Enllaços d’interès per cercar imatges i texts a la xarxa

Cerca general Creative Commonssearch.creativecommons.org

Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dels EUA que promou un sistema alternatiu a «Tots els drets reservats», però també basat en la propietat intel·lectual. El lema és «Alguns drets reservats». Amb aquest objectiu, ofereix unes llicències als autors perquè puguin exercir els seus drets i alhora cedir-ne alguns en determinades condicions. [Llicències de Creative Commons a l’Estat espanyol]

Flickr: www.flickr.com/commons


Moltes biblioteques, com per exemple la British Library ofereixen imatges de domini públic a Flickr Commons.

 A banda d’això, es pot filtrar la cerca per trobar imatges que molts usuaris han publicat a la plataforma amb una llicència Creative Commons: 
http://www.flickr.com/creativecommons

Wikimedia: commons.wikimedia.org/

Wikimedia Commons és un repositori d’arxius multimèdia de domini públic i contingut educacional de llicència lliure.

Internet Archive: archive.org

Internet Archive és una biblioteca sense ànim de lucre que conté milions de llibres, pel·lícules, música, programari, webs, i molt més.

Europeana: www.europeana.eu

Europeana recull i facilita el descobriment de material d’arxius, biblioteques, museus i galeries d’arreu d’Europa: llibres, manuscrits, diaris, mapes, imatges fotogràfiques, so i vídeos, etc.

HathiTrust Digital Library: hathitrust.org

HathiTrust recull col·leccions digitalitzades de grans biblioteques de recerca dels estats Units. El seu catàleg permet la cerca bibliogràfica a la totalitat del fons, però la visibilitat del document dependrà de les condicions particulars aplicables a cada cas.

DPLA – Digital Public Library of Americadp.la/info

Patrimoni cultural dels Estats Units de biblioteques, arxius, museus i altres institucions: llibres, mapes, fotografies, vídeos, cartes, documents governamentals…

Biblioteca Digital Hispánica:
www.bne.es/es/Catalogos/BibliotecaDigitalHispanica/Inicio/index.html

Portal de documents digitalizats de la Biblioteca Nacional de España. La BNE disposa també d’un portal d’imatges a Flickr: https://www.flickr.com/people/bibliotecabne/.

Memòria Digital de Catalunya: mdc1.cbuc.cat

És un repositori cooperatiu que conté, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni. A l’MDC s’hi troben les còpies digitals de fotografies, dibuixos, mapes, cartells, fullets, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 3 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 34 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, arxius, etc.).

Patrimoni bibliogràfic de la Universitat de Barcelona:
crai.ub.edu/ca/recursos-d-informacio/patrimoni-bibliografic

Els fons patrimonials de la Universitat estan formats pel singular fons antic dipositat a la Biblioteca de Reserva, pels fons d’arxius personals, i per les col·leccions bibliogràfiques, personals i temàtiques. En aquest enllaç es poden veure totes les col·leccions digitals de la A a la Z .

Altres llocs d’interés per localitzar llibres:

Publicat dins de Llibres electrònics, Recursos electrònics, Referència | Etiquetat com a , , , , | 1 comentari

Preguntes més freqüents sobre els drets d’autor

Open Book Pages, per Jo Naylor | Flickr Creative Commons CC BY 2.0

Quan en un treball acadèmic, com ara el TFG o el TFM, hagis d’utilitzar alguna obra aliena (fragments, fotografies, imatges…), convé tenir clar quin és l’ús legal que se’n pot fer en cada cas.

La pàgina amb les preguntes més freqüents sobre els drets d’autor del CRAI t’ajuda a aclarir els dubtes més habituals, com en els casos següents:

Puc utilitzar fragments d’una obra aliena sense permís?

Sí, sempre que es tracti d’obres ja divulgades i que la inclusió es realitzi a títol de citació, o per fer-ne l’anàlisi, un comentari o un judici crític. Aquesta utilització només es pot realitzar amb fins docents o d’investigació, en la mesura justificada pel fi d’aquesta incorporació, tot indicant la font i el nom de l’autor de l’obra utilitzada, de conformitat amb l’article 32 del text refós de la Llei de propietat intel·lectual (TRLPI) (excepció de citació).

Puc utilitzar una fotografia aliena?

Sí, es pot utilitzar una fotografia si es troba al domini públic, o si l’autor en concedeix l’ús mitjançant una llicència. Si es vol fer servir com a citació, també ho podem fer sempre que en citem l’autor. En qualsevol altre cas, cal demanar permís a l’autor de la fotografia per poder fer-ne ús.

Què és l’excepció de citació?

És el límit previst a la llei que permet la inclusió en una obra pròpia de fragments d’altres obres, o bé obres plàstiques o fotogràfiques aïllades, sempre que es tracti d’obres ja divulgades i que la inclusió es realitzi a tall de citació, o per fer-ne l’anàlisi, un comentari o un judici crític. Aquesta utilització només es pot realitzar amb fins docents o d’investigació, justificant la incorporació i indicant la font i el nom de l’autor de l’obra utilitzada.

Puc utilitzar material de la xarxa?

Sí, sempre que s’utilitzi en un dels casos previstos com a límit als drets d’autor, o bé si el material està subjecte a algun tipus de llicència que en permeti l’ús. Depenent de les condicions d’aquesta llicència, se’n podrà fer una utilització o una altra.

Si una obra no té cap símbol de copyright, se’n permet la còpia, reproducció i publicació?

En general, si una obra no conté cap nota que n’indiqui la situació legal cal entendre que no se’n permet cap utilització sense una autorització prèvia, és a dir, tots els drets estan reservats, llevat dels casos previstos en la llei.

Hi ha excepcions o límits als drets d’autor?

La llei recull un seguit de casos en què no es requereix el permís de l’autor o del titular dels drets d’explotació per poder utilitzar una obra. Aquests casos són els anomenats límits i afecten determinades actuacions amb finalitats docents, de recerca, d’informació, etc. Cal tenir en compte que els límits tenen unes condicions determinades i en cap cas no atorguen una autorització lliure per explotar l’obra o per a la prestació.

Què són les llicències Creative Commons?

Són llicències públiques lliures que permeten regular els drets d’autor i que donen la possibilitat de desenvolupar noves vies de col·laboració. Entreu al web de Creative Commons en català per obtenir més informació sobre aspectes generals, llicències i domini públic, autors i creadors.

Què és el domini públic?

És la situació en què queden les obres literàries, artístiques o científiques quan s’esgota el termini dels drets d’autor. Una obra que es troba al domini públic pot ser explotada lliurement, però hem de respectar-ne l’autoria i la integritat.

Què vol dir que una obra no incorpori cap indicació legal o condicions d’ús?

El fet de no indicar que l’autor d’una obra se’n reserva tots els drets no significa que realment això sigui així. Com sabem, els drets d’una obra són innats a la creació d’aquesta, i no pel fet de posar indicacions com, per exemple, «tots els drets reservats».  El més recomanable davant d’una situació d’aquest tipus és posar-se en contacte amb l’autor de l’obra per tal d’aclarir quins drets es reserva i de quina manera es pot utilitzar la seva obra.

Més informació: Drets d’autor, propietat intel·lectual i Creative Commons.

Publicat dins de Recursos electrònics, Referència | Etiquetat com a , , , | 5 comentaris

Guia lingüística per a la presentació escrita i oral del treball final de grau (TFG)

Si estàs preparant el Treball Final de Grau (TFG), aquesta guia elaborada pels Serveis lingüístics de la Universitat de Barcelona et pot ajudar molt: Guia lingüística per a la presentació escrita i oral del treball final de grau.

Hi trobaràs consells tant per a la redacció del treball escrit com per a l’exposició oral. S’inclouen orientacions, exercicis, vídeos i altres documents i recursos.

Per a les tasques de revisió et poden ser molt útils aquestes llistes de control amb els punts a revisar abans de presentar el treball: el format, la introducció i la conclusió, el desenvolupament del treball, la revisió final i els materials de suport per a la presentació oral.

www.ub.edu/tfg/

 

Publicat dins de Lingüística i llengües, Recursos electrònics | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Curs: ‘Especialista en edición y corrección de textos escritos en lengua española’

Us passem informació sobre el curs d’extensió universitària: ‘Especialista en edición y corrección de textos escritos en lengua española’, organitzat pel Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació. S’ofereix una beca que cobreix la totalitad del cost del curs a un estudiant de grau Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Este curso está orientado a aquellos graduados interesados en adquirir los conocimientos básicos para iniciarse en la profesión de corrector, asesor lingüístico, redactor de contenidos o editor. Asimismo, se ha diseñado para aquellos especialistas en lengua española que quieran actualizar sus conocimientos y empezar a tomar contacto con el renovado ámbito editorial.

Consulteu la informació completa sobre el curs.

Publicat dins de Lingüística i llengües | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Consells per augmentar la visibilitat dels articles de recerca

 Arxius: PDF en català | Imagen y PDF en español

Diposita els articles al repositori institucional.

És una forma molt fàcil de posar la nostra recerca disponible a la xarxa per augmentar la seva visibilitat i accessibilitat, atès que els dipòsits digitals estan configurats per facilitar el seu posicionament en motors de cerca com Google Scholar.

Actualment, compartir una versió pre-print dels articles és compatible amb la majoria de les polítiques de les editorials, cosa que es pot comprovar fàcilment amb l’eina Sherpa/Romeo.

Les publicacions en accés obert derivades de l’activitat investigadora del professorat de la Universitat de Barcelona es publiquen a la comunitat de Recerca del Dipòsit Digital, i es pot fer a través de l’aplicació de Gestió de Recerca (GREC), que permet introduir-hi el currículumConsulta la informació en aquesta pàgina.

Diposita els articles en un repositori temàtic (o general)

Els dipòsits institucionals cobreixen per definició una gran gamma de camps de coneixement, però n’existeixen d’altres dedicats a temes específics. De fet, estem vivint una explosió de noves plataformes temàtiques que segueixen l’estela de la pionera arXiv (física, matemàtiques, informàtica), com BiorXiv  (biociències), SocArXiv (ciències socials i també arts i humanitats), PsyArxiv (psicologia) o EngrXiv (enginyeria). En humanitats podem mencionar també l’Humanities Commons.

Compartir publicacions en una d’aquestes plataformes és senzill i gratuït. És una bona manera de facilitar l’accés als teus treballs d’investigació i, de retruc, incrementar el seu impacte.

Estén el missatge de la publicació a Twitter.

Hi ha algunes evidències que demostren que la difusió dels articles d’investigació a Twitter poden generar un augment de citacions.

Encara que les xarxes socials no gaudeixen de la màxima acceptació per part de molts investigadors, és cert que ens poden servir per augmentar l’abast i l’impacte de les publicacions, i millorar les mètriques anomenades altmetrics (nombre de mencions a les xarxes, de lectors, descàrregues, lectures, etc.).

L’ús de Twitter, és relativament simple, no consumeix molt de temps i és una bona manera d’iniciar-se o participar a les converses al voltant de la nostra l’àrea d’investigació. Triar les etiquetes (#hashtags) apropiades t’ajudarà a augmentar la visibilitat de la publicació a la xarxa.

Publica enllaços dels articles a Facebook, pàgines de grups i xarxes acadèmiques.

Igual que Twitter, totes aquestes plataformes ens proporcionen l’oportunitat d’augmentar el nombre de possibles lectors del nostre treball. La publicació en nombroses plataformes maximitza l’abast i l’audiència potencial pel nostre article. Això ens pot comportar més reconeixement, més lectors i és d’esperar que també comporti més citacions.

Desa la publicació al teu gestor bibliogràfic i promou-lo a la xarxa acadèmica del gestor.

Això facilitarà que altres puguin descobrir els teus articles i que puguin compartir-los amb els seus col·legues i seguidors. Algunes d’aquestes plataformes permeten pujar-hi els PDF dels articles, però abans de fer-ho, t’has d’assegurar de publicar la versió que compleixi legalment amb la política marcada per l’editor, a no ser que el treball s’hagi publicat en accés obert de bon començament.

Comparteix les dades de la recerca.

Tal i com s’explica a la nova pàgina de dades de recerca del CRAI, ‘avui en dia la gestió de les dades de recerca ha esdevingut fonamental en qualsevol procés d’investigació. Ordenar, documentar i compartir les dades facilita la verificació i reproductibilitat dels resultats obtinguts.
La publicació de dades de recerca permet preservar-les, identificar-les, accedir-hi, reproduir-les i difondre-les de manera fàcil, útil i vàlida per tal de fer-les visibles i potenciar-ne impacte. Garantir l’accés lliure a les dades comporta el benefici de poder explotar-les, usar-les i avaluar-les.’

Crea un perfil de Google Acadèmic i fes el seguiment de les teves cites.

La creació d’un perfil (Google Scholar profile) t’ajudarà a fer el seguiment de les cites que reben les teves publicacions de forma gratuïta, i al mateix temps augmentarà la teva visibilitat, ja que Google afavoreix aquests perfils en els seus resultats de cerca.

Google Acadèmic actualitza els perfils periòdicament amb les noves publicacions i cites rebudes, i ens proporciona mètriques addicionals, com l’índex h.

Afegeix els articles al compte ORCID i signa els articles de manera consistent.

Un dels beneficis d’utilitzar ORCID és que està creixent la seva adopció i sovint és ja un requisit per als autors a l’hora de publicar.

En alguns casos, el perfil d’ORCID pot lligar-se a altres plataformes del tipus ResearchGateMendeleyAcademia.edu, etc. Tot i això, s’ha de tenir cura amb el que pugem en aquestes plataformes. Algunes plataformes alberguen un volum substancial de contingut que infringeix els drets d’autor. Assegura’t de pujar només aquells documents que reuneixen les condicions legals per poder-ho fer.

Tenir un sol perfil altament integrat i detallat com ara ORCID, ens pot estalviar l’efecte de ‘fatiga de perfils’ a resultes d’haver de mantenir manualment aquests perfils en diferents plataformes.

Els investigadors de la Universitat de Barcelona poden actualitzar el perfil d’ORCID descarregant-hi directament les dades del Curricul@ del GREC: http://crai.ub.edu/que-ofereix-el-crai/suport-investigador/ORCID.

Informa els mitjans de comunicació i blogs especialitzats sobre la teva recerca.

Es pot optar també per escriure sobre la nostra recerca en un blog. Els blogs són una bona eina per explicar la nostra recerca a un públic no especialitzat o per proporcionar informació addicional o antecedents que potser no consten a la versió final d’un document.

Si no es manté un blog personal, es pot contactar amb bloggers o xarxes de blogs de la nostra àrea de coneixement i plantejar-los si els interessa cobrir la nostra recerca.

I si es considera adient, es poden fer comunicats de premsa, tant dins de la pròpia universitat com a fora. Les universitats i les revistes solen tenir equips dedicats a donar un cop de mà en aquest aspecte.

Consells traduïts, adaptats segons els serveis disponibles a la nostra universitat, a partir de l’apunt de John Tennant, director de comunicacions de ScienceOpenPromoting your articles to increase your digital identity and research impact, sota una llicència CC-BY 4.0.

Sobre aquest tema també et pot interessar:

Publicat dins de Recursos web, Referència | Etiquetat com a , , , , , , , | 6 comentaris

Seminari per al desenvolupament d’una carrera acadèmica

Us fem arribar el programa de les properes sessions d’aquest seminari que es desenvoluparà entre els mesos de maig i juny a la Facultat de Filologia:

Seminari per al desenvolupament d’una carrera acadèmica. 

Programa (PDF)

♦ Publicació d’articles en revistes i de llibres acadèmics  12 de maig (12-14 h)

♦ Índexs d’impacte i avaluació de la recerca  19 de maig (10-12 h)

♦ Estades de recerca internacionals  2 de juny (10-12 h)

♦ Difusió en obert dels resultats de la recerca i en xarxes socials acadèmiques 9 de juny (12-14 h)

Lloc: Aula 102A, Pati de Lletres, Facultat de Filologia. Entrada lliure

Organitzen: Marta Puxan Oliva i Mariona Vernet, amb el recolzament del Vicedeganat de Recerca de la Facultat de Filologia i del Departament de Llengües i Literatures Modernes i d’Estudis Anglesos.

Publicat dins de Cursos, Revistes | Etiquetat com a , , , | 3 comentaris

Noves adquisicions del mes d’abril (2017)

Ja podeu fullejar les novetats del mes arribades a Lletres, en teniu una bona tria a Pinterest i la llista completa al catàleg.

Destaquem aquest mes dues obres de Gloria Fuertes. L’escriptora va néixer el 28 de juliol de 1917 i per tant el 2017 hagués fet cent anys. Amb motiu de l’efemèride s’està reeditant la seva obra, sovint donant llum a textos o imatges inèdits:

Bona lectura!

Publicat dins de Activitats culturals, Literatura, Llibres electrònics | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Visites guiades a la mostra bibliogràfica sobre l’esperanto

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

És fàcil aprendre esperanto? quantes persones el parlen al món? és una llengua que evoluciona? Les visites guiades que ha programat el CRAI Biblioteca de Lletres en el marc de la mostra bibliogràfica La llengua sense amos: l’esperanto cent anys després de Zamenhof són una excel·lent oportunitat per plantejar aquestes preguntes a Rubén Fernández Asensio, membre de l’Associació Catalana d’Esperanto. També ho són per apreciar el llegat editorial de cent trenta anys de publicació en esperanto, que inclou les obres del seu iniciador Ludwik Zamenhof, diccionaris i llibres juvenils il·lustrats i un ampli ventall de literatura original i traduïda.

Les visites tindran lloc els propers divendres 5 i 12 de maig, a les 18:00 hores, sense inscripció prèvia. Us hi esperem!

Publicat dins de Activitats culturals, Exposicions, Lingüística i llengües | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona a l’imaginari literari

Josep Pla explica al Quadern gris que només de pensar en l’edifici històric de la Universitat de Barcelona li feia venir pell de gallina, mentre que Joan Maragall cita a les Notes autobiogràfiques que una “ratxada de benestar” el va commoure quan hi va entrar per primera vegada. Reaccions ben diferents envers un edifici que han recorregut també personatges literaris, els que protagonitzen Nada, Incerta glòria o Últimas tardes con Teresa, entre d’altres.

Presentem un recull de fragments literaris que fan referència l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, el podeu consultar directament també l’exposició virtual al web del CRAI: L’edifici històric de la Universitat de Barcelona a l’imaginari literari.

Coneixes algun altre fragment que tingui lloc o faci referència a l’edifici històric? Ens pots fer arribar la teva proposta a crailletres@ub.edu. Bona diada de Sant Jordi!