Iniciem, amb la Col·lecció Sebastià Cirac, una sèrie d’apunts dedicats a explicar el rerefons de les principals donacions de llibres que ha anat rebent la Biblioteca de Lletres aquests darrers anys.

El Dr. Sebastián Cirac Estopañán. Canonge. Filòleg, lingüista i hel·lenista.

Va néixer el 17 de setembre de 1903, a Casp (Saragossa) i va morir el 17 de març de 1970 a Barcelona, a l’edat de 66 anys. Fou enterrat al seu poble natal, on el consistori li dedicà un carrer com a caspolí il·lustre en reconeixement a la seva tasca docent i investigadora.

De família catòlica, ingressà al seminari i féu la carrera eclesiàstica. Durant els anys trenta el trobem com a canonge i sacerdot del capítol de Conca i arxiver diocesà de la seva catedral. Arran d’aquesta estada, anys després va escriure l’obra hagiogràfica del bisbe aragonès Cruz Laplana (Vida de Don Cruz Laplana. Obispo de Cuenca, 1943), en la qual denuncia la forta repressió que patiren els eclesiàstics d’aquella ciutat castellana durant els inicis de la Guerra Civil espanyola per part de les forces revolucionàries del bàndol republicà.

El 1934 obtingué una beca de la Junta de Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas republicana per a una estada de sis mesos a l’Institut de Bizantinística de la Ludwig-Maximilians Universität de Munic. Allà fou alumne del catedràtic titular Franz Dölger, un dels bizantinistes més prestigiosos d’Europa i amic del gran Rubió i Lluch. En Cirac romangué a Munic quatre anys, fins a la presentació de la seva tesi doctoral sobre el díptic bizantí que es conserva al Museu Diocesà de Conca i que porta per títol: Das Erbe der Basilissa Maria und Esau von Joannina: Forschungen zu den byzantinisch-spanischen Beziehungen, 1939.

Ja com a doctor en Filologia Clàssica i en Història (arribà a tenir fins a cinc doctorats!) decidí tornar a Espanya abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial i s’establí a Barcelona. En efecte, el 7 de novembre de 1940 rebé el nomenament de catedràtic numerari de Llengua i Literatura Gregues de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona . En aquesta facultat arribà a ser degà durant uns quants anys.

Des de 1942 impulsà la Secció d’Humanitats del CSIC a Barcelona, juntament amb el prof. Ferran Valls i Taberner. Hi ocupà la direcció de la Secció de Filologia Hel·lena i Bizantinista fins a la seva mort. Des d’aquesta talaia del coneixement, promogué la recerca del període bizantí amb la publicació d’un seguit d’estudis monogràfics sota el títol de conjunt Bizancio y España.

El Fons Cirac de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona compta amb 1306 títols i aplega documents molt variats, tot i que predominen òbviament aquells que versen sobre les temàtiques que més interessaren el Dr. Cirac i a les quals hi dedicà la seva vida d’investigador i docent universitari, és a dir, la civilització i la cultura de l’antiga Grècia i els estudis de bizantinística. No hi falten tampoc llibres que podríem adscriure a les anomenades ciències auxiliars de la història, com ara arqueologia, epigrafia, numismàtica, papirologia, etc.

G.T.