«El poeta i professor universitari Diogo Santiago retorna a Beira, la seva ciutat d’infància, per rebre un homenatge mentre s’anuncia l’arribada d’un cicló tropical demolidor. Allà coneix la Liana, una dona misteriosa que resulta ser la neta de l’inspector de la policia secreta que va detenir el pare d’en Diogo fa més de quaranta anys. Junts, s’endinsaran en una investigació per redibuixar la personalitat d’aquesta figura paterna enigmàtica i compromesa. Alhora, la Liana també descobrirà les veritats de la seva pròpia història, marcada per la mort d’una dona en caure al buit. Mia Couto ens fa navegar entre dues èpoques traumàtiques en què Moçambic va quedar assolat: la guerra de la Independència i la devastació del cicló Idai. Amb una prosa poètica i lírica, l’autor ens convida a un viatge en el temps per preservar la memòria i la història de la seva terra.»

«Si obriu aquest llibre, hi trobareu un pare i la seva fascinació per unes bèsties indòmites, animades per una vitalitat sense fi. I una filla adolorida i vigorosa, que no pot treure’s del cap unes històries antiquíssimes de profetes. I, acollint-los a tots dos, una ciutat que respira com un ésser viu.

Amb aquests elements, Profecia crea una atmosfera única, fosca però també carregada d’humor i d’energia. Teniu a les mans un llibre que parla de la força fecunda que hi ha en les coses que no dominem.»

«L’autor, nascut a Besalú (la Garrotxa, 1943), fill d’un ‘canteiro’ gallec que hi treballava en la construcció d’un pont nou i d’una treballadora d’un taller tèxtil del poble, explica com el seu pare fou contractat per a treballar en la reconstrucció de la Seu Vella de Lleida l’any 1950 i, alhora, ser el vigilant del recinte. Això va fer que tota la família visqués 12 anys dins unes capelles gòtiques habilitades precàriament per habitatge, que hi ha al costat de la porta dels Apòstols. Dotze anys a dalt del Turó de la Seu Vella, sols, compartits, uns anys amb alguna companyia de militars que no acabava de marxar i, després, per la Casa de Ejercicios Espirituales que començava les seves activitats, on hi ha ara la Canonja. Una experiència tan insòlita és el punt d’arrencada del llibre, per explicar després tot un seguit de vivències personals variades en el món de l’educació i la política. En totes i cadascuna d’aquestes etapes es fan comentaris i reflexions sobre els personatges més interessants —en un sentit o altre— que l’autor ha anat trobant pel camí.»

«La historia que se cuenta en Pepita Jiménez es la morosa desconversión del seminarista Luis de Vargas, quien orgullosamente afanado en sus raptos de amor divino va paulatinamente perdiendo esos afanes en aras de un amor terrenal que tiene como sujeto a la joven viuda Pepita Jiménez, a quien, por otra parte, pretende el padre de Don Luis, Pedro de Vargas, cacique del lugar andaluz donde se desarrolla la ficción. El desenlace es el matrimonio entre Pepita y Luis, gracias a los buenos oficios de la locuaz criada Antoñona y al amparo de una naturaleza ardiente.»