Arran de l’estrena de la versió teatral d’Incerta glòria, adaptada i dirigida per Àlex Rigola a partir de la novel·la de Joan Sales, alguns espectadors ens han comentat que la biblioteca universitària, ubicada en el que avui coneixem com CRAI Biblioteca de Lletres, apareix esmentada en un dels episodis de la novel·la i de l’adaptació teatral.

La Trini, protagonista femenina, rememora en una carta a Juli Soleràs com després de la repressió de la sublevació militar de Jaca de 1930 un grup d’estudiants decideix enlairar una bandera a l’edifici de la Universitat de Barcelona com a gest de proclamació de la República. Per fer-ho han de passar per la biblioteca:

“La biblioteca universitària… què poques vegades hi havíem estat, en aquell temps. Quan la recordo ara, el que em ve amb més precisió a la memòria és aquell tuf de romàtic, de paper florit i rosegat pels corcs, d’aire estancat. Les raríssimes vegades que hi anàvem aleshores era només per consultar alguna paraula de l’enciclopèdia Espasa ja que els seus volums eren dels pocs fàcilment consultables.” p. 277

“Tinc entès que es va formar sobretot amb llibres dels convents suprimits el 1835, llibres salvats de les cremes d’aleshores i que alguns ciutadans benemèrits recollien del mig del carrer, mentre els convents flamejaven, per dur-los a la universitat; d’aquí que n’hi hagi tants de teologia i de vides de sants, tants i tants d’escrits per frares dels segles XVII i XVIII que no llegeix ningú i a ningú no interessen.” p. 277

Els estudiants busquen a la biblioteca la porta que els ha de donar accés a la teulada de l’edifici. En Lluís, en Soleràs i la Trini ho aconsegueixen i de tornada es troben de nou a la biblioteca amb un grup d’estudiants:

“- Tenim un bidó de petroli – van fer ells – , però no sabem què fer-ne. Hauríem de calar foc en alguna banda.
– Ja que som a la biblioteca – vas fer tu -, ¿per què no aquí mateix? Ja hi som i ¿on millor podríem fer-ho? Cremarà com estopa.
Amb el bidó ja te n’anaves cap als prestatges de l’enciclopèdia Espasa quan en Lluís, fora de si, et va insultar, et va dir cafre i irresponsable i altres coses més crues, et va prendre el bidó de les mans, et va donar una empenta; tu et vas arronsar d’espatlles:
– Si hagués flamejat tot això – deies signant l’enciclopèdia i la història de Cèsar Cantú-, ¿creus que s’hauria perdut gaire cosa?” p. 281

Tot i ser ficció aquest matí ens hem alegrat de trobar al seu prestatge l’Enciclopèdia Espasa.