« Francesc Tosquelles (1912 – 1994) va ser un psiquiatre republicà exiliat a França al final de la Guerra Civil. Instal·lat a Saint-Alban fins als anys seixanta, va dur a terme una pràctica transformadora que va respondre no solament a unes necessitats terapèutiques sinó també culturals i polítiques, en un procés que implicava la institució assistencial mateixa. L’obertura dels hospitals als seus entorns, la vinculació amb el paisatge, l’exploració de sistemes de gestió cooperativa amb els interns, el treball dins i fora dels centres, la producció artesanal i el teatre, el cinema i l’escriptura com a pràctiques col·lectives van ser algunes de les seves propostes al servei de la cura i de la humanització de la vida. A través d’una àmplia selecció de textos de Tosquelles i de documents i fotografies de l’època, Joana Masó proposa un recorregut que permet donar vida a una memòria col·lectiva que va més enllà de la història de la psiquiatria i les seves institucions »

«Al començament d’un mil·lenni que semblava poderós gràcies a la ciència i la tecnologia, una nova pandèmia ha posat en evidència la fragilitat de la vida humana i de les relacions socials, i ens ha recordat un cop més la implacable realitat de la mort. Des dels inicis dels temps, les malalties molt contagioses i altament mortíferes han preocupat els éssers humans, que n’han cercat les causes i les solucions tant en el món científic com en el sobrenatural. La literatura ho ha expressat de múltiples maneres. Aquest llibre aplega cinquanta testimonis literaris que van del segle XIX aC al segle XXI. Ens descobreix epidèmies històriques com la pesta, el còlera, la grip espanyola o la sida, i epidèmies fictícies, que posen en relleu els mals morals de la societat i les reaccions de les persones al llarg dels segles. Des d’Homer, Boccaccio o Shakespeare fins a Virginia Woolf, Eugène Ionesco o José Saramago, entre d’altres, en tots hi batega la por i la incertesa, però també s’hi obre una escletxa a l’esperança i la lluita per la vida.»