Exposició en commemoració del centenari de les «Elegies de Duino» de R. M. Rilke

VISITES GUIADES:

20 de desembre, 16:00

16 de gener de 2023, 18:00

18 de gener de 2023, 11:30


Rainer Maria Rilke nasqué a Praga el 4 de desembre de 1875. Son pare, Josef Rilke, fou un modest oficial ferroviari; i sa mare, Sophie Entz, la filla d’un comerciant ric. Gràcies a ella, aprengué a recitar de memòria abans inclús d’aprendre a llegir, es familiaritzà amb el francès des de la infància i estudià l’alemany copiant els versos del poeta romàntic Friedrich Schiller.

Rilke tingué però una infància turmentosa. Fins als sis anys, sa mare el vestí de nena, per tal recordar a la filla que va perdre tot just al part; de fet, Rilke realment es diu «René» o «Renascut» precisament per ella. Però no sols això. Rilke, a més, hagué de suportar el divorci de llurs pares i cinc anys intern a l’Institut Militar de Mährisch Weißkirchen. D’aquella època es conserven versos tan lacònics i lúgubres
com «Voldria que en lloc d’un bressol / m’hagueren fet un petit taüt» [Ich wollt, sie hätten statt der Wiege / mir einen kleinen Sarg gemacht…].

Però, d’alguna manera, aquella experiència límit serví per temperar llur ànima i caràcter: Rilke sempre sostindrà que l’autenticitat de l’existència s’aconsegueix en el patiment, en la dificultat i, especialment, en la mort pròpia. Llur poesia té, de fet, la tasca de «tornar a fer possible l’existència» precisament per aquest camí de negativitat. No en va, la Dècima de les Elegies de Duino (1922) —que suposa una mena de descensos ad inferos— acaba amb aquests suggeridors versos:

I nosaltres, que pensem en una felicitat ascendent,
sentiríem la mateixa commoció
que quasi ens consterna
quan alguna cosa feliç s’esfondra.

[Und wir, die an steigendes Glück
denken, empfänden die Rührung,
die uns beinah bestürzt,
wenn ein Glückliches fällt].

Amb aquests versos, és més que evident que, un segle després de llur publicació, les Elegies de Rilke encara són vigents; sobretot, en una societat com l’actual, que cada cop es mostra més incapaç per comprendre el dolor, l’absurd i la desesperança.

Altrament, des que Stefan Zweig, en una memorable conferència pronunciada el 20 de febrer de 1927, poc després de la mort del poeta el 29 de desembre de 1926, classifiqués l’obra de Rilke en tres períodes, es considera que les Elegies i els Sonets a Orfeu (1922) —redacció dels quals, per cert, fou enterament sobtada i imprevista— suposen la plenitud de les etapes anteriors: la subjectiva de Vida i cançons (1894), Ofrena a les llars (1895); i l’objectiva o la dels Dinggedichte (poemes-coses) dels Nous poemes (1906-1907) i el text en prosa [Prosabuch] d’Els apunts de Malte Laurids Brigge (1909). Però, si això és, en efecte, així, es deu fonamentalment al fet que, en les Elegies i els Sonets, Rilke, erigint una mitologia pròpia on hi ha àngels, saltimbanquis, roses, sants, herois, amants, piràmides i moires, plasma les preocupacions fonamentals de l’ésser humà: la mort i l’absurd de la vida, l’amor, el sexe, l’herència i culpa dels pares i la família, etc. És a dir, el gran mèrit de Rilke és el de superar la preocupació merament estètica de les anteriors etapes; del que es tracta ara és de pensar l’existència [Gedankenlyrik] —o, si es prefereix, d’acord amb la «Novena elegia»: dir-la— mitjançant la poesia. No per res, doncs, Rilke ha influenciat a autors com Martin Heidegger, Gabriel Marcel, Hannah Arendt, Otto Bollnow, Rafael Alberti o Carles Riba, entre d’altres.

El propòsit d’aquesta exposició és, en definitiva, el de recuperar la figura de Rilke en el centenari de la publicació de les Elegies de Duino i els Sonets a Orfeu. Per això, es presenten alguns dels temes fonamentals de llur obra i vida: els viatges, les dones i l’amor, Déu, la religió…

Esteban A. Geraldino

Quant a blocdelletres

CRAI Biblioteca de Lletres - Universitat de Barcelona
Aquesta entrada s'ha publicat en Activitats culturals, Exposicions, Literatura i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s