No oblidem Txernòbil

Avui fa 25 anys de l’accident nuclear de Txernòbil, i per transmetre la nostra solidaritat amb les víctimes d’aquesta catàstrofe i amb les del recent accident de Fukushima, recordem l’apunt que vam publicar a propòsit d’un llibre sobre la gent que va patir en primera persona les conseqüències de l’accident de la central ucraïnesa:

978849544618.gifS’ha catalogat recentment a la biblioteca l’impactant llibre de testimoniatges d’Svetlana Aleksievich, La Plegaria de Chernóbyl : crónica del futuro. Barcelona : Casiopea, 2002 ( l’editorial Siglo XXI de Madrid l’ha publicat amb el títol: Voces de Chernóbyl : Crónica del futuro).

La companyia de teatre aragonesa Producciones Viridiana (en coproducció amb Teatro Che y Moche) ha representat l’adaptació d’aquesta obra als escenaris, aconseguint ser finalista als Premios Max 2006.

Ressenya del editor:

“La plegaria de Chernóbil es algo más que un impresionante réquiem por las víctimas de la catástrofe nuclear. Es, en parte, una crónica de lo que para muchos fue una suerte de Tercera Guerra Mundial. Y, sobre todo, una narración coral del horror del mundo del futuro”

Extracte del llibre:

“Si hubiéramos vencido la catástrofe de Chernóbil, se hablaría y se escribiría más sobre ella. O si la hubiéramos comprendido. No sabemos cómo extraer un sentido de este horror. No somos capaces. Porque no se puede comparar ni con nuestra experiencia humana, ni con nuestro tiempo humano…
Así pues, ¿qué es mejor? ¿Recordar u olvidar?”

06.jpegL’autora, l’escriptora i periodista ucraïnesa guanyadora de diversos premis, entre ells el National Book Critics Circle Prize (New York, 2005) , l’ Eric Maria Remarque Friedenspreis, (Osnabruck, 2001) o el RFI-Temoin du monde (Paris, 1999), treballa un gènere de difícil etiquetatge. Com diu ella mateixa, ha triat el gènere de les pròpies paraules humanes, de les seves confessions. Un gènere que li permet d’acostar-s’hi al màxim a la vida real. A partir dels seus guions s’han realitzat més de vint documentals.

En el seu primer llibre, The Unwomanly Face of the War, dóna veu al més d’un milió de dones soviètiques que van estar al front durant la segona guerra mundial.

The Last Witnesses: the Book of Unchildlike Stories, són els nens, que durant la guerra tenien només entre set i dotze anys, els que tenen la paraula.

A Boys in Zinc, la publicació del qual va estar prohibida durant 10 anys, se’ns expliquen les històries dels soldats, de les mares, les vídues, totes víctimes dels deu anys de la guerra afgano-soviètica.

Altres obres seves: Enchanted with Death, Wonderful Deer of the Eternal Hunt.

unwomfacefr.jpegA la Biblioteca de Lletres, podeu llegir la versió en francès de la seva primera obra: La Guerre n’a pas un visage de femme. Paris Presses de la Renaissance 2004.

Trobareu un munt d’informació sobre la seva vida, llibres, premis, llegir entrevistes i veure fotos, a la seva pàgina web : http://alexievich.info/indexEN.html

Quant a blocdelletres

CRAI Biblioteca de Lletres - Universitat de Barcelona
Aquesta entrada s'ha publicat en Literatura, Ressenyes i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a No oblidem Txernòbil

  1. Retroenllaç: Contra las centrales nucleares: ‘La nube’, de Gudrun Pausewang | Darabuc · literatura infantil e ilustración

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s