El repte dels nous serveis, les noves demandes dels nostres usuaris i la implementació de l’EEES són grans reptes per aquesta ja vella Biblioteca. Fa molt de temps que anem darrera d’aconseguir espais de treball per a grups (com a mínim tres) i, posats a demanar, un espai per a formació i una aula d’informàtica que suplís les mancances del nostre parc informàtic, ben pensat però dispers com la majoria de sales, dipòsits, galeries i seccions que formen això que avui coneixem per Biblioteca de Lletres.

Que els espais no ajudin, que la biblioteca sigui la suma de moltes sales, que la distribució no sigui ni cordial ni amigable, no ens treu l’obligació de fomentar i donar resposta a les noves necessitats dels nostres ensenyaments, dels nostres professors i dels nostres alumnes.

Aconseguir crear un nou espai de servei implica molta planificació i decisions fermes. Potser s’ha de perdre algun metro de prestatgeria de lliure accés, potser també algun punt de consulta, potser hem de tancar l’accés a alguns racons. L’estructura bàsica de la nostra biblioteca continua sent la mateixa que va pensar el Sr. Rogent quan la va planificar al segle XIX: llarga, plena de racons, sales, passadissos amples i un pèl inaccessible.

A base de perdre algun espai acabem d’inaugurar tres sales de treball amb material informàtic i impressió en línia. Estan pensades per a grups d’un màxim de 4, o com a molt 5 persones. Si voleu reservar-les heu d’anar a la Secció de Romàniques i demanar dia i hora. Les normes d’ús d’aquestes tres espais es regeixen per la normativa pròpia del CRAI: Instruccions d’ús de sales de treball.

Potser d’aquí uns mesos us podrem explicar que movent algun prestatge més, molts llibres i algunes taules hem aconseguit tenir una aula de formació o un espai per a presentacions i xerrades públiques. S’ho mereix la biblioteca, vella i moderna, però sobretot s’ho mereixen els nostres usuaris.

Josep Turiel