Com a part del llegat de Josep Balari i Jovany (1844-1904) hem rebut una revista estudiantil que va impulsar ell mateix i altres companys de classe durant el 1861: El hijo de El Mosquito. A més dels exemplars en paper tenim també disponible una versió digitalitzada.
Aquesta revista la feien a mà estudiants de l’Institut d’Educació Secundària, quan aquest institut compartia espai amb la Universitat a l’edifici que aquesta ocupava a l’antic convent del Carme. La col·lecció sencera de la revista consta de dotze números i és successora d’una altra revista estudiantil de molt curta durada, El Mosquito Estudiantil.
El hijo de El Mosquito és una publicació molt interessant perquè ajuda a fer-se una idea del món estudiantil del moment a la capital catalana. Hi surten diversos articles de crítica als professors i també es pot llegir poesia i diverses creacions artístiques dels estudiants. La revista generalment comença amb un article editorial i continua amb un article de tipus científic o històric. Els articles són en castellà, encara que de vegades apareixen paraules en català en algun dibuix o article. Els dibuixos, fets a llapis, li donen un toc distintiu. Els exemplars solen ser de vuit pàgines (amb un màxim de 12 o 16) de mides diverses i el cost de la subscripció era de mig real català.
Cal dir que Josep Balari i Jovany va ser un professor destacat de la Universitat de Barcelona. Va començar com a catedràtic de taquigrafia i posteriorment va estar al capdavant de la càtedra de Grec. És autor de l’obra Orígenes históricos de Cataluña i també ha fet una labor filològica destacada de la qual ens queda el Diccionario Balari.
Edicions de la Universitat de Barcelona acaba de publicar un llibre del professor Pere J. Quetglas, El hijo de El Mosquito: una revista estudiantil de l’any 1861, amb la transcripció i un estudi introductori de la revista:
A les pàgines del llibret que teniu a les mans hi trobareu articles, anècdotes, poemes, il·lustracions, passatemps…, els continguts diversos d’una revista manuscrita que van crear, fa més de 150 anys, un grup d’estudiants de l’Institut d’Educació Secundària de Barcelona, quan compartia seu amb la Universitat de Barcelona a l’antic convent del Carme. Entre els temes que s’hi tracten, abunden les crítiques als professors i a l’estat ruïnós de l’edifici, així com les crides a favor de l’enderrocament de les restes de les muralles. Aquest volum inclou la col·lecció completa de la revista i, també, l’únic número d’una publicació anterior, El Mosquito Estudiantil, de la qual El Hijo de El Mosquito és la continuació. És, sens dubte, una feliç coincidència el fet que aquesta edició aparegui precisament ara que l’antiga Facultat de Filosofia i Lletres de la UB s’ha convertit en Facultat de Filologia i Comunicació.
Edicions.ub.edu
Us convidem a llegir-lo i a gaudir d’aquesta petita troballa. Qui sap, potser “El Mosquito” tindrà nets o besnets que tornaran a escriure.
Guillermo Nicolás Leborán Fernández
Bloc de Lletres 