Aquestes són les exposicions virtuals que s’han fet durant el passat any 2017 al CRAI Biblioteca de Lletres:
La llengua sense amos: l’esperanto cent anys després de Zamenhof
L’esperanto, llengua internacional creada com a instrument neutral de comunicació, es va iniciar el 1887 amb la publicació a Varsòvia de la primera gramàtica. Signava el text el Dr. Esperanto, pseudònim de Ludwik Lejzer Zamenhof, un oculista amb vocació per les llengües i per l’entesa dels pobles. El 14 d’abril de 2017 es commemora el centenari de la mort de Zamenhof i el CRAI Biblioteca de Lletres presenta, amb motiu de l’efemèride, una mostra bibliogràfica organitzada gràcies a la col·laboració amb l’Associació Catalana d’Esperanto. Omplen les vitrines exteriors i interiors de la biblioteca documents que formen part del llegat editorial de cent trenta anys de publicació en esperanto, des de les obres de Zamenhof, diccionaris i llibres juvenils il·lustrats, passant per un ampli ventall de literatura original i traduïda.
Mostra bibliogràfica amb motiu de l’Any Bertrana
Aurora Bertrana, nascuda a Girona el 1892, és una autora coneguda especialment pels seus llibres de viatges sobre el Marroc i la Polinèsia. Però també va ser periodista, música, activista i, en definitiva, una dona avançada al seu temps, pionera en la defensa dels drets de les dones i crítica amb el colonialisme. El seu pare, Prudenci Bertrana, nascut a Tordera el 1867, és reconegut sobretot per l’obra Josafat, considerada una peça cabdal de la literatura catalana contemporània. Però cal no oblidar que, així mateix, va ser un autor prolífic, director de revistes i diaris i un dramaturg notable. Amb motiu dels 150 i 125 anys del naixement de pare i filla, la Generalitat de Catalunya ha declarat el 2017 com a Any Aurora i Prudenci Bertrana. L’objectiu principal d’aquesta commemoració és, justament, fer conèixer més i millor els dos autors i retre’ls homenatge.
L’edifici històric de la Universitat de Barcelona a l’imaginari literari
Josep Pla explica al Quadern gris que només de pensar en l’edifici històric de la Universitat de Barcelona li feia venir pell de gallina, mentre que Joan Maragall cita a les Notes autobiogràfiques que “una ratxada de benestar” el va commoure quan va entrar al claustre. Reaccions ben diferents envers un edifici que han recorregut també personatges literaris, els que protagonitzen Nada, Incerta glòria o Últimas tardes con Teresa, entre d’altres. En aquesta exposició virtual us presentem un recull de fragments literaris que fan referència l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.
Bloc de Lletres 