Exposició Letras Galegas 2020: Ricardo Carvalho Calero

Us presentem la nova exposició virtual que hem preparat amb motiu del Día das Letras Galegas d’enguany, Ricardo Carvalho Calero e a historiografía literaria en Galicia (versió en català).

Ricardo Carvalho Calero (1910-1990) és l’autor escollit per la Real Academia Galega per rebre l’homenatge del Día das Letras Galegas 2020. Es tracta d’un referent central en la historiografia literària gallega, a més de crític i creador, especialment en l’àmbit de la poesia. Però sobretot en Carvalho Calero hi destaca la figura del professor amb una autoritat moral insubornable que va deixar una petjada mai oblidada per moltes generacions d’alumnes.

La seva biografia, en cert sentit, també és una experiència de gran força literària. El jove de Ferrol que, a punt de complir setze anys, s’incorporava a les aules universitàries compostel·lanes de la Facultat de Dret, ja hi arribava amb una consciència molt clara d’entrega a unes passions que s’havien despertat sota l’influència del director del seu col·legi, un simpatitzant del moviment de les Irmandades da Fala que escrivia teatre en gallec. Aquestes passions eren la creació literària i la defensa de la llengua gallega, i guiarien la seva vida portant-lo a estudiar, en acabar Dret, la carrera de Filosofia i Lletres, participant de les organitzacions estudiantils i del Seminario de Estudos Galegos, i publicant en la revista Nós els seu primers treballs crítics i historiogràfics sobre la literatura gallega.

L’oposició per a professor que va fer a Madrid al juny de 1936 es va interrompre pel cop d’estat dels militars i la Guerra Civil. Sortir de casa per fer una oposició, deixant la dona embarassada, i tornar cinc anys més tard havent fet la guerra en el bàndol republicà i fet presoner pels vencedors, és un gir del destí que marca, sens dubte, les fidelitats ideològiques i la consciència. Represaliat pels vencedors, va treballar com a professor d’acadèmia fins que els seus companys del galleguisme li van encomanar el projecte pedagògic del Col·legi Fingoy a Lugo. Molt tardanament, amb 55 anys, va arribar a la Universitat per fer-se càrrec d’una missió de gran valor simbòlic però en condicions molt precàries: l’any 1965 l’ensenyament de gallec s’obria pas a la universitat amb una plaça d’associat i només al 1972 es consolidava amb una càtedra. Durant el període de la transició va liderar les primeres comissions per establir una normativa pel gallec escrit i finalment va liderar la corrent reintegracionista, defensant l’apropament al portuguès en oposició a la normativa oficial.

Autor de la Història da literatura galega contemporánea (1962) i de la Gramática elemental del gallego común (1966), és el pilar tant dels estudis literaris com lingüístics desenvolupats a Galícia en les últimes dècades. A més, com a creador va escriure poesia, narrativa i teatre.

María Xesús Lama López, Secció d’Estudis Francesos, Italians, Gallecs i Portuguesos

Volem agrair a Fernando Negueruela Sánchez (Parlamento de Galicia), a Ana María Menéndez i a Mercedes Fernández-Couto Tella (Real Academia Galega) totes les gestions que han realitzat per facilitar-nos l’accés al material gràfic dels seus fons documentals presents en aquesta exposició.  Així mateix, agraïm al fotògraf Moncho Rama la seva participació desinteressada, autoritzant-nos l’ús de fotografies que capten l’essència de l’autor amb total nitidesa, com podem veure al cartell de l’exposició.

Moltes gràcies! Moitas grazas!

Quant a blocdelletres

CRAI Biblioteca de Lletres - Universitat de Barcelona
Aquesta entrada s'ha publicat en Activitats culturals, Exposicions, Literatura i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s