Tancament temporal del dipòsit d’accés lliure del CRAI Biblioteca de Lletres

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amb motiu d’unes obres de millora que es duran a terme al dipòsit de la secció Central del CRAI Biblioteca de Lletres, aquests dies s’està procedint a protegir les prestatgeries i el fons allotjat en aquest espai.

Properament, coincidint amb l’inici de les obres i durant unes quantes setmanes, no es permetrà l’accés a les tres plantes d’accés lliure del dipòsit (hemeroteca, 5è i 6è pis). La biblioteca facilitarà els documents sota demanda i servirà els llibres que se sol·licitin en els horaris següents: 9:30 | 11:30 | 14:30 | 17:30 | 19:30. 

Per tal estalviar-vos esperes o retards, us recomanem que agafeu els llibres que necessiteu el més aviat possible, abans del tancament temporal del dipòsit.

El fons de reserva situat al 3r pis (topogràfics R ; RR) es troba exclòs de consulta fins l’acabament de les tasques de millora.

Disculpeu les molèsties. Confiem que les obres no s’allargaran més del degut i que aviat podrem tornar a la normalitat.

Publicat dins de Avisos de la biblioteca | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Noves adquisicions (Octubre 2019)

Durant el mes d’octubre s’han incorporat 215 noves adquisicions al CRAI Biblioteca de Lletres. Podeu consultar-les al llistat complet del catàleg o bé a la selecció que hem fet a Pinterest.

Aquest més presentem com a novetat destacada el llibre Narrative reliability, racial conflicts and ideology in the modern novel, a càrrec de Marta Puxan-Oliva, professora del Departament de Llengües i Literatures Modernes i d’Estudis Anglesos:

«How does racial ideology contribute to the exploration of narrative voice? How does narrative (un)reliability help in the production and critique of racial ideologies? Through a refreshing comparative analysis of well-established novels by Joseph Conrad, William Faulkner, James Weldon Johnson, Albert Camus and Alejo Carpentier, this book explores the racial politics of literary form. Narrative Reliability, Racial Conflicts and Ideology in the Modern Novel contributes to the emergent attention in literary studies to the interrelation of form and politics, which has been underexplored in narrative theory and comparative racial studies. Bridging cultural, postcolonial, racial studies and narratology, this book brings context specificity and awareness to the production of ideological, ambivalent narrative texts that, through technical innovation in narrative reliability, deeply engage with extremely violent episodes of colonial origin in the United Kingdom, the United States, Algeria, and the French and Spanish Caribbean. In this manner, the book reformulates and expands the problem of narrative reliability and highlights the key uses and production of racial discourses so as to reveal the participation of experimental novels in early and mid-20th century racial conflicts, which function as test case to display a broad, new area of study in cultural and political narrative theory.»

Publicat dins de Avisos de la biblioteca, Lingüística i llengües, Literatura | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Propostes de TFG i TFM basats en fons del CRAI Biblioteca de Reserva

Si durant aquest curs heu de fer el Treball Final de Grau o el Treball Final de Màster, us interessarà saber que el CRAI Biblioteca de Reserva ha publicat nous catàlegs de propostes de TFG i TFM basats en el seu fons per diferents ensenyaments, incloent-hi graus de la Facultat de Filologia i el Màster de Cultures Medievals.

Com expliquen a la notícia, la col·lecció de la Biblioteca de Reserva està formada per 2.150 manuscrits, unes 830 edicions incunables, 120.000 impresos, 8.000 gravats i 890 pergamins, oferint un enorme ventall de possibilitats de recerca pel vostre treball.

Ja tenim alguns treballs de filologia sorgits d’aquesta col·laboració: el TFG “Descripció d’un manual del segle XVII per aprendre a llegir l’alfabet glagolític croat”, de Judith Paredes, estudiant del grau de Llengües i Literatures Modernes, i dos altres treballs del grau de Llengües Romàniques i les seves Literatures, publicats al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, consistents en unes edicions parcials d’un imprès inèdit d’Ogier le Danois. La troballa d’aquest imprès es va explicar fa un temps en un apunt del Blog de Reserva.

Publicat dins de Biblioteques, Lingüística i llengües, Literatura | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

La taula periòdica i la literatura

El proper 6 de novembre a les 17:30 h, s’ha programat a la seu d’Alumni UB la conferència: La taula periòdica i la literatura , a càrrec de Xavier Duran i Escribà:

Amb ocasió de l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics, proposat per les Nacions Unides per al 2019, el Club de l’Experiència presenta aquesta conferència, que posa en relleu la vinculació de la taula periòdica amb la literatura.

La taula periòdica i diversos elements químics concrets estan presents en moltes obres literàries. En alguns casos, tenen un paper destacat i significatiu en la trama narrativa o en el missatge poètic.

En aquesta conferència es posaran diversos exemples d’autors com ara E. H. Lewis, Herbert George Wells, Upton Sinclair, Raymond Queneau, Mary Soon Lee, David Jou, Àngel Terron o Primo Levi.

Abans de la conferència, Santiago Álvarez farà una visita guiada a l’exposició La Taula Periòdica: una icona científica, social i cultural al CRAI Biblioteca de Lletres (16:30 h). Us hi esperem!

Publicat dins de Activitats culturals, Exposicions | Etiquetat com a , | 1 comentari

El buscador acadèmic Semantic Scholar

Semantic Scholar és un cercador acadèmic de nova generació creat pel prestigiós Allen Institute for Artificial Intelligence.

Aquesta eina busca informació acadèmica de totes les matèries, extrau paraules clau i, entre altres funcions, ofereix opcions per accedir al text complet dels documents: View PDFView Via Publisher, Alternate Sources o Open Access.

Aquí teniu un exemple de la visualització d’un document del resultat d’una cerca:

A més, ofereix als autors la possibilitat de validar la seva pàgina d’autor a la plataforma (Claim your author page).

En aquest exemple podeu veure una pàgina d’autor creada automàticament amb el corresponent llistat de publicacions:

Una altra vista molt interessant és la que ens mostra els canals d’influència de l’autor a partir de la seva xarxa de citacions (Influence). Cal tenir present, però, que fins que no es vagin corregint els errors d’assignació de les publicacions, molts d’aquests perfils contenen resultats inexactes.

Com en altres buscador acadèmics, es pot copiar la referència bibliogràfica segons diferents estils de citació i crear alertes o desar els documents a la biblioteca personal si ens registrem a la plataforma.

Vistes totes les funcionalitats i millores que es van incorporant, Semantic Scholar és un cercador que caldrà tenir molt present a partir d’ara en les tasques de recerca d’informació acadèmica.

Publicat dins de El Recurs de la setmana, Recursos web, Referència | Etiquetat com a , | 1 comentari

Nous llibres acadèmics d’accés en línia d’Springer Nature

El CRAI de la Universitat de Barcelona ha subscrit la col·lecció de llibres electrònics Literature, Cultural & Media Studies de Springer Nature, que inclou 1.439 títols de 2017, 2018 i 2019.

Aquesta col·lecció està dirigida a professors, estudiants, investigadors i professionals. Conté investigacions acadèmiques d’àmbit internacional sobre literatura, cinema, cultura i mitjans de comunicació, així com estudis de teatre i interpretació. A més, permet accedir simultàniament a un nombre il·limitat d’usuaris i tots els llibres estan disponibles sense DRM.

Podeu accedir als llibres electrònics a través de Cercabib:

SpringerLink e-books (Literature, Cultural & Media Studies 2017)

SpringerLink e-books (Literature, Cultural & Media Studies 2018)

SpringerLink e-books (Literature, Cultural & Media Studies 2019)

Font: Literature, Cultural and Media Studies, de Springer Nature eBook collections. Nova subscripció.

Publicat dins de Avisos de la biblioteca, Comunicació i Indústries Culturals, El Recurs de la setmana, Literatura | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Exposició: La Taula Periòdica: una icona científica, social i cultural

Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics

El CRAI de la Universitat de Barcelona contribueix a la celebració de l’Any Internacional de la Taula Periòdica amb una exposició dedicada a la taula periòdica i al seu valor iconogràfic més enllà del seu valor científic. En aquest sentit, l’exposició al CRAI Biblioteca de Lletres exhibeix una gran varietat de materials (llibres, música, objectes, taules, jocs, cartells, etc.) que demostren, en certa manera, l’impacte de la taula periòdica com a icona cultural i d’informació. Els materials procedeixen dels fons personals de Santiago Álvarez i Claudi Mans i de diferents biblioteques del CRAI: Belles Arts, Campus de Bellvitge, Biologia, Campus Mundet, Filosofia Geografia i Història, Física i Química, Lletres, Pavelló de la República i  Biblioteca de Reserva.

El recorregut de l’exposició comença a l’interior de la Biblioteca de Lletres, on hi trobem quatre taules dedicades als orígens de la taula periòdica: els precursors, els contemporanis i competidors, el descobriment dels elements, la figura de Mendeléiev i el sistema periòdic després de Mendeléiev. La resta d’expositors i la vitrina vertical mostren la taula periòdica com a icona cultural, representada en una gran varietat d’objectes (jocs, draps de cuina, rellotges, tasses, ventalls, corbates, etc.).

L’exposició continua a les vitrines de l’entrada de la biblioteca, on es pot seguir l’evolució de la taula periòdica seguint aquest ordre:

  • Consolidació i evolució de la taula periòdica
  • Llibres sobre els sistema periòdic
  • Els elements químics
  • Monografies sobre els elements
  • Elements de novel·la i teatre
  • Música
  • La taula com a icona
  • Elements poètics

A les quatre vitrines i a la sala de referència podeu veure exemples de diferents taules periòdiques: algunes dedicades als elements i d’altres dedicades a altres temàtiques: disseny, ciència, fotografia, ortografia, tipografia, etc.

Tant aquesta exposició, que s’inaugura avui, 15 d’octubre, com la conferència que tindrà lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric, formen part de la programació d’activitats que la Facultat de Química organitza al llarg de l’any 2019 per celebrar aquesta efemèride.

La mostra està organitzada conjuntament entre la Facultat de Química i el CRAI Biblioteca de Lletres, amb la col·laboració del Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni i estarà disponible fins el 21 de novembre.

Inauguració: 15 d’octubre, 18:15 h, Aula Magna de l’Edifici Històric.

Programa:

18:15   Obertura de portes de l’Aula Magna i projecció de fragments de pel·lícules.

18:30   Conferència: «Coberta de pols i guix: la història d’una vella taula periòdica», a càrrec de M. Pilar Gil, doctora per la Universitat de Barcelona i escriptora .

19:30   Inauguració de l’exposició sobre taules periòdiques del CRAI Biblioteca de Lletres, a càrrec del vicerector d’Arts, Cultura i Patrimoni, Dr. Salvador García Fortes.

En acabar se servirà una copa de cava i el públic podrà anar a veure l’exposició lliurement.

Us recordem que també teniu disponible la mostra Històries ocultes dels elements, que es pot visitar al CRAI Biblioteca Física i Química fins al 20 de desembre de 2019, per continuar celebrant aquest 150è aniversari de la taula periòdica.

Publicat dins de Activitats culturals, Notícies culturals | Etiquetat com a , | 3 comentaris

Premi Nobel de Literatura 2018 i 2019

Si els premis Nobel de Literatura generen sempre molta expectació, enguany ho han fet per partida doble, donat que s’atorgava també el de l’any 2018 després de la cancel·lació del premi de l’any passat per l’escàndol de denúncies d’agressió sexual.

El Premi Nobel de Literatura 2018 ha estat per l’escriptora polonesa Olga Tokarczuk, “per una imaginació narrativa que amb passió enciclopèdica representa l’encreuament de fronteres com una forma de vida”.

L’autor austríac Peter Handke ha estat el guardonat de 2019, “per una obra influent que amb enginy lingüístic ha explorat la perifèria i l’especificitat de l’experiència humana”.

Publicat dins de Literatura, Notícies culturals | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Novetats de setembre (2019)

Les novetats arribades al CRAI Biblioteca de Lletres durant el mes de setembre ja es poden fullejar a Pinterest (selecció) i al catàleg (llistat complet).

Entre les novetats de setembre destaquem El siervo albedrío y otros escritos polémicos, el segon volum de les Obras reunidas de Martin Luther que publica l’editorial Trotta. L’edició ha estat a càrrec de Gabriel Tomás, bibliotecari del CRAI Biblioteca de Lletres i estudiós de l’obra de Luther.

Martín Lutero (1483-1546) desarrolló la faceta de polemista a lo largo de toda su vida. Su conocimiento exhaustivo y preciso de la Biblia y su lenguaje directo, agresivo e irrespetuoso, con frecuencia rayano en el insulto, lo convertían en un temible adversario. En El siervo albedrío (1525), obra de gran calado teológico que expone la doctrina de la justificación por la fe, la Reforma luterana se lanza en tromba contra el humanismo representado por Erasmo de Róterdam y su defensa del libre albedrío. Los otros dos escritos aquí reunidos, Sobre el papado de Roma (1520) y Contra Hanswurst (1541), son relevantes para entender el concepto de Iglesia que propugnaba Lutero.

Publicat dins de Avisos de la biblioteca, Lingüística i llengües, Literatura | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Territori lector: Mónica Cano

La Mónica Cano, que ha cursat Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona i un màster de Literatura Comparada Europea a la Universidad de Murcia, comparteix amb nosaltres la seva experiència com a estudiant de filologia. Una experiència que us interessarà tant si comenceu ara la vostra carrera universitària com si ja porteu uns anys a la facultat o bé ja heu acabat.

Què et va empènyer a triar Filologia hispànica a la UB?

Federico García Lorca. Sí, va ser ell el “culpable”. Jo vaig fer un batxillerat científic. A segon, cap allà al desembre em vaig adonar que les ciències pures no em deien res, no em feien sentir res. Pel Nadal els meus pares em van regalar un ebook (perquè em passava les nits llegint i la llum va molt cara) i no recordo quants llibres vaig llegir en aquelles dues setmanes de vacances. Però va caure a les meves mans Así que pasen cinco años, una obra de teatre poc coneguda i molt avantguardista de Lorca. Quan vaig arribar al poema que canta el Arlequín vaig decidir que estudiaria Filologia hispànica perquè necessitava entendre què significava aquella obra. Abans de graduar-me em vaig tatuar el primer vers del poema: “El Sueño va sobre el Tiempo flotando como un velero”. Ara entenc una mica més al poeta granadí.

Ah, i va ser a la UB perquè és idíl·lica. Quan vaig veure l’edifici i els jardins no vaig dubtar un moment.

Què esperaves del grau de Filologia hispànica i què has trobat?

Quan comencem alguna cosa (sobretot si es fa amb la il·lusió amb què vaig començar jo el grau), tendim a idealitzar allò que ens trobarem. Jo esperava acabar el grau amb uns coneixements magistrals de literatura universal. Sí, les expectatives eren massa altes, ho reconec. Al final, el grau m’ha ensenyat allò més inesperat per senzill i més important i essencial de tot: aprendre a llegir, llegir com a filòloga. Sempre dic que el grau m’ha donat un munt de caixes buides que jo ara omplo de tot allò que llegeixo amb les ulleres de filòloga. Si no tingués aquestes caixes seria impossible o molt més difícil poder classificar tota aquesta informació i l’aprenentatge seria molt més lent. Així que tornaria a fer Hispàniques amb els ulls tancats.

Ens pots explicar una mica l’experiència d’estudiar a una altra universitat?

Sortir de la universitat on he estat quatre anys ha tingut els seus pros i els seus contres, com és lògic. He conegut un altre espai, que sempre permet aprendre moltes coses. M’ha permès comparar (i de vegades comparar massa tampoc és la millor opció) una universitat amb una altra. Podria donar voltes i voltes vers aquest tema però crec que ho puc resumir en un sol consell, que és el següent: sortir a una altra universitat és sempre bo, però si les expectatives són altes és millor anar a parar a una universitat equivalent a nivell de prestigi o dimensió. En lletres potser diria Madrid, Salamanca, Granada…

Ara que tot just has acabat el màster, què penses fer?

Ara que he acabat el que se suposa que és el camí planell, em trobo, com crec que es troben molts estudiants que just acaben una carrera d’humanitats, en un buit en el qual ens hem d’obrir pas. Però no és un buit dens ni negatiu. És aquell buit de José Àngel Valente, un buit on qualsevol cosa pot sorgir. Ara ja no hi ha un sol camí, ara n’hi ha molts. Moltes opcions per explorar. La possibilitat de continuar estudiant, de fer una tesi. La possibilitat del món de la docència (a secundària, a ELE o a altres institucions). La possibilitat de marxar fora en un programa de lectorat… L’única cosa que fa falta és no estar quiet, moure’s, explorar i no tenir por de descobrir una altra alternativa no contemplada.

Quina ha estat la teva activitat darrerament a la Biblioteca?

He tornat llibres que parlen sobre el testimoni de l’Holocaust. He fet un TFM sobre l’element de la ficció buscada als testimonis dels camps de concentració comparant Primo Levi amb Jorge Semprún. Així que he tornat les seves obres (que ara ja les he comprades per tenir-les a la meva biblioteca personal) Trilogia de AuschwitzLa escritura o la vida de Levi i Semprún respectivament. Recomano a tothom llegir a tots dos autors. Ells van intentar escriure una cosa impossible: la memòria. Primo Levi lluitant contra l’oblit i les impossibilitats d’aquesta escriptura i Semprún acceptant el límit, però no fàcilment. Crec que ara que ja no hi són cap dels dos és el nostre deure mantenir aquesta memòria viva. Ells van intentar contestar la pregunta de com escriure Auschwitz. Nosaltres ara hem de contestar una pregunta encara més important: Com escoltar/llegir Auschwitz?

Quines webs visites habitualment o ens pots recomanar?

Sóc una gran aficionada de comprar llibres a Iberlibro.com, crec que es poden trobar joies de segona mà i és una pàgina web fiable que mai m’ha portat problemes.

Per a consultes bibliogràfiques utilitzo la web del CRAI majoritàriament i sovint Dialnet o Google Scholar, que crec que són les més bàsiques. El Cervantes Virtual també té un bon catàleg d’estudis i fins i tot obres completes i és una bona opció. 

Moltes gràcies, Mónica!

Publicat dins de Territori lector | Etiquetat com a , , ,