Estem molt contents de poder comunicar que una bona part de la biblioteca personal del catedràtic de Filologia Grega Carles Miralles (1944-2015), donada a la Universitat de Barcelona, ja consta al catàleg del CRAI.

Els prop de 500 títols (d’uns 1.500 del total) ja disponibles en aquest moment es poden recuperar  amb la cerca: “Fons Carles Miralles” i venen a sumar-se a la trentena de llibres donats en vida pel Dr. Miralles.

Ens servim de les següents paraules de la nota necrològica que li va dedicar Jordi Cornudella (Carles Miralles (1944-2015): una nota necrològica, 26, 295–300) per mostrar el nostre agraïment a la família Miralles per una donació que enriqueix fortament el fons temàtic de filologia grega del CRAI Biblioteca de Lletres:

     «El 29 de gener del 2015 va morir, als setanta anys, Carles Miralles i Solà. Feia
pocs mesos que s’havia jubilat com a catedràtic de Filologia Grega de la Universitat
de Barcelona i en feia uns quants més que havia hagut de deixar d’assistir,
cada dijous, a les reunions de la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica
de l’Institut d’Estudis Catalans, que ell mateix presidia. La seves ocupacions
acadèmiques, que últimament es repartien entre les classes a la Universitat (de la
qual havia estat vicerector entre 1981 i 1986), les sessions a l’Institut (del qual
havia estat secretari general entre 1998 i 2002) i l’edició crítica de les Suplicants
d’Èsquil per a l’Accademia dei Lincei (que feia anys que preparava conjuntament
amb el professor Vittorio Citti, de la Universitat de Trento), les hi va interrompre
un ictus que va patir el 6 d’abril del 2014. Per sort, va ser a temps de refer-se una
mica i, almenys, assistir a l’homenatge meritíssim que la seva universitat de tota la
vida li va dedicar el 30 de setembre. En aquell acte li va ser oferta (i alhora va ser
presentada públicament) una doble miscel·lània que comprèn més de trenta treballs
d’autors diversos entorn dels camps en què l’interès de Carles Miralles va ser
més llargament sostingut: un volum d’estudis de filologia grega i un altre d’estudis
de literatura i crítica sobre coses catalanes. Entre els projectes immediats de Miralles
que van deixar interromputs primer l’ictus i després la mort, a més de les
feines pendents com a catedràtic emèrit, com a president de la Comissió de Lexicografia i com a editor i comentarista d’Èsquil, hi havia la publicació d’un nou
llibre de poemes. Perquè Miralles, a més de filòleg hel·lenista i home de la Universitat
de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans, a més de persona de cultura
activa en fronts diversos, també era un dels poetes cabdals de la seva generació.
Però em temo que això últim és encara una mica menys generalment sabut
que la resta.»