Mostra Bibliogràfica sobre Carles Salvador al CRAI Biblioteca de Lletres

Amb motiu de la presentació de les activitats i publicacions de la Fundació Carles Salvador que tindrà lloc a la Facultat de Filologia el proper dijous 24 d’octubre (19:30 h, aula 112), romandrà oberta al CRAI Biblioteca de Lletres la mostra bibliogràfica «Carles Salvador  – Centenari de la primera publicació en valencià a Foc y Flama (1913)».

Carles Salvador (València, 1893 – 1955) […] desenvolupa una important tasca com a defensor de la llengua i els drets nacionals i crea l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana. Aquest paper com a activista nacionalista, l’autor el desenvolupa en tots els àmbits de la seva vida, tant a nivell literari, com polític i cultural. Mostra d’aquesta activitat constant són els càrrecs que ocupa com a president de la Secció de Llengua i Literatura del Centre de Cultura Valenciana, president de la Secció de Literatura i Filologia de Lo Rat-Penat, professor de la Càtedra de Valencià de l’Institut d’Idiomes de la Universitat de València, col·laborador de l’Institut d’Estudis Catalans i membre de la Comissió Patrocinadora per a l’edició del Diccionari Català-Valencià-Balear, d’Alcover-Moll. [Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)]

Informació sobre la mostra bibliogràfica, per Pere-Enric Barreda (Universitat de Barcelona – Fundació Carles Salvador)

La mostra bibliogràfica commemorativa es reparteix entre dues vitrines, que corresponen a dues parts cronològicament diferenciades. La primera reuneix una selecció de les 30 publicacions més representatives aparegudes en vida de Salvador, mentre que la segona en recull 34 de les aparegudes pòstumament, des de 1957 fins avui en dia. La mostra comparteix espai amb la dedicada a l’editor i poeta Josep Janés amb motiu del centenari del seu naixement.

Entre les aparegudes en vida de Salvador, destaquen onze llibres de poesies, des de Plàstic (1923) a l’Antologia que li dediquen els seus amics el 1955. Cal remarcar les acuradíssimes edicions publicades per la Societat Castellonenca de Cultura als obradors d’Armengot, que a més representen el cim de la seua producció poètica: Vermell en to major (1929), Rosa dels Vents (1930) i El bes als llavis (1934), a les quals caldria unir la de la prosa Elogi del Xiprer (1929).

Meritòria és l’edició clandestina, en plena repressió de la postguerra, de l’Elegia (1944), de la qual podem mostrar la dedicada per Salvador a l’arquitecte i polític Puig i Cadafalch. També remarquem el poemari El fang i l’esperit, premiat i publicat el 1952 però redactat catorze anys abans, el 1938, en plena guerra. Quatre llibrets més, ja de postguerra i il·lustrats amb dibuixos de la pintora Teresa Pascual (com Les festes de Benassal o Parleu Bé), entre ells l’entranyable Cant i encant de Benassal (1945), representen el seu retorn a la poesia tradicional, a l’omnipresent Teodor Llorente.

Entre l’obra narrativa, un centenari exemplar de 1913 de l’efímer setmanari Foc y Flama, el primer en recollir la seua producció literària (breus contalles). A més, una de les quatre novel·letes i unes versions homèriques del setmanari El Cuento del Dumenche (1920), i les dues narracions més rellevants, les aparegudes a la revista Nostra Novel·la entre 1930 i 1931, Barbaflorida, professor i El maniquí d’argila, il·lustrats respectivament per Espert i el reconegut Josep Renau.

En teatre recollim les dues úniques peces editades de forma independent, Un negoci com un altre (1922) i L’amor camí del cel (1928), mentre la resta es van publicar en revistes o, la majoria, encara romanen inèdites.

Sis són les peces d’assaig escollides, com la conferència de 1919 en defensa de l’ús del valencià a l’escola, el manifest de 1921 a favor de la “Protectora de l’Ensenyança Valenciana”, l’esmentat Elogi del xiprer (1929), o l’Elogi de la vagància (1937). A ells s’uneixen les polides edicions barcelonines del llibret de propaganda turística de la Font d’en Segures (1933), de la impremta de Porcar de Sants, o, amb l’aportació de Josep Maria de Casacuberta, de Les festes de Benassal (1952) de l’Editorial Barcino.

Finalment, l’obra gramatical, les eficaces eines que van servir per tal de posar en pràctica l’adaptació de la normativa del Mestre Fabra amb l’acord signat a Castelló de la Plana el 1932: el Vocabulari ortogràfic (acabat a Benassal l’octubre de 1932 i publicat a València el març següent), les dues edicions de l’Ortografia (1934 i 1937), i la de la Morfologia (1935), aplecs de les lliçons soltes aparegudes al setmanari El Camí. Demés del discurs d’ingrés al Centre de Cultura Valenciana, un llibre símbol: la primera edició de la seua Gramàtica valenciana amb exercicis pràctics (1951), amb esmenes autògrafes per tal de fer-ne la segona edició. Recordem que és l’obra més editada en tota la història bibliogràfica valenciana, amb 17 edicions fins a febrer de 1995.

Una altra vitrina aplega 34 publicacions aparegudes després de la seua mort, començant per Parlem bé (1957), fins avui en dia, amb les reedicions de Les festes de Benassal o Barbaflorida, professor, les antologies poètiques de Blasco, Simbor o López-Pampló, les monografies del mateix Simbor, les publicacions de la Fundació Carles Salvador, tant les 4 numerades com les 7 no seriades, els dos videos.

La mostra es fa amb la coorganització de Manel Coines, del CRAI de Lletres, de Lydia Tena i la Fundació Carles Salvador, que aporta obres originals que té en dipòsit i són propietat dels néts, Carles i Imma Salvador Sales. La Fundació, a més, regala al CRAI la seua producció editorial (quatre llibres numerats i set sense seriar, dos videos i un DVD). També hi ha donacions de Pep Castellano, Gonçal López Pampló, Jordi Malé, la Fundació Irla i Saó Edicions, i les aportacions de la Llibreria Antiquària Farré i Pellicer Tebeos. El cartell i targetó són de la dissenyadora Paula Pérez de Lanuza, basant-se en la centenària capçalera de Foc y Flama de 1913 i l’única fotografia conservada de Salvador a Barcelona, el 23 d’agost de 1932, mentre passejava amb Enric Soler Godes i el seu fill Carlets, quan participava a l’Escola d’Estiu de la Normal.

Font: Apunts de Lectura

Quant a blocdelletres

CRAI Biblioteca de Lletres - Universitat de Barcelona
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s