev és una base de dades francesa que ofereix accés lliure a gairebé 8.000 sumaris de 135 revistes de ciències humanes i socials (números que van en augment dia a dia). Al voltant d’un terç dels prop de 120.000 articles recollits enllacen directament amb el text complet.
És un producte de l’Institut d’Études Politiques de Lyon (I.E.P) fet en col·laboració amb altres biblioteques i centres de documentació. L’alimentació de la base de dades es realitza de manera semiautomatitzada per part de les institucions associades.
La consulta es pot fer a partir de l’índex de revistes, es pot limitar per l’any de publicació i a més a més és cercable per paraules clau del títol de l’article i per l’autor. Es possible seguir l’actualització de la base de dades pel fil RSS dels darrers sumaris de revistes incorporats.
Entrades relacionades:
Hola Imma i companyia!
Es fa saber que el proper diumenge dia dotze de juliol arRIBA el cinquantenari de la mort d’aquell qui es va preguntar “¿D’on venim, que no fos tornada? / Com una absurda enamorada, / la vida ens fa plorar el passat. / ¿On tornem, que no fos naixença? / Vivim de mort, i no ens és grat; / morim d’amor, i no s’hi pensa”. Queda notificat a efectes d’algun possible apunt commemoratiu.
Assabentats quedem. Gràcies!
I jo encara diria més (que dirien els Dupond i Dupond del Tintín):
Petita endevinalla:
Coneixeu algun prohom català, escriptor, traductor, poeta, crític, memorialista, professor, que va dirigir la Fundació Bernat Metge, que va dirigir també l’Institut d’Estudis Catalans, vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i que el pròxim 12 de juliol farà 50 anys que va morir?
Més pistes? Va escriure:
¿D’on venim, que no fos tornada? | Com una absurda enamorada, | la vida ens fa plorar el passat. | ¿On tornem, que no fos naixença? | Vivim de mort, i no ens és grat; | morim d’amor, i no s’hi pensa.”
Va última pista: segur que si cerqueu a Google trobareu moooooooltes notícies sobre aquesta efemèride inexcusable. O no? Permetrem un oblit tan ignominiós? 😉