Us convidem a visitar l’exposició al voltant de l’autor homenatjat amb motiu del Día das Letras Galegas 2023:

‘Fernández del Riego e a Editorial Galaxia: a resistencia cultural baixo o franquismo’ (17 – 31 de maig de 2023. CRAI Biblioteca de Lletres).

Presentació:

Francisco Fernández del Riego (Vilanova de Lourenzá,1913-Vigo, 2010) va ser autor de llibres de referència com el Manual de historia da literatura galega (1971) i el Diccionario de escritores en lingua galega (1990), així com de monografies sobre Pondal, Otero Pedrayo, Álvaro Cunqueiro, Blanco Amor ou Luis Seoane.  Però sobretot és corresponsal de molts epistolaris amb figures clau del seu temps i cronista d’una generació que representa la resistència cultural gallega sota la dictadura franquista: O río do tempo (1990), A xeración Galaxia (1996). Va ser president de la Fundación Penzol des de 1963 i de la RAG (1997-2001). Però sobretot va ser l’impulsor del projecte de creació de l’editorial Galaxia, que va codirigir de 1950 a 1989. Amb Ramón Piñeiro crea la Col·lecció Grial (1950), i després Grial, Revista de Cultura Galega (1963-), i també el 1963 des de la Real Academia Galega posa en marxa la celebració del día das Letras Galegas. Des dels anys quaranta escriu sobre cultura gallega a la premsa, des d’El Pueblo Gallego i La Noche, la revista Galicia que dirigia Seoane a Buenos Aires, de Galicia Emigrante al Faro de Vigo, i va treballar especialment per mantenir els lligams amb els galleguistes de l’exili.

Francisco Fernández del Riego (Vilanova de Lourenzá,1913-Vigo, 2010) foi autor de libros de referencia como o Manual de historia da literatura galega (1971) e o Diccionario de escritores en lingua galega (1990), e de monografías sobre Pondal, Otero Pedrayo, Álvaro Cunqueiro, Blanco Amor ou Luís Seoane.  Pero sobre todo é correspondente de moitos epistolarios con figuras clave do seu tempo e cronista dunha xeración que representa a resistencia cultural galega baixo a ditadura franquista: O río do tempo (1990), A xeración Galaxia (1996). Foi presidente da Fundación Penzol desde 1963 e da RAG (1997-2001). Pero sobre todo foi quen impulsou o proxecto da editorial Galaxia, que codirixiu de 1950 a 1989. Con Ramón Piñeiro crea a Colección Grial (1950), e despois Grial, Revista de Cultura Galega (1963-), o mesmo ano en que desde a Real Academia Galega pon en marcha a celebración do día das Letras Galegas. Desde os anos 40 escribe sobre cultura galega na prensa, desde El Pueblo Gallego e La Noche á revista Galicia que dirixía Seoane en Bos Aires, de Galicia Emigrante ao Faro de Vigo e traballou arreo para manter os lazos cos galeguistas do exilio.

María Xesús Lama López – Facultat de Filologia – Secció d’Estudis Francesos, Italians, Gallecs i Portuguesos.