Descarrega la imatge: en català | en español | in English
Diposita els articles al repositori institucional.
És una forma molt fàcil de posar la nostra recerca disponible a la xarxa per augmentar la seva visibilitat i accessibilitat, atès que els dipòsits digitals estan configurats per facilitar el seu posicionament en motors de cerca com Google Scholar.
Actualment, compartir una versió pre-print dels articles és compatible amb la majoria de les polítiques de les editorials, cosa que es pot comprovar fàcilment amb l’eina Sherpa/Romeo.
Les publicacions en accés obert derivades de l’activitat investigadora del professorat de la Universitat de Barcelona es publiquen a la comunitat de Recerca del Dipòsit Digital, i es pot fer a través de l’aplicació de Gestió de Recerca (GREC), que permet introduir-hi el currículum. Consulta la informació en aquesta pàgina.
Diposita els articles en un repositori temàtic (o general)
Els dipòsits institucionals cobreixen per definició una gran gamma de camps de coneixement, però n’existeixen d’altres dedicats a temes específics. De fet, estem vivint una explosió de noves plataformes temàtiques que segueixen l’estela de la pionera arXiv (física, matemàtiques, informàtica), com BiorXiv (biociències), SocArXiv (ciències socials i també arts i humanitats), PsyArxiv (psicologia) o EngrXiv (enginyeria). En humanitats podem mencionar també l’Humanities Commons.
Compartir publicacions en una d’aquestes plataformes és senzill i gratuït. És una bona manera de facilitar l’accés als teus treballs d’investigació i, de retruc, incrementar el seu impacte.
Estén el missatge de la publicació a Twitter.
Hi ha algunes evidències que demostren que la difusió dels articles d’investigació a Twitter poden generar un augment de citacions.
Encara que les xarxes socials no gaudeixen de la màxima acceptació per part de molts investigadors, és cert que ens poden servir per augmentar l’abast i l’impacte de les publicacions, i millorar les mètriques anomenades altmetrics (nombre de mencions a les xarxes, de lectors, descàrregues, lectures, etc.).
L’ús de Twitter, és relativament simple, no consumeix molt de temps i és una bona manera d’iniciar-se o participar a les converses al voltant de la nostra l’àrea d’investigació. Triar les etiquetes (#hashtags) apropiades t’ajudarà a augmentar la visibilitat de la publicació a la xarxa.
Publica enllaços dels articles a Facebook, pàgines de grups i xarxes acadèmiques.
Igual que Twitter, totes aquestes plataformes ens proporcionen l’oportunitat d’augmentar el nombre de possibles lectors del nostre treball. La publicació en nombroses plataformes maximitza l’abast i l’audiència potencial pel nostre article. Això ens pot comportar més reconeixement, més lectors i és d’esperar que també comporti més citacions.
Desa la publicació al teu gestor bibliogràfic i promou-lo a la xarxa acadèmica del gestor.
Això facilitarà que altres puguin descobrir els teus articles i que puguin compartir-los amb els seus col·legues i seguidors. Algunes d’aquestes plataformes permeten pujar-hi els PDF dels articles, però abans de fer-ho, t’has d’assegurar de publicar la versió que compleixi legalment amb la política marcada per l’editor, a no ser que el treball s’hagi publicat en accés obert de bon començament.
Comparteix les dades de la recerca.
Tal i com s’explica a la nova pàgina de dades de recerca del CRAI, ‘avui en dia la gestió de les dades de recerca ha esdevingut fonamental en qualsevol procés d’investigació. Ordenar, documentar i compartir les dades facilita la verificació i reproductibilitat dels resultats obtinguts.
La publicació de dades de recerca permet preservar-les, identificar-les, accedir-hi, reproduir-les i difondre-les de manera fàcil, útil i vàlida per tal de fer-les visibles i potenciar-ne impacte. Garantir l’accés lliure a les dades comporta el benefici de poder explotar-les, usar-les i avaluar-les.’
Crea un perfil de Google Acadèmic i fes el seguiment de les teves cites.
La creació d’un perfil (Google Scholar profile) t’ajudarà a fer el seguiment de les cites que reben les teves publicacions de forma gratuïta, i al mateix temps augmentarà la teva visibilitat, ja que Google afavoreix aquests perfils en els seus resultats de cerca.
Google Acadèmic actualitza els perfils periòdicament amb les noves publicacions i cites rebudes, i ens proporciona mètriques addicionals, com l’índex h.
Afegeix els articles al compte ORCID i signa els articles de manera consistent.
Un dels beneficis d’utilitzar ORCID és que està creixent la seva adopció i sovint és ja un requisit per als autors a l’hora de publicar.
En alguns casos, el perfil d’ORCID pot lligar-se a altres plataformes del tipus ResearchGate, Mendeley, Academia.edu, etc. Tot i això, s’ha de tenir cura amb el que pugem en aquestes plataformes. Algunes plataformes alberguen un volum substancial de contingut que infringeix els drets d’autor. Assegura’t de pujar només aquells documents que reuneixen les condicions legals per poder-ho fer.
Tenir un sol perfil altament integrat i detallat com ara ORCID, ens pot estalviar l’efecte de ‘fatiga de perfils’ a resultes d’haver de mantenir manualment aquests perfils en diferents plataformes.
Els investigadors de la Universitat de Barcelona poden actualitzar el perfil d’ORCID descarregant-hi directament les dades del Curricul@ del GREC: http://crai.ub.edu/que-ofereix-el-crai/suport-investigador/ORCID.
Informa els mitjans de comunicació i blogs especialitzats sobre la teva recerca.
Es pot optar també per escriure sobre la nostra recerca en un blog. Els blogs són una bona eina per explicar la nostra recerca a un públic no especialitzat o per proporcionar informació addicional o antecedents que potser no consten a la versió final d’un document.
Si no es manté un blog personal, es pot contactar amb bloggers o xarxes de blogs de la nostra àrea de coneixement i plantejar-los si els interessa cobrir la nostra recerca.
I si es considera adient, es poden fer comunicats de premsa, tant dins de la pròpia universitat com a fora. Les universitats i les revistes solen tenir equips dedicats a donar un cop de mà en aquest aspecte.
Consells traduïts, adaptats segons els serveis disponibles a la nostra universitat, a partir de l’apunt de John Tennant, director de comunicacions de ScienceOpen: Promoting your articles to increase your digital identity and research impact, sota una llicència CC-BY 4.0.
Sobre aquest tema també et pot interessar:
- Tips & Tricks: promoting your research online (Altmetric.com)
- Polinario, Javi, Cómo Divulgar Ciencia a Través de Las Redes Sociales (Círculo Rojo, 2016).
Felicitats pel post! Molt entenedor i interessant!
Gràcies companys!
Reblogged this on Blog del CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra (UB-CSIC).
Reblogged this on Blog CRAI Universitat de Barcelona.
Reblogged this on Blog del CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació.
Retroenllaç: La visibilitat acadèmica dels capítols de llibres | Bloc de Lletres
Restaurant Karlin
Retroenllaç: 14 consejos para ganar la ansiada visibilidad de tus trabajos académicos