Arthur Conan Doyle

Avui publiquem aquest text que ens ha enviat la nostra companya Esther Acereda, que no para ni estant de baixa:

Hola a tothom! Gràcies pels vostres ànims, la veritat és que m’estic recuperant molt bé i crec que aviat estaré amb vosaltres. Arran de la ressenya del llibre d’en Carlos Basso que us vaig enviar, no m’he pogut estar de comentar-vos també un article que va sortir al mes de maig amb motiu del 150 aniversari del naixement de l’autor de Sir Arthur Conan Doyle, doncs m’ha semblat interessant per a tots aquells que com a mi us agrada l’autor.

L’altre dia us presentàvem la primera novel·la de Carlos Basso, Los pasos perdidos de Shakespeare, on un dels seus personatges és l’escriptor escocès  Arthur Conan Doyle. Aprofitem-ho per comparar una mica la imatge de l’autor que transmet la novel·la amb la que es presenta a l’article de Santiago Tarín aparegut a La Vanguardia del dia 23 de maig: “El creador de Sherlock Holmes, sir Arthur Conan Doyle nació hace 150 años. Un médico peculiar”.

La novel·la ens presenta un Arthur Conan Doyle reservat, preocupat per la situació que viu, ja que acaba d’assassinar al seu meravellós personatge, Sherlock Holmes i l’audiència no està gaire contenta amb aquesta decisió, fins al punt que més endavant l’haurà de tornar a la vida. La figura real que va agafar com a referència per crear el personatge de Holmes va ser el seu professor i amic John Bell. Es veu que aquest metge tenia una manera molt peculiar d’ensenyar i d’analitzar les situacions mèdiques abans de fer un diagnòstic, de tal manera que li va servir a Conan Doyle per crear un detectiu molt precís i observador.

Sherlock Holmes

Durant tota la novel·la es fa palesa l’afició que tenia Conan Doyle per les ciències ocultes, concretament l’espiritisme. A l’article que citem es comenta que es va interessar especialment per l’espiritisme per poder-se comunicar amb un fill seu que va morir a la Gran Guerra.

Sembla ser que a la vida real era un home que flirtejava amb una certa facilitat amb les dones i a la novel·la també s’insinua aquesta vessant. És més, es veu obligat a intentar desmentir-la davant el seu amic John Bell, el qual està convençut que Arthur s’està comportant de forma poc decorosa amb la Sra. Smith amb la seva actitud. A l’article també s’intenta presentar aquesta faceta més fosca de l’autor, ja que es veu que va ser acusat de plagi, de seductor i d’assassí. Resulta que Sir Arthur coneixia un periodista anomenat Bertram Fletcher Robinson, el qual el va acusar de robar-li l’argument de Hound of the Baskervilles (El gos dels Baskerville). I si només s’hagués tractat d’això, encara que no podem dir que sigui gaire correcte, però es veu que també va seduir la seva dona i que el va enverinar. Però aquests fets no es van poder provar i, com molt clarament cita l’article, els seguidors de l’autor van reaccionar totalment en contra d’aquestes afirmacions.

Espero que us agradi l’article i que us serveixi com a excusa per començar alguna de les meravelloses històries del nostre estimat Arthur Conan Doyle.

Alguns enllaços:

Quant a blocdelletres

CRAI Biblioteca de Lletres - Universitat de Barcelona Gran Via de les Corts Catalanes, 585. 08007 Barcelona http://crai.ub.edu/
Aquesta entrada s'ha publicat en Literatura i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Arthur Conan Doyle

  1. allau ha dit:

    Molts petons a l’Esther i que es posi bona aviat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s