El conte de Nadal de la Biblioteca de Reserva

És una tarda de divendres qualsevol, entren per la porta de la Biblioteca de Reserva tres persones, dos senyores i un senyor que semblen perduts. Van amb motxilles, calçat esportiu, càmeres de fotos… Pensem que són turistes que ens visiten potser atrets pels tresors que guardem a la biblioteca, però no és així.

Ens expliquen que són italians que estan de passada per Barcelona i que tenen una missió: el que els ha portat fins aquí és un deute pendent amb el pare del senyor.

Aquest, durant la Guerra Civil, va veure com bombardejaven una biblioteca a Barcelona i com es cremaven els seus volums. Aleshores va voler salvar els llibres, en va desenterrar uns quants d’entre la runa i se’ls va endur cap a Itàlia on els va conservar durant tota la seva vida, i ara, el fill voldria tornar els llibres allà a on pertanyen, segons desig i voluntat del seu pare.

Ens demana ajuda per tal d’identificar de quina biblioteca* poden provenir. No els podem ajudar gaire: els llibres no porten segell de cap biblioteca i així és difícil deduir el seu origen. Els indiquem que poden visitar també la Biblioteca de Catalunya, la nostra Biblioteca Nacional, i els informem de les biblioteques de les quals tenim constància que hi havia a Barcelona en aquella època com ara l’Arús o la Francesca Bonnemaison, per tal que puguin prendre una decisió sobre on donar els llibres.

Mentre anem mantenint la conversa examinem els llibres amb deteniment. Son llibres d’història de mitjans del segle XIX: Historia General de España, de Juan de Mariana (1852) i  La revolución francesa (1789-1795) d’Alfredo Opisso (19–?). De sobte ens adonem que el cognom d’un dels autors coincideix amb el d’una de nosaltres, que reconeix que l’autor del llibre era el seu besavi, i la situació va esdevenir encara més sorprenent!

Els nostres visitants van quedar d’allò més sorpresos amb aquesta coincidència. Ells ens han explicat la història amb els sentiments a flor de pell, a nosaltres ens ha emocionat sentir-la i a sobre tenim aquest vincle tan estret amb una de les obres.

Decideixen que dilluns al matí ens vindran a visitar de nou. Necessiten el cap de setmana per reflexionar i pensar què fer definitivament amb les obres.

Dilluns arriben puntuals a la cita i ens diuen que han decidit donar els llibres a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Són conscients que possiblement no provinguin d’aquesta biblioteca però el que volen per sobre de tot és tornar-los a la ciutat a la que pertanyen i que tothom en pugui fer ús. Nosaltres els garantim que els seus desitjos seran satisfets i acollim contentes la donació.

Hem volgut donar a conèixer aquesta història perquè darrere d’aquests llibres hi ha un veritable conte de Nadal!

I. Astals, J. Montserrat i I. Opisso, Biblioteca de Reserva

* Biblioteques bombardejades a la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil (Informació facilitada per la Biblioteca del Pavelló de la República, extreta de l’Atles de la guerra civil a Barcelona):

• 7 de gener de 1938:  Universitat de Barcelona.
• 16, 17 i 18 de març de 1938: Escola d´Enginyers Industrials i Escola Milà i
Fontanals.
• 19 de Juliol de 1938: Arxiu Històric de la Ciutat i Palau de la Generalitat.
• 12 de novembre de 1938: Casa de la Protectora de l´Ensenyança Catalana.
• 31 de desembre de 1938: Convent dels Jesuïtes, Seminari i la Universitat de
Barcelona.

Quant a blocdelletres

CRAI Biblioteca de Lletres - Universitat de Barcelona Gran Via de les Corts Catalanes, 585. 08007 Barcelona http://crai.ub.edu/
Aquesta entrada s'ha publicat en Biblioteques i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

17 respostes a El conte de Nadal de la Biblioteca de Reserva

  1. David ha dit:

    Moltes gràcies per compartir aquesta història amb nosaltres. És extraordinària! Realment és cert que la realitat supera la ficció…

    • blocdelletres ha dit:

      Oi que si? L’anècdota conté una gran dosi de bona voluntat, de respecte, d’amor als llibres, d’història viscuda de primera mà i de lligams personals. Ens ha agradat molt explicar-la.

  2. matilde urbach ha dit:

    Gràcies per la història. És molt bonica.
    Serà serendípia, però em sembla que conec a la besnéta de l’autor de La revolución francesa. Si la conec, té un nom preciós, viu a Vic i aprofito per fer-li arribar una abraçada.

  3. allau ha dit:

    Un bonic conte nadalenc. Gràcies per compartir-lo.

  4. Una història preciosa i molt apropiada per aquestes dades. Com bé diu el David, és ben cert que sovint la realitat supera la ficció… Una abraçada i que passeu unes molt bones festes nadalenques!

  5. blocbiblio1 ha dit:

    Un història molt maca! Salutacions des de la biblioteca de la Fundació Pere Tarrés.

  6. Uau! Una història commovedora. Gràcies per compartir-la i gràcies als misteriosos italians per voler tornar els llibres a la seva ciutat. Bon Nadal!

  7. sfer ha dit:

    Sempre penso en en Paul Auster quan em cauen als ulls històries així. Jo també vaig viure una història de casualitats impossibles relacionada amb les biblioteques que potser un dia m’animaré a explicar. De moment, gràcies per la vostra i bones festes 🙂

  8. Puigmalet ha dit:

    Aquests sí que vuelven a casa por Navidad… Però 70 anys després! Si el Telenotícies obrís amb històries com aquesta en lloc de mostrar-nos corruptes polítics, no trigaríem a veure el món amb uns altres ulls.

    Gràcies per una història tan i tan preciosa.

  9. M’ha encantat llegir una d’aquestes vivències que fan que ens agradi tant la nostra professió, oi? Gràcies per compartir-la. Bon Nadal a tot l’equip!

  10. Retroenllaç: BON NADAL « BLOC DE LA BIBLIOTECA DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

  11. Una història fascinant! Ja ho diuen prou bé que ens calen més notícies com aquesta i no tant groguisme, males notícies, violència i mal gust!

    Bon Nadal!

  12. Biblioaprenent ha dit:

    Bonica història, bonic conte de Nadal, més contes així anirien bé per tots.
    Bon Nadal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s