[Disseny del cartell: Josep Coll]

Cada estiu tanquem les mostres que habitualment fem sobre el nostre fons amb una exposició una mica diferent (caricatures, poesia cantada, jocs de paraules, etc.). Aquest any ens aprofitem del suposat boom de la novel·la gràfica i mostrem alguns dels títols que han fet escola. I hem anomenat la mostra ‘Novel·la gràfica?’ amb un interrogant perquè sabem que el terme genera algunes discussions.

Potser la culpa de tot plegat la té Dino Buzzati i els seus ‘Poema a fumetti’ considerada per a molts la primera novel·la gràfica, és a dir, un espai de trobada entre la literatura i la il·lustració on TOTS dos gèneres dialoguen i no només s’acompanyen. El terme genera moltes controvèrsies, ho sabem, pel mateix ús de la paraula novel·la o simplement perquè alguns amants del còmic de sempre consideren que és només una manera de marcar distàncies amb el còmic tradicional (o una simple estratègia editorial, per què no?). El que sí és cert és que el terme s’utilitza des de mitjans del segle XX i que hi ha algunes característiques que el defineixen: el format llibre, l’únic autor, un fil argumental extens i dens, destinades a un públic adult i ‘amb pretensions literàries’ (Art Spiegelman, Marjane Satrapi, Will Eisner, Robert Crumb, Guy Delisle, Frederik Peeters o Frank Miller són alguns del mestres més reconeguts).

No és estrany també trobar en algunes llibreries i biblioteques (amb més o menys gràcia) versions gràfiques de clàssics literaris, des de ‘A la recerca del temps perdut’ de Proust a ‘La metamorfosi’ de Kafka. Tampoc és estrany que molts autors, a banda de Buzzati, s’hagin deixat temptar pel gènere avalant la versió gràfica o directament escrivint els diàlegs (des d’Auster a Fred Vargas per posar-vos alguns exemples; o que la vida d’alguns autors tingui una treballada versió en vinyetes (l’últim cas i amb èxit de crítica, Pasolini).

El que sí és cert, i ho saben molt bé els amants dels còmics, és que gairebé sempre una bona imatge, una bona vinyeta, val més que mil paraules. Per això mateix no ens hem pogut estar d’acompanyar les ‘novel·les gràfiques’ amb els còmics de tota la vida. Per cert, tot el fons exposat pertany a una col·lecció privada.

Bon estiu i bona lectura.

Josep Turiel