Juan Vernet traduït al turc


El 26 de setembre es farà la presentació a la Universitat de Barcelona de la traducció al turc de l’obra de Juan Vernet, Lo que Europa debe al Islam, realitzada per Nesrin Karavar (19 h, Sala de professors, Ed. Josep Carner).

Per aquest motiu, hem organitzat una mostra bibliogràfica d’acompanyament formada per materials seleccionats del nostre fons, de les biblioteques de Leonor Martínez i de Juan Vernet i de la Secció d’Estudis Àrabs i Islàmics. Les temàtiques exposades intenten evidenciar la importància de la traducció per facilitar l’intercanvi cultural, i el lligam de Juan Vernet amb Turquia i el Món islàmic.

La mostra es troba disposada en les vitrines ubicades a la Sala Pifarrer del CRAI Biblioteca de Lletres.

Programa:

Publicat dins de Activitats culturals | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

150 anys de la taula periòdica

Aquesta tardor, el CRAI Biblioteca de Lletres acollirà una exposició que formarà part de les activitats programades amb motiu dels 150 anys del naixement de la taula periòdica i que oferirà una visió de la taula periòdica més enllà dels elements. Properament us informarem de tots els detalls.

Mentrestant, us convidem a veure el primer capítol de la sèrie de divulgació audiovisual  “Desxifrant la taula periòdica” que acaba de presentar la Universitat de Barcelona:

150 anys de la taula periòdica: l’inventari còsmic.

Si us interessa el tema, us recomanem una visita a l’exposició organitzada pel CRAI Biblioteca de Física i Química, Històries ocultes dels elements, que disposa d’una versió virtual.

I aquí us deixem un episodi de Ciència animada dedicat a la taula periòdica:

 

Publicat dins de Activitats culturals | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Vine i coneix la teva biblioteca!

Si comenceu a la Facultat de Filologia aquest curs 2019-2020, us animem a que vingueu conèixer el CRAI Biblioteca de Lletres.

A banda de les presentacions sobre els serveis del CRAI que farem directament a les aules d’algunes assignatures comunes, us oferim aquesta formació ràpida, que es durà a terme tots els dies a biblioteca, a les 12 i a les 18 h. Us hi esperem!

Publicat dins de Avisos de la biblioteca, Biblioteques | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Manuscrit del “Diccionario” de Josep Balari i Jovany

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El CRAI Biblioteca de Lletres continua la feina de divulgació del llegat històric d’un dels més destacats filòlegs catalans del segle XIX, Josep Balari i Jovany (1844-1904). Balari va ser professor de la Universitat de Barcelona, a la càtedra de llengua grega, durant més de vint anys.

El manuscrit que presentem avui va ser un importat intent per desenvolupar la cultura catalana. En aquells anys de la renaixença diferents personalitats treballaven per sistematitzar el català, com Antoni Maria Alcover amb el seu “Diccionari català-valencià-balear” o Pompeu Fabra amb la “Gramàtica catalana”.

La biblioteca ha catalogat les fitxes manuscrites del Diccionari Balari, inventari lexicogràfic de la llengua catalana, que el professor va recollir durant anys amb definicions i citacions de paraules catalanes i el seu equivalent en castellà i que van ser endreçades, organitzades i completades pel professor Manuel de Montoliu amb la intenció de publicar-les. De fet, la Universitat de Barcelona va publicar 8 fascicles fins a la paraula “Gutaperxa”.

La feina realitzada a la biblioteca ha consistit, en primer lloc, en veure què era el que teníem exactament a les nostres mans i contrastar la part manuscrita amb l’obra publicada. El material es va rebre en forma de sobres amb fulls una mica desendreçats i empolsats, i per això la primera part de la feina ha consistit en ordenar els fulls per la numeració per fer-nos una idea del contingut. Un cop endreçats i netejats els fulls hem pogut constatar que, malgrat tenir més de 120 anys, es mantenen en un bon estat de conservació. En segon lloc, hem contrastat el manuscrit amb l’obra publicada i es pot veure que el manuscrit conté prop de la totalitat de la part publicada.

Finalment, s’ha col·locat el material en carpetes especials lliures d’àcid i amb un nivell òptim de pH per no afectar els fulls i les fitxes. Les carpetes s’han emmagatzemat en caixes de conservació tancades per evitar el desgast del manuscrit.

Un cop enllestida tota la feina física relativa al manuscrit, només quedava la seva catalogació. L’objectiu ha estat fer-ne una descripció molt acurada i concisa, de forma que tot aquell que vulgui accedir-hi es pugui fer una idea precisa del que conté. Per fer tota aquesta feina ha resultat bàsic l’accés als estudis elaborats pel Dr. Pere Quetglas, especialista en l’obra de Josep Balari.

Esperem que aquesta “joia” bibliogràfica sigui del vostre interès.

Guillermo Nicolás Leborán Fernández

Publicat dins de Avisos de la biblioteca, catàlegs, diccionaris i enciclopèdies, Lingüística i llengües | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Completa i comparteix el perfil d’ORCID ID

És molt recomanable que el personal investigador disposi d’un identificador ORCID iD.  La seva utilitat més directa és que proporciona un identificador digital únic i persistent que facilita la distinció inequívoca de la producció científica i evita confusions al voltant dels noms d’autor: noms comuns, canvis de cognom, diferents versions en la signatura dels treballs al llarg del temps, ús de diferents alfabets, etc.

Un altre dels seus avantatges és que crea una pàgina personal, a mode de currículum vitae digital, que podem editar i enllaçar amb diferents sistemes d’informació (bases de dades, sistemes de gestió de la recerca i de presentació de manuscrits per a la publicació, etc.).

Exemple: ORCID iD iconhttps://orcid.org/0000-0002-1825-0097

Per treure’n el màxim profit, no ens hem de limitar a crear el registre a la plataforma i obtenir l’identificador, sinó fer-hi el pas següent i completar el perfil, incorporar la nostra producció de recerca i connectar el registre amb bases de dades o serveis (Scopus, Crossref, Publons…) per obtenir l’atribució de l’autoria de publicacions o d’altres activitats de recerca.

A continuació, us oferim unes guies ràpides que us ajudaran a completar el perfil i a afegir-hi obres:

Un cop tinguem el registre complet, si incloem l’identificador ORCID a la nostra signatura del correu electrònic, als perfils de les xarxes i en altres documents o presentacions estarem donant visibilitat i facilitant l’accés a la nostra recerca.

Trobareu més informació sobre aquest tema a la pàgina del CRAI: Informació sobre els identificadors per a investigadors.

Publicat dins de Recursos web, Referència | Etiquetat com a , | 1 comentari

Mostra bibliogràfica sobre la biblioteca de Carles Miralles

Sí. El llegat de Carles Miralles (1944-2015), la seva biblioteca, ja està disponible. I ho celebrem presentant-vos el fons, què ens aporta a tots plegats i qui fou l’home que hi ha rere tots aquests documents, en Carles Miralles.

A la notícia (amb data 29/09/2014) de la presentació del llibre d’homenatge a Carles Miralles, Som per mirar, es llegeix aquesta nota biogràfica:

Carles Miralles (Barcelona, 1944), catedràtic de Filologia Grega de la UB, hel·lenista i poeta, es va donar a conèixer l’any 1965 amb La terra humida, i el 1967 va guanyar el Premi Salvat-Papasseit amb On m’he fet home. No va tornar a publicar fins al 1981, any en què van aparèixer Camí dels arbres i de tu i Per fi la tortuga. El 1990, va sortir a la llum La mà de l’arquer, que va obtenir el Premi Nacional de Poesia, i el 1995, La ciutat dels plàtans. En el volum D’aspra dolcesa. Poesia 1963-2001, publicat l’any 2002, Miralles va aplegar i revisar la seva obra poètica apareguda fins aleshores. El 2010, va rebre el Premi de la Crítica Literària en llengua catalana amb L’ombra dels dies roja (2009). És autor, també, de l’obra narrativa Escrit a la finestra. Com a filòleg ha publicat Lectura de les «Elegies de Bierville» de Carles Riba (1978; Premi IEC – Josep Carner l’any 1980), Sobre Foix (1993; Premi Crítica Serra d’Or d’assaig l’any 1994), Homer (2005), Sobre Riba (2007) i Sobre Espriu (2013). Ha traduït al català obres de Xenofont i Heròdot, ha tingut cura de la introducció i l’edició de les tragèdies d’Eurípides i Sòfocles, i ha participat en la redacció de la Història de la literatura catalana d’Ariel. Ha estat col·laborador habitual al diari Avui, així com en les publicacions Ítaca, El Pont, Serra d’Or, Els Marges, Faventia, Reduccions, Nous Horitzons, Quimera i Arbor. És membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics.

Al pròleg de l’obra Eulàlia : estudis i notes de literatura catalana, Carles Miralles es presenta d’aquesta forma:

Professional de la filologia clàssica, i més concretament hel·lenista, catedràtic de la Universitat de Barcelona, m’he dedicat de diverses maneres, des de les classes fins a algunes publicacions i conferències, a l’estudi de diverses literatures, a més de la grega i de la llatina, sovint des de la perspectiva de la literatura comparada, i especialment, com potser ja era d’esperar, de la tradició clàssica.

Entre les literatures que no són la grega, he estudiat amb dedicació més constant la catalana, i espero poder dedicar-m’hi encara en el futur. En primer lloc, i senzillament, perquè trobo que és una literatura important i perquè m’interessa; senzillament però no únicament, al  capdavall, la meva és una generació que en un  moment determinat considerà un deure el coneixement que li havia estat sistemàticament negat del propi passat, de la pròpia literatura, sobretot, en el meu cas, en el d’una persona tocada des de ben jove d’inquietuds literàries, així en dèiem aleshores.

Aquest mateix text se cita a Argenter i Giralt, Joan Albert (2017). Carles Miralles: una llengua de cultura, una cultura de llengua. En: Carles Miralles i Solà : sessió en memòria. IEC, 2017.

La selecció que us presentem en aquesta mostra és gairebé tot el llegat rebut, que es troba catalogat amb la nota pública: Biblioteca Carles Miralles. Les separates i els fullets s’han inventariat en un sol document: Miralles : recull de separates i fullets 1965-2014.

La donació no suposa, ni molt menys, tota la seva biblioteca personal. Es tracta, fonamentalment, de la biblioteca de l’hel·lenista. Ho veureu clar amb una dada: dels 2415 exemplars que la formen (llibres, tesis, títols de revistes i separates), 659 estan identificats i disponibles a la Secció de Grec de Lletres. Tingueu present que la nostra biblioteca ja disposava d’un important fons d’obres de poesia, crítica literària, traducció, etc., donades per Carles Miralles, moltes amb dedicatòries autògrafes.

Podem afegir altres dades curioses sobre el fons: sense comptar-hi les separates, 2058 volums són posteriors a 1950, el castellà és la llengua més comú (596 ítems) seguit de l’italià (530) Entre grec antic i modern sumen 168 exemplars. Majoritàriament són publicats a Catalunya (397 exemplars), a la resta de l’estat (434) i especialment a Itàlia. Com es pot veure, parlem d’un fons modern, altament especialitzat i amb una bona presència d’hel·lenisme italià.

La  mostra que us presentem es divideix en quatre blocs temàtics: 1. El poeta, 2. L’hel·lenista , 3. El crític literari (i la literatura catalana) i 4. El seu llegat bibliogràfic.

La trobareu, fins el 30 de setembre, a les vitrines d’entrada del CRAI Biblioteca de Lletres. També a la Secció de Grec de la biblioteca, on els títols de la donació duen la nota FONS CARLES MIRALLES, hi ha exposades obres seves.

Deixeu-me acabar agraint a la família Miralles (Carmina, Laia i Roger) tota l’ajuda rebuda, les facilitats donades i l’amistat regalada.

Josep Turiel

Publicat dins de Activitats culturals, Exposicions, Lingüística i llengües, Literatura | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Noves adquisicions (juny 2019) i préstec d’estiu

La selecció de noves adquisicions arribades al CRAI Biblioteca de Lletres durant el mes de juny ja es pot consultar a Pinterest. Al catàleg es troba detallat el llistat complet.

Durant l’estiu podreu gaudir més dies del préstec d’aquestes novetats i d’altres documents. Els CRAI Biblioteques de la UB ofereixen un préstec especial d’estiu durant tot el mes d’agost:

  • Els documents de préstec normal prestats i renovats a partir del dia 15 de juliol de 2019, tindran com a data de retorn el dia 2 de setembre de 2019.
  • Els documents de bibliografia recomanada prestats i renovats a partir del dia 24 de juliol de 2019 s’hauran de retornar el dia 2 de setembre de 2019.

Publicat dins de Avisos de la biblioteca, Literatura | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

L’edifici històric de la Universitat de Barcelona a la literatura

Gràcies a la col·laboració de dues lectores hem incorporat dos nous fragments literaris al recull L’edifici històric de la Universitat de Barcelona a la literatura. En el primer, Eva Baltasar situa una escena de Permagel al pati de Lletres i, en el segon, l’historiador Joan B. Culla evoca a les seves memòries els anys d’estudiant a l’edifici històric.

Si coneixeu altres referències literàries a l’edifici històric podeu escriure a crailletres@ub.edu.

Baltasar, Eva. Permagel. Barcelona: Club Editor, 2018.

«La vaig conèixer a la universitat, al claustre de la facultat de filologia. Havia entrat a llegir-hi una estona perquè era l’únic lloc tranquil, reclòs i gratuït que hi havia prop de casa. Ella havia anat a penjar-hi uns cartells de propaganda d’una exposició fotogràfica on mostrava el millor de la seva obra fins a aquell moment, en què tot just s’acabava de comprar una càmera professional. Però el tenia, tenia el geni per extreure bellesa del món fins i tot amb una càmera de pallasso.» (p. 153)

Culla, Joan B. La història viscuda: memòries. Barcelona: Pòrtic, 2019.

«La rentrée acadèmica d’aquell any 1972 va quedar marcada per un canvi d’escenari molt positiu: per fi se’ns aixecava la pena de desterrament a les llunyanies de Pedralbes, i podíem rebre les classes i fer tota la vida universitària a l’històric edifici de la Gran Via que havia ideat Elies Rogent a la segona meitat del segle XIX. Potser no hi guanyàrem en confort ni en espai, però sí en ubicació. Jo tenia la vella universitat a sis parades de metro des de casa i, en les hores buides o bé en les cada cop més freqüents jornades de vaga o tancament de la facultat, podies anar-te’n en un moment a treballar a la Casa de l’Ardiaca o a la Biblioteca de Catalunya, o bé, a fer una orxata i una bona tertúlia a Can Fillol o a la Valenciana…

I després hi havia el genius loci: el vell casalot vuitcentista posseïa un encant, una aura, una atmosfera que t’enganxava. Era com un gran castell medieval del qual anaves descobrint i fent teus a poc a poc els racons, des del bar del soterrani —sense llum natural, i ple de fum— fins als habitatges que encara hi tenien els bidells, mig amagats al terrat. Sense oblidar la biblioteca general, i el rònec però familiar seminari d’Història, i les aules, auletes, despatxos i despatxets que aprofitaven cada metre quadrat per absorbir un alumnat i un professorat molt més nombrosos d’allò que havia imaginat l’arquitecte. Per haver-hi de tot, fins i tot hi havia un espai, una estança de pas situada a l’esquerra del gran vestíbul central, reservat per als grisos, que hi tenien sempre un petit contingent de vuit o deu números, a punt per desembeinar les porres i demanar reforços en cas necessari.

Els espais nobles de la casa -el Rectorat amb la seva doble i majestuosa escalinata, el Paranimf, l’Aula Magna- els freqüentàvem poc, no va ser fins el curs 1974-75 que vàrem començar a fer-los nostres. En canvi, l’epicentre de la vida a la facultat era el mític pati de Lletres: allà s’exhibien els cartells subversius, i es llançaven les octavetes, però sobretot allò era l’àgora, la plaça major, on s’aglomerava la gent que entrava o sortia de classe, on qui arribava del carrer copsava l’ambient del dia, on en les estones tranquil·les hom podia conversar sobre temes acadèmics o polítics, asseguts als bancs o, a la manera dels peripatètics, donant voltes pel «claustre», durant hores i hores.» (p. 102-103)

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Estiu 2019 al CRAI Biblioteca de Lletres

Consulteu l’horari d’estiu de tots els CRAI Biblioteques de la UB.

Publicat dins de Avisos de la biblioteca | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Nova sala de treball en grup a Lletres


Com podeu veure al gràfic de les dades de préstec, durant el 2018 es van fer 2.226 préstecs de sales de treball en grup al CRAI Biblioteca de Lletres. Sempre hi ha demanda de sales de treball a les biblioteques, però aquesta necessitat es dispara sobretot en època d’examens.

Ens alegra comunicar-vos que ara disposem d’una nova sala amb capacitat per a 8 persones a la secció de Romàniques, on es troben les 5 sales d’aquest tipus que tenim a Lletres. S’ofereix amb un ordinador portàtil i aviat s’hi posarà una pissarra.

Publicat dins de Avisos de la biblioteca | Etiquetat com a , | Deixa un comentari