Us reproduïm un extracte del pròleg de Josep Turiel a l’edició digital del llibre El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), l’obsequi de Sant Jordi d’enguany de la Universitat de Barcelona.

Aquest exemplar havia estat propietat del germà del poeta, en Miquel, i forma part del petitíssim llegat que Lletres conserva de J. Salvat-Papasseit.

Joan Brossa (sobre Salvat-Papasseit) : “És molt atípic en la poesia catalana tradicional, per la seva manera directa d’expressió, davant els pretensiosos poetes noucentistes”.

L’edició que teniu davant del ‘Poema de la rosa als llavis’ és especial per diferents motius: és la primera edició (1923), és el número 2A d’un limitat tiratge de cent exemplars en paper japó (els numerats de l’1-A fins al 25-A no sortiren a la venda, només es comercialitzaren els numerats de l’1 al 75), tots signats per l’autor, amb una coberta en pergamí i il·lustracions al frontispici de Josep Obiols, s’edità uns mesos abans de la mort del poeta (7 d’agost de 1924) i, molt especialment, l’obra conté una dedicatòria manuscrita de Salvat-Papasseit al seu germà Miquel. Aquest exemplar juntament amb altres primeres edicions també autografiades i un petit fons d’arxiu de la família Salvat-Papasseit es conserven a la Biblioteca de Lletres. De fet, és una de les poques còpies que es conserven en fons públics. El fons familiar Salvat-Papasseit es troba gairebé complet a la Biblioteca de Catalunya.

Deia Salvat-Papasseit que no estava del tot convençut de ‘no tindre editor que volgués exposar-hi’. Explica J. V. Gavaldà Roca que el poeta esperava “ser combatut pel ‘contingut’ d’aquest llibre, per l’exaltació de la carn, pel seu discurs eròtic (…)”. Vist d’aquesta manera no és estrany que Salvat es publiqués el llibre a l’editorial Llibreria Nacional Catalana, que ell mateix gestionava.

Avantguardista, plena de referències del cubisme i del futurisme, amb diferents colors, saltets en els versos, signes de puntuació que sobresurten, un patchwork de paraules, formes, icones, cal·ligrames. El llibre entra amb tota la seva intensa simbologia per les paraules però també directament pels ulls.

Per acabar deixem que sigui Joan Fuster qui jutgi. Ens diu sobre l’obra: “De La rosa als llavis ha pogut dir-se que és el millor poema eròtic de la poesia catalana. Podem afegir-hi, sense por d’exagerar, que és un dels millors poemes eròtics de la literatura europea”.

Josep M. Turiel