Presentem una mostra bibliogràfica que és una actuació més de la campanya #noemratllis, i que té com a objectiu sensibilitzar i conscienciar sobre la importància de respectar el fons bibliogràfic. Un fons que és de tots i que mantenim i fem créixer per tal de donar suport a la comunitat universitària i a la societat en general.

La mostra il·lustra el mal ús que se’n fa dels llibres: documents ratllats, tacats, amb notes al marge, trencats, perduts, “tunejats”, amb comentaris de valoració de l’obra, amb dibuixos, etc. En la recollida dels materials exposats han participat diferents biblioteques del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La mostra comença el 23 d’abril, amb motiu de la Diada de Sant Jordi, i romandrà disponible fins al 16 de maig al CRAI Biblioteca de Lletres, per passar posteriorment per les diferents biblioteques del CRAI.

Al material malmès, cal afegir el material robat i també els llibres prestats i no retornats. Els mitjans informen periòdicament sobre el perjudici econòmic que representen pel Sistema de Lectura Pública aquests actes incívics. El 2013, en una informació de TV3 es deia que “la xarxa de biblioteques de la ciutat ha calculat que li falten almenys 59.000 documents, per un valor de 700.000 euros”. Altres mitjans s’han fet ressò dels robatoris al CRAI Filosofia Geografia i Història, de la recuperació de fons patrimonial de la Biblioteca Pública Arús i de llibres no retornats o robats a altres biblioteques de la xarxa pública.

Sebastià Benassar deia a Vilaweb el passat 02.01.2019 en un article titulat Lladres de llibres, adeu al romanticisme:

Els lladres de llibres de Barcelona no tenen res de romàntic. Com a mínim els que s’hi dediquen a l’engròs tant a biblioteques com a llibreries. Fora dels paràmetres que els equiparen tot sovint a pobres escriptors joves sense recursos i amb moltes ganes d’escriure o a àvides lectores que no poden esperar a satisfer els seus impulsos, la majoria de lladres de llibres que operen a la capital de Catalunya ho fan per encàrrec o per pura subsistència i sol ser gent amb un historial delictiu prou ample en el món dels furts i amb uns nivells econòmics i ensems culturals força baixos.

El mateix Benassar comenta en el seu article que alguns lladres podrien estar actuant per encàrrec: són selectius, fan seves edicions esgotades o molt noves i de temàtiques concretes, etc. A les biblioteques universitàries i a les públiques voldríem que tot allò que s’ha adquirit amb diners públics continuï sent de tothom per sempre, que com a molt es faci malbé per l’ús, però que no acabi mai en mans privades.