La literatura com a testimoni

«Textos inéditos y una exposición recuerdan a Primo Levi en vísperas del Día de la Memoria – Turín reconstruye los años de juventud como partisano del autor de ‘Si esto es un hombre’ El País (26/01/10)

En aquest reportatge se’ns parla en concret de l’exposició “A noi fu dato questo tempo in sorte” comissariada per Alessandra Chiappano, que es pot visitar actualment a l’Archivio di Stato di Torino. L’exposició intenta reconstruir la història d’una amistat de joves intel·lectuals d’origen jueu que va des de 1938, moment en el que es van promulgar les lleis racials, fins al 1947, quan Primo Levi publicà Se questo è un uomo.

Volem aprofitar aquesta informació per recuperar aquesta literatura testimonial, que en ocasions se’ns presenta com a obra literària (ficció) i d’altres com a document històric capaç de reconstruir un fet (no-ficció).

A continuació adjuntem algunes lectures interessants i algun web on hi trobareu més informació:

Articles:


Webs:

  • Discriminación, genocidio y exterminación cultural: un estudio sobre la literatura del Holocausto y la recuperación de la memoria: “DiGEC es un proyecto de investigación del Plan Nacional I+D+I del Ministerio de Ciencia e Innovación formado por investigadores y profesores del Instituto de Estudios de la Mujer de la Universidad de Granada y del Área de Filología Francesa del Departamento de Filologías Integradas de la Universidad de Alicante”.
  • Topografía de la memoria: memoriales históricos de los campos de concentración nacionalsocialistas 1933-1945: en aquest web podreu trobar informació sobre la literatura i l’Holocaust i sobre autors que van patir-lo i volen deixar testimoni de la seva existència i de la seva experiència.

Autors:

Alguns autors que van viure l’experiència dels camps de concentració o que van lluitar en contra del Nazisme i, que després, van escriure el seu testimoni, o autors que han escrit sobre el tema:

T. Adorno, Ruth Krüger, Günther Grass, Jean Améry, Robert Antelme, Anna Frank, Viktor Klemplerer, Wladislaw Szpilman, Liana Millu, Jorge Semprún, Elie Wiesel, Imre Kertész, Primo Levi, Fraçois Rastier, Paul Steinberg, Sewerina Szmaglewska, Jo Wajsblat, Soazig Aaron, Jean Améry, Robert Antelme, Aharon Appelfeld, Joseph Bialot, Josef Bor, Tadeusz Borowski, Charlotte Delbo, Martin, Doerry Zalmen Gradowski, Wolfgang Koeppen, Hanna Lévy-Hass, Leonardo de Benedetti, François Rastier, Emmanuel Lévinas, Montserrat Roig, Gonzalo Pontón, Boris Pahor, Joaquim Amat-Piniella, David Serrano, Paul Celan, Edith Bruck, Anna-Vera Sullam Calimani, Michael Rin, Alain Parrau, Luba Jurgenson, Charlotte Delbo, etc.

Reflexió soble el tema de la Literatura i extermini:

Sí que és cert que al llarg de la literatura dedicada al testimoni d’experiències viscudes en tercera persona s’ha abusat de l’ús de la memòria dels testimonis individuals que van viure l’experiència. És per això que cal diferenciar entre els textos que descriuen les experiències viscudes realment, d’aquelles històries de ficció que aprofiten el tema, l’ambientació i els testimonis històrics coneguts per desenvolupar una trama.

Sense cap dubte la realitat de l’extermini és el propi extermini, encara que no hi ha imatges ni testimonis en primera persona del propi extermini. Les tesis que neguen l’extermini donen per fet que els relats que el tracten són falsos, ja que no hi comptem amb testimonis en primera persona. La política de l’extermini es basava en esborrar tot aquell signe que pogués donar notícia sobre la seva existència.

La història dels camp de concentració es coneix mitjançant els testimonis dels que no van arribar al final del cicle, és a dir, que van sobreviure a l’extermini. Aquests expliquen la seva pròpia experiència i es converteixen, alhora, en la veu de les víctimes. Així doncs, el testimoni alliberat parla en nom del difunt.

És per això que en aquest tipus de relats reconeixem una dualitat respecte a la doble funció de l’autor (testimoni de sí mateix i com a supervivent en nom d’un altre) i en la temporalitat (per una banda la dels fets i per una altra la del relat).

Normalment el testimoni no pot explicar-ho tot, l’autor ha d’escollir què és el que vol o cal explicar, i això comporta una fragmentació del propi testimoni. En definitiva, el text mostra un punt de vista concret: l’experiència d’un testimoni particular amb l’objectiu final de donar notícia d’un fet, no d’emocionar al lector.

El que sí és important és que la realitat del text es presenti en el seu valor més neutre i, realment, la majoria de textos utilitzen aquest estil de presentació, ja que representa amb més claredat i rudesa la realitat que si es donessin tot tipus de descripcions o recreacions. La realitat és suficientment crua en sí mateixa.

Esther Acereda

Quant a blocdelletres

CRAI Biblioteca de Lletres - Universitat de Barcelona Gran Via de les Corts Catalanes, 585. 08007 Barcelona http://crai.ub.edu/
Aquesta entrada s'ha publicat en Exposicions, Literatura, Notícies culturals, Recursos web i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a La literatura com a testimoni

  1. Pol Costa ha dit:

    Sàpigueu també que a Catalunya existeix un centre d’investigació especialitzat en literatura dels camps de concentració amb vocació europea, el Cilec (Centre d’Investigació de la Literatura Europea Concentracionària).
    http://ca.wikipedia.org/wiki/Fundació_Ars

    L’any 2007 vàrem publicar un “Diccionari de la literatura concentracionària”, en francès, amb la col·laboració d’altres centres de recerca europeus (www.fundacioars.org/dictionnaire) i tenim una col·lecció dedicada exclusivament a aquest tema (Quaderns del Cilec).

    Estem a la vostra disposició si necessiteu més informació.

    I felicitats per la bona feina que feu des d’aquest blog.

    Fins aviat,

    Pol Costa

  2. galderich ha dit:

    Un bon estracte per a treballar el tema. I a més la col·laboració del Pol Costa millora, si era possible!, la informació.

    • Esther Acereda ha dit:

      Bon dia,

      Gràcies. És cert que aquest blog no seria el mateix sense la vostra participació.

      Cordialment

  3. Joan ha dit:

    és un tema molt delicat, ho sé, però jo no acabo d’entendre aquesta mitificació literària que es fa de l’Holocaust. No veig la diferència entre aquesta massacre i d’altres que hi ha hagut al llarg de la història de l’humanitat, com també comptant tota la 2GM o la Primera… el que van fer els nazis va ser una més de les misèries abjectes en què cau l’ésser humà de tant en tant. Dir que no es pot escriure poesia després d’Auschwitz em sembla només una hipèrbole, un recurs més per intentar descriure quelcom que pot descriure’s perfectament d’altres maneres, millors.

    • Esther Acereda ha dit:

      Bon dia Joan,

      Estic totalment d’acord amb tu. Qualsevol situació de dominació forçada és injusta i, la majoria de vegades, innecessària.

      Penso que en el cas de l’Holocaust s’ha pres una especial atenció del model que es va seguir per imposar una ideologia i exterminar un poble, una cultura i, sobretot, l’ambient que va afavorir el desenvolupament d’una atrocitat com aquesta: crisi econòmica, aparició d’un líder polític, creació d’un enemic social, etc.

      Cordialment

  4. emma ha dit:

    Encuentro a faltar la literatura testimonial del Gulag. Quizas merezca otro apartado

    • Esther Acereda ha dit:

      Hola Emma,

      Tienes razón. Miraremos de incluir algunos recursos. Si tienes alguna sugerencia, nos será muy útil.

      Cordialmente

  5. Pol Costa ha dit:

    Gràcies per l’interès en les nostres activitats. Ara mateix estem preparant la publicació d’un parell de llibres, ja els hi faré saber quan estiguin acabats.

    Salutacions,

    pc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s