Avui, el dia que fa vint-i-cinc anys que va morir l’escriptor, el poeta Salvador Espriu (1913-1985), un bon grapat de blogs ens hem ajuntat virtualment per fer-li un homenatge dedicant-li un apunt.
Podíem haver escollit més d’un motiu per aquest petit homenatge a Espriu: la seva relació amb més d’un professor d’aquesta casa, Espriu i la crítica literària, Espriu com a estudiant a la Universitat de Barcelona, les primeres edicions (edicions prínceps que gràcies a un munt de donacions rebudes generosament d’amics seus tenim molt bé representades), els homenatges universitaris, Espriu com a font d’inspiració i estudi dels nostres alumnes. O simplement, una cosa molt més petita, infinitament més delicada, molt més personal i més propera: les dedicatòries. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona i especialment Lletres conserva gairebé 20 exemplars autografiats, dedicatòries a amics i companys com José María Valverde o Antoni Vilanova. És especialment en aquest últim on Espriu converteix un simple autògraf en petits jocs de paraules, tendres i propers. Us ensenyarem dos casos, la resta, si voleu, podeu consultar-los aquí.
Dedicatòries de llibres! Jo en sé d’alguns que pàren bojos per trobar aquests petits tresors. 🙂
Gràcies, Imma, per mostrar-nos aquestes meravelles que guardeu a la biblioteca.
Gràcies Víctor,
No hi ha mèrits personals aquí, només els de l’homenatjat,(si de cas també del Josep que ha estat el responsable de la tria)
🙂
Moltes gràcies. Emocionant.
Oi que si?? Per a nosaltres és també emocionant poder compartir-ho.
És el tercer bloc on avui veig la seva tranquil·la cal·ligrafia. I aquí em fixo que feia les línies com fils estesos al vent. Salut i versos!
Una ‘cal.ligrafia prodigiosa’ com deia Josep Pla
Felicitats pel vostre apunt. Malgrat tot algun dia ens hauríem de plantejar com les biblioteques han de posar els rètols als llibres per a localitzar-los ràpidament a les prestatgeries per a servir-los el més ràpid possible als lectors. Quan els consulto a biblioteques i veig segells colocats barroerament, etiquetes i escriptures que malmeten el disseny del llibre a vegades em fereix la vista. Sé que és un tema complex i que ben poca cosa es pot fer perquè la biblioteca té un vessant pràctic que no es pot oblidar, però…
M’ha agradat molt que reproduiu com homenatge la dedicatòria i la cal·ligrafia d’Espriu, dona als vostres exemplars més vida.
Galderich,
(ens hem de trobar també aquí). Sobre el que ens comentes: 1/ mimem els nostres llibres, creu-me. Sense paternalismes i malgrat moltes limitacions, 2/ Els teixells del que parles són inofensius, és a dir, no fan cap mal al llibre. Potser sí fan mal de veure, però els identifica com a nostres. La majoria d’aquestes i altres edicions les tenim duplicades o tripiclades. Moltes no porten teixells laterals, sinó punts de llibre que indiquen l’ubicació. Identificar els fons ho fa tothom, també els fons privats.
Josep Turiel
Retroenllaç: Commemoració dels 25 anys de la mort de Salvador Espriu « Bloc de la Biblioteca del Pavelló de la República